Exhibició de força del PSC aquest dijous al Museu Marítim de Barcelona. Més d'un miler de persones, amb una nodrida representació de la societat civil -des d'empresaris fins a activistes veïnals, passant per sindicats i col·legis professionals, membres de la comunitat educativa i del món sanitari- han volgut escoltar la conferència del cap de llista socialista, Salvador Illa, per saber de primera mà quina és la seva proposta de govern per a Catalunya. Favorit a les enquestes -tot i que necessitarà pactar-, el PSC es veu amb opcions de posar fi a més de 10 anys de governs independentistes, tancar l'etapa del procés -"una dècada perduda", ha dit Illa- i recuperar una Generalitat que no presideixen des de l'etapa de José Montilla. Per fer-ho haurà de pactar, i el líder socialista posa com a únic veto l'extrema dreta.
El model de finançament, l'excel·lència dels serveis públics o l'autogovern de Catalunya han estat els principals eixos de la conferència d'Illa. Amb les tres banderes al darrere -la senyera, l'espanyola i l'europea- i en un discurs que ha combinat el català i el castellà, Illa s'ha compromès a "liderar" la "tercera gran transformació" que ha d'afrontar Catalunya, després de la recuperació de l'autogovern amb Jordi Pujol i de l'etapa dels tripartits de Pasqual Maragall i Montilla. Això passa, ha dit, per prioritzar els serveis públics i "transformar-los" a través d'una "consolidació" de l'autogovern i el desplegament de l'Estatut, i un Govern "per sobre d'ideologies i partits" que tingui una voluntat de "col·laboració i no de confrontació".
Els pactes amb el govern d'Espanya han d'estar a l'ordre del dia, en un govern del PSC. I un d'aquests pactes prioritaris és el del model de finançament. Davant la proposta dePere Aragonès de finançament "singular" i el pacte fiscal que planteja Carles Puigemont, Illa ha limitat la seva proposta en el desplegament de l'actual Estatut. El model de finançament del PSC passa per una proposta "realista i viable" que no provoqui "frustracions". Això vol dir, emmarcat en el desplegament de l'actual marc estatutari, amb la creació d'un consorci tributari i el respecte al principi d'ordinalitat. "Hem d'aprofitar els espais reconeguts a l'Estatut, que han passat tots els filtres i que són singulars", ha afirmat, i ha criticat que en aquests últims anys "no s'hagi fet res" per aprofitar aquests àmbits de millora.
El principi d'ordinalitat està recollit a l'article 206.5 de l'Estatut, que diu que l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament. Avui dia, Catalunya és la tercera comunitat que més aporta, però la catorzena que més rep. Respectar aquest principi implicaria posar un "límit" a la solidaritat de Catalunya amb l'Estat. El consorci està regulat a l'article 204.2, que en preveia la creació l'any 2008, fa 16 anys.
En clau de finançament, Illa també ha defensat que cal una gestió més eficient dels recursos, acabar amb el dúmping fiscal i definir un "acord social" de finançament. És a dir, acordar un nou finançament que serveixi per "reduir desigualtats". I tot plegat, participant dels fòrums de presa de decisions, com ara el Consell de Política Fiscal i Financera, o altres espais de debat tècnic on la Generalitat, ha lamentat Illa, no sempre hi ha estat present. "Cal implicar-se i explicar-se", ha dit. Així, també ha exigit que no es converteixi "la necessitat de millora" en una "excusa permanent" per no tenir "autoexigència i no fer la feina".
Un "comissionat de l'autogovern" per als serveis públics
El líder del PSC ha apuntat a un moment de "canvi històric" i ha receptat una Catalunya que s'impliqui en la modernització d'Espanya, com va fer durant l'etapa de Pujol o Maragall. "Catalunya ha d'empènyer per modernitzar Espanya, perquè això ajudarà Catalunya", ha defensat Illa. En la seva proposta, resumida en l'"unir i servir", títol de la conferència, ha situat els serveis públics com la "prioritat" del Govern després d'una "dècada perduda". En aquest sentit, s'ha compromès a crear un "comissionat de l'autogovern", que serveixi per fer una auditoria de la situació dels serveis públics després d'aquests anys de governs independentistes. "Es tracta de saber on som i posar els serveis públics al nivell que Catalunya es mereix", ha dit.
Precisament per això cal consolidar l'autogovern i desplegar l'Estatut, segons Illa. El candidat socialista, en aquest sentit, ha recordat que el marc estatutari preveu 14 àmbits en què Catalunya pot legislar exclusivament, i una cinquantena d'àmbits en què ha de pactar amb el govern espanyol. Tot això s'ha d'aprofitar s'ha d'aprofitar, ha dit Illa, amb l'objectiu de transformar i prioritzar els serveis públics, començant per l'educació, el sistema sanitari, les infraestructures, la seguretat i les energies renovables, amb una gestió des de la Generalitat encaminada també a situar de nou Catalunya com la locomotora d'Espanya.
Pluja de milions per combatre la sequera
En qüestions sectorials, Illa s'ha compromès a aprovar de manera prioritària, si és president, un decret òmnibus per fer front a la sequera, dotat amb uns a 3.500 milions d'euros i amb la mirada posada al final d'aquesta dècada. Inclourà, ha dit, mesures a curt, mitjà i llarg termini, que arrenquin amb un pla de xoc pactat amb els ajuntaments i millorar les infraestructures de reg i dessaladores d'aigua. Una altra de les prioritats seran les energies renovables i la millora de les infraestructures, així com una reforma del funcionament de l'administració pública. Per fer front a la pobresa, Illa s'ha compromès també a "blindar per llei" la revalorització automàtica d'acord amb l'increment del cost de la vida de l'Indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya. L'eina principal per tot plegat, ha reblat, és precisament l'autogovern.
Més d'un miler de persones han assistit a la conferència d'Illa, amb una àmplia representació de la societat civil. Han destacat especialment membres del món convergent i postconvergent, com ara l'advocat i pare de la Constitució Miquel Roca, l'exconseller d'Interior Miquel Sàmper, l'exconseller de Cultura Santi Vila, l'exconsellera d'Educació, Meritxell Ruiz, el president del PDECat, David Bonvehí i l'exdiputat del PDECat Jordi Xuclà. A banda, també han escoltat el líder del PSC representants del món sindical, com Camil Ros (UGT) i Liliana Reyes (CCOO) o Tito Álvarez (Élite Taxi), i també membres de sindicats policials.
També noms destacats de l'empresariat, com Josep Sánchez Llibre (Foment), Antoni Cañete (Pimec) o Xavier Panés (CECOT), i del tercer sector, com Francina Alsina (Taula del Tercer Sector). Entre el públic, s'han deixat veure representants d'empreses com Banc Sabadell, CriteriaCaixa, Enagás, Holaluz, Bayer, Focus, KPMG, Grífols, Hipra. També representants de les Universitats, del Consell Escolar i l'Escola Concertada, i dels col·legis professionals, del món sanitari i del sector immobiliari i de l'activisme veïnal. Com a noms propis, també hi ha assistit el net del president Tarradellas, Guillaume Tarradellas, la directora de teatre Carme Portacelli o l'actriu Mònica Randall.