Amb secretisme fins a la votació definitiva i episodis de tensió dialèctica entre la mesa d'edat i les forces constitucionalistes, el Parlament ha elegit Josep Rull com a nou president de la cambra catalana. El somriure nerviós a l'escó de l'exconseller de Territori -un dels presos polítics de l'1-O- s'ha mantingut fins ben entrada la tarda. Finalment, ha obtingut els suports dels diputats de Junts, ERC i la CUP en la segona votació -amb majoria simple-, fruit d'un acord independentista que permet encetar la quinzena legislatura, sense prefigurar com s'avançarà. Ara mateix, no és descartable cap escenari, tampoc el de la repetició electoral.
L'entesa independentista per la mesa del Parlament, que finalment no ha inclòs els vots dels comuns perquè la presidència ha recaigut en l'aspirant de Junts, s'ha bastit amb una maniobra inusual, per evitar pactes contraris a la majoria sobiranista, de 59 vots (inclosos els dels absents Carles Puigdemont i Lluís Puig, amenaçats per la resolució del Tribunal Constitucional). ERC i la CUP s'han abstingut en primera volta i han validat Rull en la segona -comptant tots els vots-, amb la intenció d'evitar sorpreses d'última hora. Aliança Catalana ha optat per la butlleta nul·la en les dues ocasions, fet que ha evitat que formés part de cap fotografia en el seu debut parlamentari. I el PSC, calculador pensant en el futur de Salvador Illa i la seva investidura, no ha actuat contra les aspiracions independentistes, amb majoria finalment a la mesa. El primer capítol de la legislatura fa intuir un estiu llarg.
Perquè Illa i el PSC hauran de guanyar-se els suports si volen fer bona la victòria en vots i escons del 12-M. Ara mateix, és Junts qui ostenta la presidència del Parlament i, per tant, qui té la potestat de proposar un candidat a la investidura. Tot i no disposar dels suports suficients per ser elegit, la lògica diria que aquest primer aspirant a sotmetre's a un debat hauria de ser Puigdemont, atès l'ascendent independentista en el control de la mesa. Un cop feta una ronda de contactes amb els grups parlamentaris, serà Rull qui haurà de prendre una determinació. Però no caldria descartar cap alternativa, tampoc que Junts pensés que Illa ha de ser el primer a ser protagonista d'un debat d'investidura mentre la llei d'amnistia entra en fase d'aplicació i a Waterloo es guanya temps.
L'aspiració d'ostentar el lideratge de la segona institució del país fa intuir que Junts pot fer moviments pirotècnics amb la investidura, però veu complicat assolir la presidència de la Generalitat. Al seu torn, ERC, que aquest dilluns han confirmat queOriol Junqueras deixa ser el president del partit i haurà d'afrontar un debat domèstic sobre el futur de la formació, ja ha satisfet Junts i té marge per escoltar pretendents. Pensant a no estripar les cartes aquest dilluns, Illa ha cedit a Junts el primer triomf per intentar queixalar el pastís gran, el d'arribar a Palau. I per fer-ho necessita els vots d'ERC. Els comuns s'hi posarien bé.
El càlcul socialista
En la coreografia escenificada al Parlament, el PSC hi ha jugat un rol secundari. Abans de començar el ple ja sabia que no tindria la presidència del Parlament i que l'independentisme disposaria de majoria gràcies a l'acord Junts-ERC-CUP. Illa, per tant, ha volgut reservar-se per a la negociació que ara arrenca. El primer secretari dels socialistes no ha cremat les naus, perquè sap que en algun moment podrà ser candidat i que, eventualment, a la mesa hi podria tenir la crossa dels republicans, en cas que es produís l'escenari d'un acord amb els comuns, com la mateixa Alícia Romero ha verbalitzat als faristols de la cambra al final de la jornada parlamentària. La presidència de Rull i el repartiment de cartes al Parlament no prefigura qui anirà a la Generalitat.
PP i Vox han actuat diferent del PSC. Només acabar el seu discurs, Agustí Colomines -president de la mesa d'edat i protagonista titubejant de la sessió- ha vist com Alejandro Fernández li demanava la paraula. Sense agror, el cap de files del PP li ha fet saber que recorrerien al Tribunal Constitucional (TC) la decisió de permetre el vot dels exiliats, una petició a la qual s'hi ha sumat després Joan Garriga, portaveu parlamentari de Vox. La dreta espanyolista ha assumit una vegada més el paper de fre en un ple rellevant, però el marge d'aquest dilluns era escàs. Si la votació no ha estat legal a ulls del TC se sabrà d'aquí a uns mesos. El PSC, que va portar el vot de Puig al Constitucional, no ha obert la boca durant les votacions.
I, ara, l'aplicació de l'amnistia
La tria de Rull hauria de precedir la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de la llei d'amnistia, encara sense confirmació oficial. I el calendari d'aplicació no és menor, perquè ho condiciona tot. Puigdemont s'ha compromès a tornar pel primer debat d'investidura, previst pel 25 de juny, encara que hi hagi risc de detenció. Una detenció que faria saltar pels aires totes les previsions i, també, els càlculs dels partits. De moment, l'única certesa és que Rull és president del Parlament i la mesa té una majoria sobiranista, després que el PSC s'imposés a les urnes fa un mes. La política catalana també és complexa en el postprocés. Paciència, la legislatura tot just ha arrencat.