Les eleccions europees marcaven el tret de sortida per començar a negociar, primer la mesa del Parlament -Josep Rull va ser l'escollit per liderar una mesa sobiranista- i després la presidència de la Generalitat, que va per llarg. El debat intern d'ERC a Barcelona -la decisió d'entrar al govern municipal s'ha ajornat- ha irromput amb força poc abans que comencin, ara sí, les converses sobre la investidura. Marta Rovira, des de Ginebra, les pilota i ha fixat per la setmana que ve les primeres reunions amb els equips negociadors del PSC i Junts. Els socialistes mantenen l'hermetisme i expressen respecte absolut pels procediments interns d'ERC, però el soroll de la situació a Barcelona no ajuda. Diverses fonts socialistes consultades per Nació assumeixen que l'escenari per aconseguir la presidència es complica i que tot apunta que es portarà a la data límit de finals d'agost.
ERC, per veu de Rovira, ha demanat desvincular el resultat a la capital catalana del que passi a la presidència de la Generalitat. Altres sectors no pensen el mateix, com ha dit Ernest Maragall. Els republicans es decanten ara per compassar el debat sobre si s'ha de pactar amb Jaume Collboni amb el que s'obre per a la investidura. La intenció és "no interferir" en la ronda de consultes, que és la setmana vinent. La decisió serà de la militància de Barcelona. En clau catalana, les bases es mouen entre el pacte amb el PSC (sense compartir govern), el pacte amb Junts, o propiciar una repetició electoral. La direcció no ha expressat amb rotunditat el seu objectiu i això afegeix incertesa als resultats.
Si el PSC aspira, tal com ha dit, a rebre el suport dels republicans, haurà de fer moviments rellevants. Salvador Illa, guanyador clar de les eleccions, però sense els escons suficients, no ha volgut revelar en quins àmbits preveu cedir. Els socialistes han fet passes en l'agenda antirepressiva, amb els indults i l'amnistia, però ERC vol compromisos amb el referèndum, el finançament singular i la protecció del català. El referèndum està descartat, però amb el model de finançament i la llengua hi ha marge. Ho va verbalitzar Pedro Sánchez al Cercle d'Economia i també hi ha obert la porta la vicepresidenta Maria Jesús Montero, que s'ha compromès a reconèixer la "singularitat" de Catalunya, però en el marc d'una reforma global del sistema.
"Seré generós", ha dit Illa aquests últims dies. El primer secretari del PSC, després del pacte independentista a la mesa del Parlament, ha concretat quina és, per ell, l'única via per evitar noves eleccions: una entesa progressista amb ERC i els comuns. Veus del partit consideren que els republicans han de decidir si volen negociar per arribar a acords o no, i a partir d'aquí posar demandes concretes sobre la taula. És el que es començarà a fer a partir de la setmana vinent. Un primer gest dels socialistes per no contribuir a l'escalada de tensions ha estat passar per alt la decisió de la mesa d'edat de permetre el vot de Carles Puigdemont i Lluís Puig al ple per constituir la mesa del Parlament. I això que va ser el PSC qui va impugnar-ho la passada legislatura. Ara, en paraules d'Illa, "el moment és un altre" perquè "l'amnistia obre una nova etapa".
La situació a ERC és complexa, perquè sigui quina sigui la decisió que prengui la militància hi haurà un sector de l'electorat que quedarà descontent. El resultat del debat a Barcelona, si finalment es concreta abans de la investidura, donarà pistes de la posició de la militància i condicionarà les converses de l'estiu. Els socialistes no volen perdre el temps, bé sigui amb negociacions sense voluntat real d'arribar a acords o amb una investidura de Puigdemont que, avisen, no prosperarà. "No m'abstindré", fa setmanes que insisteix Illa. El partit creu que el cicle electoral guanyador -cinc eleccions consecutives guanyant, les últimes, diumenge passat al Parlament Europeu- evidencia que Catalunya vol "obrir una nova etapa" i superar el procés. No volen una repetició electoral, però interpreten, amb unanimitat de totes les veus socialistes, que ells no en serien ells els principals perjudicats. Junts i, sobretot, ERC no poden dir el mateix.
A l'espera de si hi ha candidat a la investidura
De temps per forjar una entesa n'hi ha fins al 26 d'agost, abans que el país s'aboqui a noves eleccions. Res fa pensar en un acord ràpid. Els tempos, ara, els controla Junts a través de Rull, encarregat de triar qui es pot presentar a la investidura. La ronda de contactes començarà dimarts vinent, i Rull preveu enllestir-la dimecres, abans d'anunciar la data del ple d'investidura. Hi ha dos candidats possibles, Illa o Puigdemont, i cap dels dos té els vots necessaris. Junts vol que sigui Illa qui se sotmeti primer davant dels grups, però el líder socialista, com va avançar dijous El Periódico, no té pressa per fer-ho i vol esperar a tenir els suports lligats per no desgastar-se en una investidura fallida. Tampoc Puigdemont, que s'ha compromès a tornar a Catalunya per a la investidura, té els vots suficients per ser president.
És per això que en els darrers dies ha guanyat pes la possibilitat que Rull es decanti per un "acte equivalent", activar el rellotge de la repetició electoral sense fer un ple d'investidura, davant la situació que no hi ha cap candidat amb els suports necessaris per arribar a la majoria absoluta. Això permetria a Puigdemont no faltar al seu compromís -no hauria de tornar, de moment, perquè encara no hi ha una sessió d'investidura- i guanyaria temps perquè els jutges apliquin com toca l'amnistia. De moment, el risc de detenció continua, perquè el Suprem encara no ha deixat sense efecte l'ordre de cerca i captura. La setmana que ve els tribunals hauran de concretar que fan amb l'amnistia, en ple conflicte intern de la Fiscalia. Si finalment els tribunals troben una escletxa a la llei, Puigdemont es podria arriscar a una detenció, cosa que també tindria un impacte evident en les negociacions d'investidura.
