- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
El PSC i ERC ja han començat formalment la negociació per investir Salvador Illa. De moment es coneixen pocs detalls de la primera trobada dels equips negociadors, que tenen fins a finals d'agost per posar-se d'acord i evitar noves eleccions. La cita serveix per estrenar una coreografia que té data límit: si el 25 d'agost no hi ha un president de la Generalitat investit, Catalunya tornarà a anar a les urnes. De moment, això sí, tot indica que la setmana que ve no hi haurà debat, perquè cap dels aspirants -Illa i Carles Puigdemont- té els suports necessaris per ser escollit. Això és tot el que uneix i separa el PSC i ERC en l'arrencada d'unes converses que es preveuen complexes.
Què separa el PSC i ERC?
El finançament singular
Serà el nucli de les converses. Els republicans ja han fet saber per activa i per passiva que la investidura passa pel finançament, i que el finançament passa perquè Catalunya surti del règim comú. El plantejament d'ERC, formulat en el seu dia per Pere Aragonès, passa per un concert solidari que inclou una quota per a les autonomies amb menys capacitat econòmica. El PSOE -que és qui té la clau de la caixa en aquest apartat concret de les converses- ja ha insistit que està a favor de singularitzar el model, però sense acceptar el concert. La negociació per condonar el deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA) també és una pista d'aterratge perquè Catalunya tingui més recursos.
La competència electoral
Es podrien recuperar desenes de declaracions de dirigents d'ERC, entre els quals Oriol Junqueras i Marta Rovira, carregant amb duresa contra el PSC. Durant anys, els republicans han situat els socialistes com el principal enemic a abatre a Catalunya en el terreny de l'esquerra, sobretot a l'àrea metropolitana, amb resultats desiguals. En bona part del camí, ERC ha tingut pitjor relació amb el PSC que no pas amb el PSOE, tot i que la relació, després del 155, s'ha anat normalitzant amb el pas del temps. Els resultats del 12-M, en tot cas, indiquen que els socialistes tenen més del doble de diputats que els republicans, que ja només poden jugar -almenys per ara- un paper subaltern en la legislatura.
Què uneix el PSC i ERC
Els pactes a Madrid (i Barcelona?)
Des de principis del 2020, ERC disposa d'una aliança sòlida amb Pedro Sánchez, de qui ha aprovat pressupostos cada vegada que s'han sotmès a votació al Congrés dels Diputats. Dels acords n'han sorgit els indults, la reforma de la sedició, la modificació de la malversació i l'incipient traspàs de Rodalies. El president del govern espanyol, de fet, ja ha verbalitzat que el futur de Catalunya -i de l'Estat- passa per la relació entre els republicans i el PSOE. A diferència de Junts, que sempre insisteix que no té cap compromís amb la governabilitat a Madrid, ERC ha deixat clar que farà costat als socialistes en la mesura que l'alternativa és una aliança entre el PP i Vox, que l'any passat no van sumar per ben poc. Pel que fa a l'Ajuntament de Barcelona, el debat intern i l'afluència de militància al congrés extraordinari de la setmana passada van impedir l'entesa amb Jaume Collboni.
Els acords pressupostaris
En els últims dos exercicis, Pere Aragonès i Illa van arribar a acords per aprovar els pressupostos de la Generalitat. L'any 2023 se'n van sortir, perquè els comuns també formaven part del pacte, però el 2024 el Hard Rock -un element que per al PSC era irrenunciable i amb el qual ERC va transigir- va acabar torpedinant qualsevol entesa. En tot cas, la relació sobre la gestió del dia a dia, malgrat que els socialistes també han fet esforços perquè fos evident la situació de debilitat parlamentària d'Aragonès en l'últim tram del mandat, no ha estat dolenta. Si hagués estat per Illa, de fet, la legislatura hauria arribat fins al final. No va ser així i, després dels nous comicis, els papers s'han intercanviat.