La consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, ha assegurat aquest divendres en un esmorzar d'Acció Catalana organitzat en col·laboració amb Nació que el model de finançament singular que planteja el Govern té encaix legal -hi cap dins la Constitució, com ja es va remarcar quan la proposta va sortir del consell executiu a mitjans de març- i que es pot replicar a més autonomies si així ho consideren convenient. Mas ha indicat, a banda, que no hi ha cap "impacte negatiu" en la resta de comunitat si se singularitza Catalunya, a diferència del que en les últims dies han defensat des d'autonomies com l'Aragó o el País Valencià, que consideren que serien perjudicades.
La dirigent d'ERC ha fet aquestes consideracions en el marc d'un debat amb Ramon Tremosa, regidor de Junts a Barcelona, economista i exconseller d'Empresa, i amb el catedràtic Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia entre el 2011 i el 2016, que ha estat moderat per Ferran Casas, subdirector de Nació. Mas-Colell ha indicat que una de les incògnites del model plantejat pel Govern en funcions és com estipular la quota de solidaritat amb l'Estat, que és una de les especificitats de la iniciativa. Tremosa, en la primera intervenció, ha apuntat que la prioritat ha de ser reduir el dèficit fiscal en lloc de saber quin percentatge de la recaptació d'impostos aniria a càrrec de la Generalitat.
Quines possibilitats polítiques té el model singular de prosperar? "Hi són", ha apuntat Mas, que ha recordat que s'ha arribat a acords amb l'Estat com la condonació del 15% del deute en mans del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i el traspàs de Rodalies. "Hi ha viabilitat econòmica, jurídica i política", ha remarcat la consellera en funcions, que ha determinat que la proposta ha de ser "clara i senzilla": recaptar els tributs i establir quotes pels serveis prestats a Catalunya i també de solidaritat. "Hi ha una finestra d'oportunitat, tan de bo surti el màxim possible", ha ressaltat Mas-Colell. Tremosa ha remarcat que fa mesos que tant Pedro Sánchez com Salvador Illa parlen del concepte de "consorci tributari".
"Els números són possibles, segons els nostres càlculs", ha apuntat la consellera d'Economia en funcions. Mas-Colell ha indicat, amb "tota sinceritat", que no sap si l'Estat disposa de totes les dades basques, i ha apuntat que tampoc sap si estarà disposat a renunciar a tota la informació que té de Catalunya. Tremosa ha recordat que el model basc es basa en què són les diputacions les encarregades de recaptar els impostos. "Ibarretxe deia que, si s'aplicava el 155 al País Basc, era igual en termes de recaptació", ha destacat l'exconseller d'Empresa. Mas ha esquivat concrecions sobre com ha de ser la negociació, però ha indicat que la prioritat és "no perdre recursos" i "aturar el drenatge".
La clau de la investidura
Carles Campuzano, conseller de Drets Socials en funcions i màxim responsable d'Acció Catalana, ha considerat cabdal el finançament de cara als propers anys, per bé que no es tracti d'una qüestió "inèdita". "És una discussió rellevant", ha apuntat Campuzano, que ha ressaltat que, si el dèficit fiscal no s'acaba, hi ha una sèrie de problemes a nivell de recursos que no poden ser atesos com hauria de ser. El conseller en funcions, que ara ha estat escollit diputat d'ERC, ha posat de manifest que el finançament és la pedra angular de la legislatura, en la mesura que ja s'està tractant a Madrid i que té la clau de la investidura a la qual aspira Salvador Illa, guanyador de les eleccions del 12-M. En aquesta carpeta, Campuzano també ha indicat que Junts s'ha d'implicar en la negociació del model, en la línia del que ja diu el seu acord amb Sánchez.
Ferran Casas, subdirector de Nació, ha posat de manifest que existeix una "finestra d'oportunitat" per millorar el model, que està caducat des del 2014. "El gran tema és el dèficit fiscal", que la Generalitat ha situat en els 21.982 milions d'euros anuals. Casas ha recordat que Mas-Colell va ser conseller d'Economia quan Artur Mas va intentar el pacte fiscal, l'últim intent de singularitzar Catalunya, que no va comptar amb l'aval de Mariano Rajoy. El subdirector de Nació també ha remarcat que la clau del debat és si la Generalitat pot disposar d'un concert de l'estil basc i navarrès, que és precisament el que reclama el president Pere Aragonès, que aposta per no "diluir" el plantejament abans de començar.