Un dels debats de la campanya del 12-M serà el del model de finançament. L'acord del PSOE amb ERC per a la investidura de Pedro Sánchez ja plantejava obrir una negociació, i el Govern ha definit la seva proposta de "finançament singular", dissenyada entre d'altres per l'economista i secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig (Tarragona, 1954). En el clima preelectoral que viu Catalunya, la proposta, un encàrrec del mes de novembre, ha estat qualificada de "propaganda electoral" per la Junta Electoral, i no es podrà obrir ara una negociació amb perspectives d'èxit fins després de les eleccions. Però el del finançament serà un debat rellevant en un país infrafinançat i el PSOE haurà de fer cessions si vol mantenir els vots d'ERC i Junts a Madrid.
En aquesta entrevista amb Nació, Puig fa una crida als partits catalans perquè es posicionin en un debat que incomoda especialment el PSC que ha evitat fins ara detallar la seva proposta però que no la vol "singular" ni amb "privilegis". El secretari ressalta que el model de la Generalitat està "enfocat als acords" i dona per fet que caldrà "més pressió" tant de la societat civil com dels partits, si realment es vol avançar cap a un nou model. Alhora, i des del seu punt de vista com a economista, també reflexiona sobre el model de creixement del país.
La proposta del Govern implica que la Generalitat recapti tots els impostos, transferències a l'Estat pels serveis que presta, i aportacions a un fons de reequilibri territorial. Li veu recorregut, tenint en compte que venen eleccions?
La proposta es fa per encàrrec del Govern, fruit de l'acord d'investidura entre el PSOE i ERC. Deia que el primer trimestre de 2024 la Generalitat faria una proposta per iniciar un diàleg bilateral. El Departament d'Economia ho deixa pel final, perquè tenia la prioritat de negociar els pressupostos de 2024. La proposta de finançament surt en un moment de precampanya, amb eleccions ja convocades, però es va concebre i elaborar pensant que no n'hi hauria fins al febrer de 2025. És un document pensat per a un acord.
"
La perspectiva ara és pitjor, perquè evidentment no arribarem a un acord amb el PSOE"
Però la precampanya ho dificulta.
Estava pensat per iniciar un procés en què, durant un any, es pogués arribar a un acord. La perspectiva ara és pitjor perquè evidentment no arribarem a un acord amb el PSOE. Però també té un avantatge: obliga tots els partits a posicionar-se sobre el finançament autonòmic en general, i sobre aquest model en particular.
Hi ha hagut sis models de finançament en quatre dècades i Catalunya sempre hi ha sortit perdent. Com s'explica, això?
El model és tan complex, tan obscur i amb tant marge per a l'arbitrarietat de Madrid en la seva aplicació, que sempre respon a interessos del govern de l'Estat i a pressions de les comunitats autònomes. I sempre ens acaba perjudicant a nosaltres.
"Espanya s'ha de poder permetre reduir el dèficit fiscal de Catalunya"
L'Estat es pot sostenir amb un sistema de finançament que no impliqui que Catalunya tingui un dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros?
El model que proposem no pressuposa la solució. És una manera de comptar les coses i el resultat final serà el que respongui de la negociació. La característica és que és un model transparent, i nosaltres, a més, aspirem a reduir el dèficit fiscal. Espanya pot permetre's reduir el dèficit fiscal de Catalunya, sigui amb aquest model, amb l'actual o amb un altre? No només diria que s'ho pot permetre, sinó que s'ho ha de permetre. En primer lloc: un dèficit fiscal tan gran com el de Catalunya frena Catalunya, i això és dolent per nosaltres i també per Espanya. I, en segon lloc: els ciutadans de totes les comunitats autònomes han de saber que el que reben ha de ser proporcional als impostos que paguen. Reduir el dèficit fiscal és positiu per a l'economia en el seu conjunt, i per la salut democràtica. Mentre existeixi Espanya i Europa, de dèficit fiscal sempre n'hi haurà, però menor. El cas català és exagerat, és un volum extraordinari.
Si es redueix aquest volum, voldrà dir que Catalunya paga menys a altres territoris. Podran tirar endavant sense aquests diners?
Han de tirar endavant. Amb un superàvit fiscal raonable, que correspon amb un dèficit fiscal raonable, les societats han de tirar endavant.
En els darrers mesos hi ha hagut cert consens a Catalunya sobre la necessitat de millorar el finançament. L'empresariat també ha demanat una proposta de finançament ambiciosa. Caldrà més pressió?
Sí que caldrà, és clar. Trencar l'statu quo requereix molta pressió. La nostra proposta sorgeix en un moment en què el govern central està obert, per l'aritmètica parlamentària, però està clar que caldrà més pressió. Posem pel cas el corredor mediterrani: la societat civil de l'arc mediterrani ha hagut de fer molta pressió perquè avanci i no quedi oblidat. Doncs amb el finançament, igual. Però això ha de començar amb els partits, que s'han de posicionar. Per què els bascos han mantingut un sistema que els és tan favorable? Perquè hi ha un consens pràcticament total al País Basc per mantenir-lo. Tots els partits estan manifestament i bel·ligerantment a favor del seu sistema de finançament. A Catalunya cal el mateix.
"Illa diu que pot fer una bona negociació. Fantàstic. Que ens expliqui quin és el seu model"
El PSC no està a favor d'aquesta proposta de "finançament singular".
El senyor Illa ens diu que és l'únic candidat que està en disposició de fer una bona negociació. Fantàstic. Que ens expliqui el PSC quin és el seu model. Si ens diu que el seu model és l'actual, però negociat millor, li haurem de dir que el model s'ha negociat sis vegades i l'última amb un conseller del PSC i un govern del PSOE, amb un resultat lamentable. La nostra proposta no és l'única per obtenir un finançament just, però si hi ha alternatives cal conèixer-les. Un altre pedaç sobre l'actual... Bé, portem sis evolucions d'aquest model i sempre ens ha tocat un mal número.
Per què creu que el PSC no s'acaba de posicionar sobre el model de finançament? Ha parlat de model "més just", però "sense privilegis"...
Perquè té un problema. No vol molestar a Espanya i vol guanyar vots a Catalunya. És un conflicte legítim, però un conflicte. És un partit d'àmbit estatal, que respon a totes les comunitats autònomes, i li genera un conflicte. És lògic.
"Consorci tributari? No és un model de finançament, és un instrument. Això és per despistar"
Illa ha ofert el "consorci tributari" que està previst a l'Estatut de 2006.
Però això no és un model de finançament, és un instrument. No és una manera de gestionar els impostos, ni de calcular quant li toca a cadascú. Li poso un exemple: jo tinc la meva nòmina al compte corrent del meu pare. El meu pare es queda la meva nòmina cada mes per omplir la nevera i pagar el pis, i després calcula el que creu que jo necessito i m'ho dona. Jo proposo domiciliar la meva nòmina en un compte meu i li pago el que necessiti per omplir la nevera i pagar el pis, i jo em quedo els diners, i si necessita alguna cosa més ja m'ho dirà. Aquesta és la clau. En aquest moment, la meva nòmina (els meus impostos) està domiciliada al compte del meu pare (l'Estat) i nosaltres volem tenir la nòmina domiciliada al nostre banc i donar a l'Estat el que necessiti. I el consorci és dir que la nòmina continuarà al banc del pare, però que el banc serà un altre. No és el tema, això és despistar. La qüestió és on van els impostos dels catalans i com es reparteixen.
Què pensen que farà Junts davant d'aquesta proposta?
Si Junts s'alinea amb la Convergència d'Artur Mas, és evident que la nostra proposta té molts punts en comú amb el pacte fiscal que proposava el president Mas el 2012. La diferència fonamental és el grau de detall de l'estudi jurídic i comparatiu, però la proposta s'assembla molt. És natural, perquè si això no té èxit i d'aquí a deu anys algú fa una proposta, segurament arribarà a solucions similars. És molt senzill: els diners dels catalans van a l'Estat i l'Estat calcula què necessitem? O van a la Generalitat i nosaltres calculem què necessita l'Estat?
També beu força del model basc.
Sí. Les comunitats autònomes són responsables de la despesa? O de la despesa i els ingressos? Una autonomia responsable ho és també de buscar els ingressos. El model basc es basa en l'ingrés, i la nostra proposta també. En aquest sentit, és similar a la dels bascos i navarresos, perquè passa per la responsabilitat fiscal.
"Per què el PSC, a diferència del PSE, no està d'acord amb un model de finançament en què la Generalitat sigui responsable dels ingressos?"
Al País Basc, el PSE defensa el model basc. Com és que aquí el PSC s'oposa a un model propi per Catalunya?
Se'ls ha de preguntar a ells. Per què el PSC, a diferència del PSE, no està d'acord amb un model de finançament en què la Generalitat sigui responsable dels ingressos? Per què? I al PP també, eh! Com és que el PP del País Basc està a favor d'aquell model i el de Catalunya no? I que no em diguin que la Constitució parla del model fiscal del País Basc. La Constitució no diu que el model català hagi de ser un model sense responsabilitat fiscal. No ho diu. És molt oberta. La nostra proposta fa una anàlisi jurídica molt exacta de què diu la Constitució, i no diu que el model de Catalunya hagi de ser com és o no pugui ser com el del País Basc basat en els ingressos. La doctrina del Tribunal Constitucional és molt clara i diu que el model és obert. El PSC i el PP no poden dir que la Constitució diu una cosa pel País Basc i una altra per Catalunya. Diu una cosa molt clara pel País Basc [els "drets històrics" dels territoris forals de la disposició addicional primera], però per Catalunya és oberta.
El PP ja ha dit que no pactarà un nou model de finançament. El govern espanyol pot aprovar-lo per tothom amb el PP en contra?
Sí, perquè s'ha de modificar la LOFCA amb una majoria absoluta al Congrés. No seria la primera vegada. En altres ocasions, el PSOE va votar en contra i les comunitats autònomes del PSOE es van posicionar en contra, però com que el PP tenia majoria absoluta va tirar endavant.
El Consell de Política Fiscal i Financera és una eina útil per negociar aquesta qüestió?
És un consell en què estan representades totes les comunitats autònomes de règim comú, però el govern espanyol té majoria. Quina negociació és aquesta? És un fòrum d'opinió. Té dues etapes. El govern espanyol anuncia que posarà sobre la taula més diners, i tothom hi està d'acord. Segona etapa: com ho repartim? I aquí ja no hi ha acord i l'Estat que té majoria decideix quin és el model. Això és el Consell de Política Fiscal i Financera. No vol dir que sigui convenient anar-hi o no anar-hi, no dic que sigui inútil, però això és el que passa sempre que es reuneix.
On s'hauria de discutir, doncs?
Ja hi ha un espai bilateral, la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat. I també s'haurà d'abordar, com passa amb el País Basc, el fons de solidaritat i el fons de pagament de despeses de l'Estat que afecten Catalunya.
Canviant de tema. Vostè, com a economista, ha argumentat que l'actual model de creixement de Catalunya aboca el país als 10 milions el 2050, i que això és insostenible. Quin efecte hi té el model de finançament?
El nostre model de creixement està molt basat en el creixement demogràfic. Una de les raons per les quals el País Basc va millor que Catalunya és perquè el seu model des de principis de segle és de no augmentar la població. El model català és de molta creació de llocs de treball, i això té una pressió molt gran sobre la despesa social, l'escola i la salut. Això empitjora si el model de finançament és dolent i no es revisa, que es basa en càlculs de fa 14 anys.
El debat sobre l'ampliació de l'aeroport ha estat un dels temes de la legislatura. Al llibre La ciutat insatisfeta (Ara Llibres) es mostrava partidari d'augmentar la capacitat de l'aeroport del Prat per a volts intercontinentals.
Catalunya necessita un aeroport que pugui donar suport a vols intercontinentals amb poques limitacions, i avui dia en tenim moltes. L'única pista que hi ha que pot donar suport a aquests vols és la pista de muntanya, l'única pista llarga, que apunta a Castelldefels, i té uns enlairaments molt restringits. Això és un problema i Catalunya ha de resoldre'l. Cal una capacitat major per enlairaments d'avions grans que vagin molt lluny.
"Un turisme de més valor afegit vol dir que pagui més bé els seus treballadors, que els empresaris guanyin més diners i que suporti més pressió fiscal"
Això no faria que arribessin més turistes a Barcelona, que fomentin un model massa basat en el turisme?
Soc molt escèptic sobre el fet que per ampliar l'aeroport del Prat vindran més turistes o deixaran de venir. És com dir que, per evitar que vinguin turistes, passem l'AP-7 de tres a dos carrils. No va per aquí. Els turistes venen perquè tenim un model molt atractiu per ells, no tant per nosaltres. No es tracta de tancar l'Aeroport. Amb el Prat, el que pateix és la indústria, la nova indústria, els sectors tecnològics. Vincular l'ampliació del Prat amb més turisme és una mala correlació. Seria com dir que per evitar que hi hagi creuers has de tancar el Port de Barcelona. Si no vols creuers, fes alguna cosa amb els creuers, no amb el Port.
Sovint es diu que Catalunya ha de passar cap a un model de més valor afegit. Això què vol dir?
La gent parla de valor afegit i no sap què vol dir. El valor afegit és la suma de tres coses: salaris, beneficis i impostos. Més valor afegit vol dir més salaris, més beneficis i més impostos. Hem d'anar a un model que pagui millor els treballadors, que reporti més beneficis i que suporti més impostos. Un turisme de més valor afegit vol dir que pagui més bé els seus treballadors, que els empresaris guanyin més diners i que suporti més pressió fiscal. Pensar que tindrem un turisme de més valor afegir abaixant impostos és no entendre de què va la pel·lícula.
Es pot avançar cap a aquest model amb els actuals equilibris de poder? Tres grans partits, consensos difícils...
Sí. El llibre d'economia més important del segle XX, La teoria general de Keynes, acaba amb una frase fantàstica. Diu que fins i tot l'home de negocis que es pensa més pragmàtic és en el fons l'esclau d'un economista difunt. Els partits apliquen en general les idees que floten en l'ambient. La idea que hem d'avançar cap a un model productiu de més valor afegit, i concretament cap a un turisme de més valor afegit, comença a flotar en l'ambient. Els partits hi acabaran responent, perquè fan el que noten que la societat demana.
"Hard Rock? Posar més ciment a la costa no és un bon camí per Catalunya"
El Hard Rock encaixa amb aquest model de més valor afegit?
Jo crec que no. Posar més ciment a la costa no és un bon camí per Catalunya. Diria que això ho sabem tots, que és una idea que està consolidada a Catalunya.
No ho sembla, si més no amb tot el debat d'aquestes últimes setmanes.
La posició del Govern és que hi ha uns compromisos de la Generalitat que s'han de complir, però que aquest no és el camí. Penso que el president ha estat clar, amb això.
En el model de creixement de Catalunya, quin paper hi juga la immigració? I amb l'actual model de finançament, són més difícils d'integrar les persones que arriben al país?
Quan parlem d'immigració, bé podem parlar de gent de l'OCDE, relacionada amb la indústria o llocs de treball qualificats, o bé d'immigració poc qualificada. La primera ve formada i integrar-la pot voler dir integrar-la culturalment. La segona l'has de formar, i això té una pressió enorme sobre l'escola. La pressió de l'escola catalana en relació amb la complexitat és enorme. Amb un model de finançament com l'actual, ho fa molt difícil. També té efectes en la llengua. Quan parlem de complexitat és en tot, tant en llengua com en matemàtiques.