Per què el PSC no defensa el «finançament singular»?

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

"José Luis, t'estimem molt, però estimem encara més Catalunya". La frase és de l'any 2008. Li va dir José Montilla, president de la Generalitat, a l'aleshores inquilí de la Moncloa José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser en la cloenda del congrés que el PSC va celebrar aquell any, i també en ple debat sobre el finançament, que es trobava a les portes de revisar el model. Han passat molts anys, però els socialistes tornen a tenir la presidència espanyola, de la mà de Pedro Sánchez, i Salvador Illa té opcions d'arribar a la Generalitat després de les eleccions del 12 de maig. Els temps han canviat i la pressió d'aquell PSC de Montilla cap a Madrid no es veu, ara com ara, en el partit que lidera Illa, que tanca files sense fissures amb Sánchez.

El finançament de Catalunya ha anat guanyant força com un dels debats de la campanya. ERC defensa un "model singular", concretat en una proposta que ha fet el Govern, i Junts també planteja un pacte fiscal, que ha estat sobre la taula en les trobades que el partit ha fet amb dirigents del PSOE a Suïssa, amb el mediador internacional. El PSOE descarta un finançament específic per Catalunya, i el PSC es limita a dir que vol un tracte "més just" però "sense privilegis". No comparteixen la proposta de "finançament singular" ni que Catalunya gestioni tots els impostos. El partit fa temps que prepara una proposta pròpia, però no en vol donar detalls. Illa sosté que és "l'únic" president que pot aconseguir un finançament "just i efectiu".

Els socialistes celebren que el debat giri al voltant de la qüestió dels recursos. En una estratègia de "parlar de les coses", com defensa el PSC, el debat sobre el finançament vol dir abordar carpetes "importants" i deixar de banda la independència. El partit creu que una proposta de "finançament singular" que situï Catalunya fora del règim comú, diferenciada de les altres autonomies, és un plantejament "poc assenyat"i, en tot cas, no correspon fer-lo en un marc de campanya electoral. Cal, diuen, consensuar una proposta que sigui "creïble i eficaç" i plantejar-la en els espais de debat que correspon. Fa uns dies, Illa va plantejar la possibilitat d'un "consorci tributari", un mecanisme previst a l'Estatut i que té encaix constitucional.
 

El risc del desgast

El PSC defensa que cal fer sentir la veu de Catalunya en els fòrums on s'ha d'abordar el finançament. "No podem reclamar si no hi som, cal ser-hi i deixar clara la nostra proposta", deia Lluïsa Moret, número 2 del partit, en una entrevista a Nació. Sobre el paper, el règim comú de què forma part Catalunya es pacta multilateralment entre les comunitats autònomes i l'Estat en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera, un òrgan consultiu on el govern espanyol té majoria. Fa anys que la Generalitat és reticent a participar en aquest fòrum, perquè considera que ha de tenir una relació bilateral amb l'Estat a l'hora de parlar de finançament. En la darrera reunió, la consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, no hi va ser, però el seu lloc el van ocupar membres del seu equip. No hi ha cadira buida, però tampoc es vol liderar cap front comú.


Malgrat que el govern espanyol té la majoria dels vots i podria imposar el seu criteri, el PSOE té poc poder autonòmic. El PSC és, de fet, la gran aposta dels socialistes per recuperar un territori amb un pes significatiu. En els darrers anys, els socialistes han perdut Andalusia, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó. Només controla tres territoris: Castella i Lleó -amb Emiliano García Page com a president i molt distanciat de Sánchez per la seva recepta per a Catalunya- Navarra i Astúries. Abordar ara un reforma del finançament en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera suposaria un desgast per a Sánchez que ni el PSOE ni el PSC volen assumir, i menys encara en un clima electoral.

Després de l'amnistia i els pactes amb ERC i Junts, que inclouen reformes del finançament i relacions bilaterals, el PSOE ha de calibrar bé quines concessions més fa als independentistes. El PP ho aprofitarà per desgastar Sánchez i Illa, aprofitant la candidatura de Carles Puigdemont i el seu possible retorn, o la possibilitat d'un referèndum -descartada sense matisos pel PSC- a Catalunya. Obrir ara la carpeta del finançament -que la dreta qualificaria de "privilegi"- seria obrir un nou front que podria erosionar tant el govern espanyol com el PSC. ERC ja aprofita la indefinició socialista per desgastar el candidat Illa. Després de les eleccions del 12-M, Sánchez continuarà depenent del suport dels independentistes i haurà de fer concessions si vol allargar la legislatura.


 

Què hi diuen les bases del PSC?

Les bases del PSC no tenen una posició monolítica pel que fa al finançament. La recaptació plena per part de la Generalitat de tots els impostos que es paguen a Catalunya -element fonamental de la proposta d'Aragonès- té un suport ampli entre la societat catalana. Segons dades del segon baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de 2023, fet públic el juliol passat, un 64% ho defensa, davant del 28% que creu que ho ha de fer l'Estat. Entre les bases del PSC, els percentatges varien: un 50% creu que la Generalitat hauria de recaptar tots els impostos, mentre un 41% sosté que ha de ser l'Estat. Els socialistes, doncs, han de fer equilibris per no allunyar-se d'un gruix rellevant dels seus votants.

En aquesta qüestió, els votants del PSC han canviat. Dades del CEO de 2016 apuntaven una majoria àmplia dels votants socialistes eren partidaris de recaptar els impostos pagats a Catalunya. Un 62% del votant socialista es mostrava molt d'acord o d'acord en el fet que la Generalitat recaptés i distribuís els impostos pagats a Catalunya, i només un 19% hi estava en desacord o molt en desacord. En aquest sentit, les bases socialistes han virat cap a una posició menys descentralitzadora, si més no pel que fa al model de finançament. Sigui com sigui, el debat sobre els recursos no s'abordarà en profunditat i de manera efectiva fins que no passin les eleccions, amb les noves cartes sobre la taula.