En ple procés de negociació per la investidura de Salvador Illa, centrat en el model de finançament, el Centre d'Estudis d'Opinió ha revelat que el 56% de la població considera que la Generalitat hauria de tenir més a dir sobre els impostos que es paguen a Catalunya que no pas l'Estat espanyol. Concretament, el 33% creu que s'haurien de gestionar exclusivament des de Catalunya i el 23% creu que la Generalitat hauria de tenir més pes que l'Estat. En canvi, el 34% apostaria per una competència dividida de manera equitativa.
Ambdues parts han acceptat que el model actual està obsolet, però no hi ha acord sobre com s'hauria de transformar. Esquerra Republicana defensa que Catalunya abandoni el règim comú, com ja ho va fer el País Basc i Navarra, i que la recaptació de tributs recaigui únicament en la Generalitat, amb transferències periòdiques a l'Estat pels serveis prestats i per a contribuir a la redistribució territorial. Els socialistes, tant a Catalunya com a Madrid, proposen un ens paritari entre els dos executius per a gestionar els tributs catalans.
Si bé aquesta enquesta del CEO no demana exactament qui hauria de recaptar i gestionar els impostos, sinó qui hauria de decidir sobre política tributària, les respostes apunten que la majoria de la ciutadania vol més autonomia fiscal respecte a l'Estat. Els votants de Junts i la CUP són els que ho tenen més clar: el 73% i el 71% voldria que la política fiscal es decidís a les institucions catalanes. Ho comparteix també el 56% dels simpatitzants d'ERC, on creix l'acceptació que l'Estat hauria de tenir marge de decisió, si bé menys que la Generalitat, opció subscrita també per una bona part de les bases dels comuns.
En canvi, més de la meitat dels partidaris del PSC volen que la Generalitat i l'Estat es reparteixin de manera equitativa el control dels impostos, un postulat que s'apropa a la proposta de Pedro Sánchez i Salvador Illa. Rebutgen que Catalunya surti del règim comú i defensen desplegar un consorci tributari, previst a l'Estatut de 2006, en el qual participarien la Generalitat i l'Estat a parts iguals. Així i tot, hi ha un 24% dels simpatitzants socialistes que defensen que aquesta presa de decisions no sigui paritària, sinó que la Generalitat ha de tenir més pes, i un 20% vol què es gestionin completament a Catalunya.
El que està clar és que gairebé ningú vol que l'Estat tingui més poder que la Generalitat a l'hora de decidir sobre els impostos catalans: només ho defensen 8 de cada 100 catalans, dels quals 5 volen que la competència recaigui únicament a Madrid. Aquest escenari amb tan pocs suports és l'actual, ja que és l'Estat qui té el control dels impostos: Madrid recapta el 91% dels tributs que es paguen a Catalunya i transfereix a la Generalitat la part que li correspon d'acord amb el sistema de finançament. El resultat és que l'administració catalana acaba gestionant menys de la meitat del que es genera al país.
Una qüestió ideològica
Que els independentistes prefereixin que Catalunya tingui més control dels impostos i els unionistes en vulguin menys no sorprèn a ningú. Però l'enquesta del CEO també permet veure l'opinió sobre política tributària segons la ideologia. En l'escala d'autoubicació ideològica (com d'esquerres o com de dretes es considera cadascú) es veu clarament que, com més s'és a l'esquerra, més a favor que la Generalitat tingui la clau de la caixa; com més a la dreta, més partidari del centralisme tributari.
El Centre d'Estudis d'Opinió ha formulat aquesta pregunta a les 2.658 persones que han participat de la seva enquesta Òmnibus, que agrupa qüestions molt diverses d'interès per a l'administració catalana. Dels resultats en destaca, també, un suport transversal del 73% a favor de l'oficialitat del català a la Unió Europea —per ara, apartada de la taula al Consell de la UE—, on només els simpatitzants de PP i Vox s'hi mostren en contra.
El turisme, en canvi, és una qüestió que divideix Catalunya. Si bé la major part de la població (74%) està a favor que es continuï fomentant, aquest suport baixa en 20 punts quan es pregunta si la comarca on viu cadascú hauria de rebre més visitants. Ho rebutgen, sobretot, les persones que resideixen a Barcelona i a l'Alt Pirineu.
