El primer que ha pogut fer servir la seva llengua, en un ple convocat precisament per abordar el canvi del reglament que ha de regular l'ús de les quatre llengües, ha estat el portaveu del PSOE José Ramón Besteiro. "És un honor". El simple fet de parlar en gallec ha encès totes les alarmes a la bancada de Vox, que sense èxit ha intentat aturar-ho. Abans, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, també havia protestat. Però les dretes han topat amb Armengol. "Aquest és el temple de la paraula, i l'ús de la paraula el té Besteiro", ha proclamat l'expresidenta del Govern de les Illes Balears, demanant als protestants que s'abstinguessin de fer valoracions.
🔴🔴 #ÚltimaHora | Vox abandona el Congrés en el moment que un diputat del PSOE comença la seva intervenció en gallec. Els diputats d'ultradreta deixen els auriculars de traducció simultània a l'escó de Pedro Sánchezhttps://t.co/0Db7QaZ31z pic.twitter.com/oGcLrtOY9o
— NacióDigital (@naciodigital) September 19, 2023
Frustrats, els ultres han abandonat l'hemicicle, deixant els auriculars que la cambra ha habilitat per a tots els parlamentaris a la bancada on seia la vicepresidenta en funcions del govern espanyol, Yolanda Díaz. Des del PP, la seva protesta ha estat no posar-se les orelleres. Els populars ja van advertir, abans del ple, que no farien servir cap altra llengua que no fos el castellà. No deien la veritat, i és que el seu portaveu Borja Sémper ha fet servir l'euskera.
Rufián, el primer a parlar català
"Veuen com no era tan dolent això de parlar d'altres llengües, que trenquem a la dreta?", ha ironitzat el cap de files d'ERC, Gabriel Rufián, a l'inici de la seva intervenció. Rufián, de fet, ha estat el primer diputat català que ha pogut parlar en català des del faristol. I en la seva intervenció, ha dedicat un reconeixement al seu predecessor, Joan Tardà, excap de files d'ERC a Madrid que havia estat amonestat, expulsat -i fins i tot ridiculitzat- en diverses ocasions per haver parlat en català al Congrés. El mateix Tardà, en els últims dies havia opinat que ERC no hauria d'utilitzar exclusivament el català al Congrés perquè cal "fer independentisme en castellà", però la directiva dels republicans és prioritzar el català.Així, Rufián ha fet el seu discurs íntegrament en català. Ho ha fet, ha dit, gràcies a l'escola catalana, i ha reivindicat "l'acord històric" que suposa aquest canvi al Congrés. Una reivindicació que també ha fet el president del seu partit, Oriol Junqueras, abans d'iniciar-se la sessió, felicitant-se per haver tancat aquest acord amb el PSOE i reivindicant la seva paternitat, una felicitació que s'ha produït mentre a Europa el català no avançava en la seva oficialitat, com Junts havia pactat amb els socialistes. Rufián ha assegurat que aquest és un èxit per al seu partit i per al país, i ha advertit que el català no ha de ser patrimoni "exclusiu" de l'independentisme. "Parlaré en català perquè puc, perquè és la llengua del meu país i perquè és la llengua que estimo" han estat les primeres paraules del dirigent republicà.
Nogueras dona les gràcies a Armengol
El discurs de Míriam Nogueras, de Junts, ha estat crític amb el PSOE, pel fet que la reforma no s'hagi fet, a parer seu, per "convicció política" sinó per la "necessitat" que tenen els socialistes de comptar amb el suport de l'independentisme. Però malgrat aquesta crítica, ha dedicat unes paraules a la presidenta Armengol: "Vull agrair la feina i la valentia de la presidenta, una valentia que no havia tingut cap dels seus predecessors". Ara bé, Nogueras ha advertit que la seva formació se sent "molt lluny" del debat: "Nosaltres ja estem en una altra fase".Aquest no ha estat l'únic agraïment de la jornada de Junts cap al PSOE. Al matí abans d'iniciar-se el ple, Nogueras, en una atenció als mitjans, ha reconegut la tasca del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, a l'hora de treballar per l'oficialitat del català a Europa, tot i que no s'ha produït cap votació ni s'ha materialitzat cap decisió a Brussel·les. En qualsevol cas, des del faristol del Congrés, Nogueras no s'ha referit a aquesta oficialitat i s'ha limitat a celebrar que el català es pugui fer servir a la cambra baixa. "Això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit", ha afegit. El discurs l'ha fet íntegrament en català.
Sémper utilitza l'euskera
Més enllà del català, el gallec l'ha fet servir el portaveu socialista, però també la portaveu de Sumar Marta Lois, si bé tots dos han mesclat la seva intervenció entre català i castellà. El diputat català dels comuns Gerardo Pisarello, però, ha optat per utilitzar majoritàriament el castellà. El diputat del BNG, Néstor Rego, ha intervingut íntegrament en castellà. L'euskera ha arribat a l'hemicicle de la mà de Mertxe Aizpurua, de Bildu, i també del dirigent del PNB Joseba Andoni Agirretxea. Però els nacionalistes i sobiranistes bascos no han estat els únics que han parlat en la seva llengua. També ho ha fet el portaveu del PP, Borja Sémper, que ha mesclat el castellà i l'euskera en la seva intervenció. El mateix Sémper que ahir mateix havia promès que els populars no farien servir cap llengua que no fos el castellà perquè no volien fer el "passerell". Ha parlat en euskera, i ho ha fet, a més, davant dels ultres de Vox, que han tornat a l'hemicicle per escoltar el PP. Quan han vist que Sémper parlava en euskera, han tornat a marxar.🔴🔴 #ÚltimaHora | Vox fa el ridícul al Congrés: tornen a l'hemicicle per escoltar el PP després de protestar per les intervencions en català, basc i gallec... i marxen un altre cop perquè Borja Sémper es dirigeix en euskera a la cambrahttps://t.co/iujxGbqTAg pic.twitter.com/NdTIJ2zqwm
— NacióDigital (@naciodigital) September 19, 2023
Proposició de reforma, per blindar
La proposició de reforma va ser presentada pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB, i BNG. Però també es va negociar amb Junts. En l'exposició de motius recull que l'objectiu és avançar pel "camí de la pluralitat lingüística" amb l'ús d'aquestes llengües. La proposta modifica diversos articles i també incorpora el dret a utilitzar "en tots els àmbits de l'activitat parlamentària", qualsevol de les llengües oficials tant en les intervencions orals com en la presentació d'escrits.
Concretament, l'ús del català al Congrés va ser una petició tant d'ERC com Junts amb el PSOE, però amb matisos. Els republicans van acordar la confecció d'una llei orgànica perquè el català sigui llengua "plenament oficial" en totes les institucions de l'Estat, i després van registrar juntament amb socialistes i Sumar la reforma del reglament que avui es debat al Congrés. Junts, per la seva banda, va acordar l'ús del català al Congrés "amb plena normalitat", i en l'acord recollia que no calia cap reforma del reglament perquè "és perfectament legal". Finalment, els juntaires no van participar de la reforma del reglament, però hi donaran suport.
D'aquesta manera, amb el sistema habilitat pel ple d'aquesta setmana i amb la reforma del reglament, els diputats podran fer servir a partir d'ara les llengües cooficials sense perill d'una amonestació o expulsió per part de la presidència de la cambra baixa. En l'anterior legislatura, es van produir diversos episodis en què es va retirar la paraula a diputats catalans pel fet de parlar català. Especialment sonades van ser les ocasions en què es va amonestar Albert Botran, de la CUP.
Funcionament del sistema de traducció simultànea
El sistema ha començat a funcionar amb un equip de sis intèrprets homologats. Tots són autònoms, se'ls pagarà entre 80 i 100 euros l'hora, i no estan físicament a la cambra, sinó al lloc des d'on decideixin treballar. La cambra contactarà amb ells en funció de les necessitats, però no podran sobrepassar els cobraments d'un contracte menor.També hi ha un total de 650 auriculars a disposició tant dels diputats com dels assistents al ple. Inicialment, el Congrés només disposava de 200 aparells, però de moment fins a acabar l'any se n'han llogat 450. Així mateix, s'han aprofitat dues pantalles gegants que ja es trobaven a l'hemicicle en les quals es projectaran els subtítols, per aquells diputats que no vulguin portar orelleres. De moment, el preu del lloguer i manteniment de petaques i antenes de radiofreqüència serà de 45.900 euros amb IVA inclòs.
D'aquesta manera, tots els diputats tenen uns auriculars que ofereixen traducció simultània -amb un decalatge màxim de 4 segons- de les intervencions en català, basc i gallec al castellà. Més enllà d'això, a la pàgina web i al Youtube del Congrés també hi ha interpretació i traducció. Exactament, hi ha dues maneres de seguir el ple: en versió original i en versió original amb interpretació simultània al castellà.
Dues abstencions: PSOE i Sumar
Aquest dimarts al Congrés s'ha fet el primer pas per a la modificació: la presa en consideració de la reforma i la seva tramitació per la via d'urgència i en lectura única, un pas necessari perquè aquest dijous el Congrés doni llum verda definitiva a la reforma. Els vots a favor han estat del PSOE, Sumar, Junts, Bildu, PNB i BNG, 176 -just la majoria absoluta- i és que s'han produït dues abstencions de diputats del PSOE i de Sumar, suposadament per un error a l'hora de prémer el botó.[youtubedestacat]https://www.youtube.com/watch?v=AkK-sW0C6U8[/youtubedestacat]
