Fins a quin punt són diferents el pacte fiscal de Mas i el finançament singular d'Aragonès?

"El concert econòmic per Catalunya és gairebé tan difícil com la independència". Són paraules de l'expresident Artur Mas, el febrer de 2023. No li faltava raó. Fa pràcticament 12 anys, el 2012, llavors com a president de la Generalitat, va defensar un pacte fiscal similar a un concert econòmic a Madrid i no se'n va sortir. A l'altra banda, l'espanyola, hi havia un govern del PP amb majoria absoluta presidit per Mariano Rajoy. El debat del finançament autonòmic s'arrossega des de fa dècades, s'havia posat en pausa durant el procés, i ara el Govern que lidera Pere Aragonès n'ha tornat a agafar la bandera. Quina diferència hi ha entre la proposta de finançament singular d'ERC presentada aquest dimarts i el concert econòmic de l'extinta Convergència? Bàsicament, es tracta qüestions jurídiques per encaixar-la a Constitució i d'aritmètiques parlamentàries per garantir-ne l'aprovació.

Va ser el novembre de l'any passat quan Aragonès va encarregar a la consellera d'Economia, Natàlia Mas, una proposta. Des de llavors l'ha treballat el departament, de la mà d'especialistes externs i en contacte amb sectors econòmics que també clamen per una millora. Després de mesos de feina l'ha presentat aquest dimarts després del consell executiu. Es tracta d'un concert solidari amb encaix legal, que també contempla la recaptació del 100% dels impostos generats a Catalunya, però sense la necessitat d'incloure cap addicional a la Constitució -requeriria el suport de tres cinquenes parts de les Corts espanyoles- com plantejava la proposta de Mas. "És un equivalent al concert, però no és un concert. El resultat seria anàleg", apunten veus que han elaborat la proposta.


Com es tradueix això? Actualment, gaudeixen de concert econòmic el País Basc i Navarra, a través del reconeixement a la Constitució de la singularitat floral de la disposició addicional primera. Catalunya es troba amb altres 14 autonomies en el "règim comú", que es recull a la llei orgànica de Finançament Autonòmic (LOFCA), un cafè per a tothom que té la peculiaritat d'emparar la singularitat del règim especial fiscal canari. És en aquesta línia que es mou la proposta catalana, que inclou un apartat jurídic amb el segell de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern que veu compatible el finançament singular amb l'Estatut, la Constitució i el dret europeu. Com? Amb una llei orgànica per modificar la LOFCA i incloure la singularitat catalana. Una llei orgànica no implica afegir res a la Constitució, sinó que n'hi ha prou que s'aprovi amb majoria absoluta al Congrés. Una majoria que tenen el PSOE, Sumar i els grups catalans i bascos. És un procediment, per tant, més senzill en l'àmbit d'aritmètica parlamentària que el concert que plantejava Mas.

Però la proposta catalana va més enllà en l'àmbit jurídic per no deixar lloc a un xoc amb la Constitució que demana "solidaritat" entre autonomies, com podria suposar el concert. El plantejament d'Aragonès seria habilitar dos instruments: una transferència a l'Estat com a contraprestació pels serveis que aquest presta a Catalunya en carpetes com la defensa o l'administració de la justícia, i un fons de reequilibri territorial destinat a aquelles comunitats autònomes amb menor capacitat econòmica per tal de contribuir a l'equitat entre territoris. La quantificació s'acordaria en un mecanisme bilateral Generalitat-Estat. Aquesta qüestió s'ha treballat per assegurar que no es vulnera el principi de la contribució al sosteniment de la resta de comunitats. La proposta de l'Estatut de 2004, retallada en el tràmit al Congrés, ja proposava un "concert econòmic solidari" en aquesta línia.  

"Era més fàcil plantejar un concert econòmic durant la campanya, que tothom sap el que és, que no un model de finançament singular. Però hem apostat per una proposta treballada i amb robustesa jurídica. És una proposta pensada perquè pugui ser acceptada", apunten des de Palau. Aquesta no és, però, l'única diferència que constaten amb la proposta de Mas. La negociació sobre el finançament és exclusiva entre governs, en aquest cas el català i l'espanyol. Aragonès, de moment, només té el suport explícit d'ERC. Per contra, quan Mas va presentar a Rajoy el seu pacte fiscal el 2012, que ja havia estat el seu reclam electoral a la campanya electoral de 2010, tenia el suport d'ERC, del PSC en la major part de qüestions, i d'ICV. Però en cap cas això va servir de res perquè, a l'altra banda, el PP tenia majoria absoluta.
 

La clau: els vots d'ERC i de Junts a Madrid

En canvi, el que calcula el Govern republicà amb aquesta proposta, tingui o no suports per part dels partits catalans, és que el govern espanyol l'ha d'acceptar si vol continuar tenint el suport d'ERC a Madrid. I també els de Junts, que al seu pacte d'investidura amb Sánchez ja va explicitar que pretenia que Catalunya recaptés el 100% dels impostos. És fàcil d'explicar: el PSOE no tenia al seu programa ni els indults, ni la reforma del codi penal, ni l'amnistia. Però els va acabar fent seus perquè era l'única manera de tenir governabilitat a Espanya a canvi del suport dels republicans. El mateix planteja ERC amb el finançament singular. És cert, però que avui aquesta qüestió està congelada per l'avançament electoral a Catalunya, perquè en campanya no es regala res.

Presentant la proposta, però, els republicans volen demostrar que, si tornen al capdavant de la Generalitat després del 12-M, situaran aquest plantejament com a imprescindible en les negociacions amb Sánchez. "Quan estàs contra les cordes, seus a parlar", diuen des de Palau sobre la negociació amb Madrid. En contraposició asseguren que el PSC de Salvador Illa, a qui titllen de "delegat de la Moncloa", no ho farà. Així ja ho ha deixat clar el líder socialista.


De moment, Sánchez ja ho ha deixat tot en suspens, renunciant als pressupostos del 2024, per evitar dependre de l'independentisme quan Catalunya estigui decidint si reedita un govern independentista o opta per Illa. Però ERC ho utilitzarà per demostrar el model que vol continuar practicant si torna al poder: una gestió del "mentrestant" amb propostes d'àmbit sobiranista. De moment, el govern espanyol ja ha dit que no singularitzarà res. També Rajoy va contestar a Mas al moment, negant-se al concert. Però Sánchez no té la majoria absoluta del seu predecessor popular. Això ho canvia tot.