«Singularitat» sí, concert no: els equilibris del PSOE per convèncer ERC

Els socialistes accepten dotar Catalunya d'un tracte especial en la reforma del finançament, però sense moure's del marc multilateral; els republicans insisteixen que només acceptarà un model que permeti a Catalunya sortir del règim comú

Pedro Sánchez, durant un míting de Salvador Illa a Barcelona
Pedro Sánchez, durant un míting de Salvador Illa a Barcelona | Hugo Fernández Alcaraz
17 de juny del 2024
Actualitzat a les 19:38h

"El PSC s'ha mogut i es mourà". Això deia fa uns dies un dirigent del PSC, quan falten pocs dies perquè arrenquin les negociacions que han d'evitar una repetició electoral. Salvador Illa aspira a la presidència de la Generalitat i sap que sense cessions rellevants no podrà convèncer ERC i la seva militància, en ple procés de repensament després de la patacada electoral del 12-M i dividida internament sobre els passos a seguir. Resolta la carpeta antirepressiva -aquesta setmana els jutges han de començar a concretar l'aplicació de l'amnistia-, la reforma del finançament s'ha erigit en la clau de la investidura. Els socialistes han fet moviments i ja parlen de "singularitat", però mantenen que Catalunya ha de continuar dins del règim comú. Per ERC, la singularitat es basa, precisament, en sortir del marc comú, i sense això no cediran els vots.

El PSOE sap que s'ha de moure, perquè de l'estabilitat a Catalunya en depèn en bona part la tranquil·litat de Pedro Sánchez a la Moncloa. No és casualitat que el president del govern espanyol vulgui llimar asprors amb ERC i vegi "factible", també, reconèixer la singularitat de Catalunya en la distribució dels recursos. Illa ha fet passos en els darrers dies: del finançament "just" abans de les eleccions al "model català", i ara també a un finançament que doni resposta a la "singularitat" catalana. De concrecions, per ara, més aviat poques, mentre ERC insisteix que, sense una reforma del model de finançament que situï Catalunya fora del règim que tenen la resta d'autonomies, Illa no tindrà els vots republicans per arribar a la Generalitat.

Sánchez trenca el tabú

Fins fa poc, parlar de singularitat pel que fa al model de finançament era tabú. Ho demanava ERC i, en altres paraules, també Junts, però els socialistes ho defugien. De fet, la ministra María Jesus Montero es va negar en rodó a singularitzar el model durant les negociacions d'investidura. Les urgències d'Illa -i la necessitat del PSOE d'intentar guanyar estabilitat al Congrés- han obligat el president del govern espanyol a moure's. Per això, ara, Sánchez veu "factible" un finançament singular per Catalunya, que sigui "compatible" amb una millora del sistema de finançament autonòmic des d'un pla "multilateral". És a dir, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. Singularitat, sí, però concert econòmic com Euskadi o Navarra, no.

Des de la Moncloa assenyalen que el model actual, uniforme, pot millorar-se, però eviten concretar en quins termes i com pot beneficiar això Catalunya. "Ara s'ha d'obrir una negociació", insisteixen. Quan es parla de "singularitat" es pot fer referència a la insularitat, en el cas de les Illes o les Canàries, o bé a territoris molt despoblats. I què singularitza Catalunya? Això és el que des del govern espanyol deixen en mans dels negociadors. En tot cas, el finançament català "pot ser singular", però sense sortir del règim comú on, segons fonts del govern espanyol, es poden "corregir" els problemes que es denuncien des de la Generalitat.

El PSOE fa equilibris

Les paraules de Sánchez han indignat la resta de comunitats autònomes i barons socialistes, abonats a la crítica a qualsevol pacte del govern espanyol amb els independentistes. El PSOE, a través de la seva portaveu, ha mirat de fer equilibris. Esther Peña ha dit que el finançament "ha de ser suficient, justa i solidària" per a totes les comunitats autònomes, i atenent les "singularitats" de tots els territoris, però "no només en el cas de Catalunya". Des del PSOE insisteixen que això ja consta en el seu programa electoral, així com en els acords d'investidura. El fet que la majoria de comunitats estiguin en mans del PP no facilita res, tampoc que els barons socialistes arrufin el nas.

El PSC "compra" la singularitat

Després de la Moncloa, també Illa ha comprat el terme "singular". Fins ara s'hi havia resistit, tot i que havia utilitzat eufemismes, com ara parlar de "model català". Illa defensa un model "just" per Catalunya, però sense "privilegis" ni sortir del règim comú. Aquest cap de setmana, en un gest cap a ERC a les portes de la negociació, s'ha obert a una reforma del finançament que doni resposta a la "singularitat" catalana. Més enllà d'això, l'única concreció que ha fet el líder del PSC passa per desplegar l'Estatut: respectar el principi d'ordinalitat i crear el consorci tributari. Res d'això s'ha fet des de 2006, però Illa es veu capaç d'aconseguir-ho per la bona entrada que té a la Moncloa.

ERC manté la posició

El PSOE i el PSC fan equilibris, però tots ells ja accepten parlar de singularitat. N'hi ha prou per convèncer ERC? Per ara, no. Els republicans, en ple debat intern sobre els lideratges i el rumb a seguir, mantenen la posició: o concert econòmic, és a dir, sortir del règim comú, o res. Volen tenir "la clau de la caixa". "Quan parlem de finançament singular, parlem del finançament fora del règim comú, de recaptar tots els impostos", ha afirmat aquest dilluns la portaveu d'ERC, Raquel Sans. No acceptarien una excepció dins del règim comú, sinó que volen que Catalunya se'n situï fora. A grans trets, el plantejament dels republicans -ideat per Pere Aragonès- és que Catalunya recapti tots els impostos, faci una transferència a l'Estat pels serveis que es presten al país i aporti recursos a un fons de reequilibri territorial destinat a les comunitats autònomes amb menys recursos. 

La majoria hi és

Seria viable un finançament singular per Catalunya? La fórmula que planteja ERC té encaix legal, perquè la LOFCA, la llei estatal que regula el finançament, inclou singularitats, com en el cas de les Canàries. Amb les actuals majories al Congrés, es podria fer una reforma de la legislació, sense que calguin majories reforçades, que sí que són necessàries per impulsar un nou estatut o fer reformes constitucionals. La majoria de la investidura podria superar aquest escull. La clau, però, serà que ERC i el PSC trobin un punt d'entesa en aquest model de finançament, que ara ja es defineix com a "singular". El PSC i el PSOE s'han mogut. Es mourà més en les properes setmanes?