12
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
19:14h
Era previsible i finalment s'ha confirmat. L'oficialitat del català a la Unió Europea va per llarg i no es debatrà durant el pròxim Consell d'Afers Generals, previst per al 29 de gener, i es tractarà només a nivell tècnic, tal com ha avançat l'Ara aquest divendres. A l'espera de tots els informes pendents -sobre les conseqüències de la mesura, l'impacte econòmic i la qüestió jurídica-, el debat es mantindrà en l'esfera tècnica abans de portar-lo de nou al ple del Consell. Els socis comunitaris continuen necessitant més informació.
Segons indiquen veus del Consell de la Unió Europea a l'ACN, la presidència belga -que ha pres el relleu d'Espanya- està esperant una proposta alternativa sobre l'oficialitat que sigui "compatible amb els tractats". En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d'una anàlisi d'impacte administratiu, jurídic i financer i apunta que aquesta "encara trigarà temps a publicar-se". Espanya va assegurar a finals d'any que Bèlgica s'havia compromès a mantenir la carpeta del català a l'agenda europea.
Aquesta setmana, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha animat el cos diplomàtic espanyol a continuar defensant l'oficialitat del català. "La riquesa lingüística d'Espanya mereix ser acollida i reconeguda, perquè és la nostra identitat i interès nacional", ha afirmat durant la inauguració de la Conferència d'Ambaixadors. Ara com ara, els socis comunitaris no veuen clara aquesta oficialitat i per això no s'abordarà ni en la reunió d'aquest mes i la carpeta va per llarg.
Entre els dubtes dels socis, s'hi barregen qüestions jurídiques i econòmiques, malgrat que Espanya ha garantit que es farà càrrec del cost que suposi incloure les tres llengües en el règim d'oficialitat. Alhora, alguns països temen que permetre l'entrada del català, el basc i el gallec en aquesta categoria suposi un efecte dominó per a altres llengües europees, que podrien intentar emparar-se en el precedent català per aconseguir el rang d'oficials. Espanya ha mirat de fer entendre en els darrers mesos que el català és un cas "únic".
L'altre informe fa referència a la Comissió Europea, que ha d'estudiar l'impacte de funcionament. Si bé l'executiu comunitari va presentar un document preliminar el desembre passat -xifrava en 132 milions d'euros anuals el cost de fer oficials el català, el basc i el gallec-, fonts del departament d'Acció Exterior consideren que aquest "no es pot considerar com l'informe definitiu. De fet, la Comissió va indicar que l'estimació es va fer en base als càlculs que es van dur a terme l'any 2015 pel gaèlic i que caldria tenir en compte altres factors per ser "més acurada".
Segons indiquen veus del Consell de la Unió Europea a l'ACN, la presidència belga -que ha pres el relleu d'Espanya- està esperant una proposta alternativa sobre l'oficialitat que sigui "compatible amb els tractats". En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d'una anàlisi d'impacte administratiu, jurídic i financer i apunta que aquesta "encara trigarà temps a publicar-se". Espanya va assegurar a finals d'any que Bèlgica s'havia compromès a mantenir la carpeta del català a l'agenda europea.
Aquesta setmana, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha animat el cos diplomàtic espanyol a continuar defensant l'oficialitat del català. "La riquesa lingüística d'Espanya mereix ser acollida i reconeguda, perquè és la nostra identitat i interès nacional", ha afirmat durant la inauguració de la Conferència d'Ambaixadors. Ara com ara, els socis comunitaris no veuen clara aquesta oficialitat i per això no s'abordarà ni en la reunió d'aquest mes i la carpeta va per llarg.
Entre els dubtes dels socis, s'hi barregen qüestions jurídiques i econòmiques, malgrat que Espanya ha garantit que es farà càrrec del cost que suposi incloure les tres llengües en el règim d'oficialitat. Alhora, alguns països temen que permetre l'entrada del català, el basc i el gallec en aquesta categoria suposi un efecte dominó per a altres llengües europees, que podrien intentar emparar-se en el precedent català per aconseguir el rang d'oficials. Espanya ha mirat de fer entendre en els darrers mesos que el català és un cas "únic".
Falten dos informes
Perquè l'oficialitat del català tiri endavant, les delegacions de la Unió Europea parlen de l'elaboració de dos informes, els dos encara en procés d'elaboració. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d'avaluar si la modificació que es proposa s'ajusta al dret de la UE. Deixar en mans dels serveis jurídics l'oficialitat del català és un error, segons remarquen des de Plataforma per la Llengua, l'entitat que ha liderat la pressió de la societat civil en aquesta qüestió.L'altre informe fa referència a la Comissió Europea, que ha d'estudiar l'impacte de funcionament. Si bé l'executiu comunitari va presentar un document preliminar el desembre passat -xifrava en 132 milions d'euros anuals el cost de fer oficials el català, el basc i el gallec-, fonts del departament d'Acció Exterior consideren que aquest "no es pot considerar com l'informe definitiu. De fet, la Comissió va indicar que l'estimació es va fer en base als càlculs que es van dur a terme l'any 2015 pel gaèlic i que caldria tenir en compte altres factors per ser "més acurada".