Un alt dirigent sobiranista, després de la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia, emetia aquest veredicte: "Hem perdut una oportunitat fantàstica per obtenir el finançament singular". Tant ERC com Junts van prioritzar la desjudicialització a l'hora de negociar amb el PSOE i, quan es va constituir la mesa del Congrés uns mesos abans, la prioritat va ser l'utilització del català a la cambra i també l'oficialitat a Europa, encara encallada. El finançament va quedar en segon terme en els acords -per separat- d'investidura de Sánchez, i ara revifa amb la vista posada en la tria del president a Catalunya. La singularització del model tindrà la clau de qualsevol negociació.
O, si més no, Salvador Illa, guanyador de les eleccions, ja sap el preu que haurà de pagar si vol pactar amb ERC. Els republicans, que encara no tenen cap decisió presa -totes les fonts indiquen que ara la prioritat és la mesa del Parlament i que, a partir d'aquí, hi haurà dos mesos per negociar el que calgui, sense descartar l'escenari d'una repetició electoral- sobre com orientaran els mesos vinents, remarquen que la prioritat és el finançament singular i fer passos cap al referèndum. Les dues qüestions són complexes: la primera implica abordar la sortida del règim comú -opció que mai ha comptat amb el suport dels grans partits estatals- i la segona posa en joc el concepte de sobirania.
Durant la negociació per la investidura de Sánchez, de fet, el finançament ja va tensar les converses. Segons diverses fonts coneixedores dels contactes, la ministra María Jesús Montero es va negar en rodó a singularitzar el model, i finalment es va arribar a l'acord de debatre-ho en una comissió específica. En el cas de Junts, el partit de Carles Puigdemont va explicitar en el pacte que reclamava la cessió de tots els impostos. L'expresident en persona va fer saber al PSOE que, si no se singularitzava el model, no hi hauria pressupostos estatals. Aquest és el motiu que Junts situa al darrere de la negativa de Sánchez a presentar comptes enguany, per sobre de l'avançament electoral a Catalunya.
"El que no pot passar és que, amb aquest context a Madrid i a Barcelona, no es millori el finançament", remarquen diversos dirigents consultats. "Sense tocar el finançament, no hi ha opció a res", indiquen des de la sala de màquines d'ERC. El candidat de Junts a les europees, Toni Comín, ha fet saber en campanya que no cal investir Illa per obtenir un nou model, sinó que cal aplicar les palanques necessàries a Madrid. De fet, Comín ha indicat que elegir el candidat del PSC seria un preu massa alt per tenir el finançament singular. Una carpeta, per cert, que s'està posant sobre la taula de negociació que Junts i el PSOE tenen establerta a Suïssa. Aprovada l'amnistia, ja està oberta a més carpetes.
Un "model català" amb el compromís del Sánchez
En els últims compassos de la legislatura, ERC va aprofundir en el debat del finançament "singular" -la proposta es va elevar al consell executiu quan ja s'havien convocat les eleccions del 12-M- i durant setmanes ho va aprofitar per carregar contra el PSC per la poca concreció en aquest àmbit. Els socialistes han defensat un finançament "just" per Catalunya, però sense sortir del règim comú. Salvador llla ho ha anat concretant: la proposta socialista, objectiu per als primers 100 dies al Govern, implica explotar allò que ja permet l'Estatut -la creació d'un consorci tributari i el respecte al principi d'ordinalitat- i que no s'ha desplegat des que va entrar en vigor l'any 2006.
D'aquest plantejament, Illa n'ha dit el "model català" de finançament, un concepte que sintonitza amb el "model singular" dels republicans. En el fons són diferents, però tots dos obren la porta a una millora del sistema, que actualment perjudica Catalunya. Una de les cartes que juga el PSC per oferir garanties d'èxit en la negociació del finançament és la bona relació amb Pedro Sánchez. "Soc l'únic que ho pot aconseguir", ha dit sovint Illa. Sánchez va recollir el guant ara fa unes setmanes al Cercle d'Economia, quan va desgranar la seva proposta, amb el compromís de dotar Catalunya d'un "major i millor finançament". El president espanyol sap que és una carpeta capital, i així se li ha fet arribat.
Ara com ara, els socialistes mantenen l'hermetisme sobre les negociacions. El finançament pot ser un element que ajudi a desbloquejar una futura investidura? "No estem en aquesta lògica", assenyalen des del partit, focalitzat ara a intentar mantenir el control de la mesa del Parlament. Si totes les parts cedeixen, pot haver-hi un punt d'entesa en una carpeta que va ser un dels eixos centrals de la campanya del 12-M. Tots els partits coincideixen que cal una millora, la disputa es troba en la profunditat de la reforma, en si Catalunya pot o no recaptar tots els impostos i si surt o es manté en el règim comú. Un règim comú que, per cert, està caducat des del 2014.