- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
La mesa d'edat del Parlament, que s'encarrega de regir la cambra quan encara no s'ha triat la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries, ja ha pres la primera gran decisió de la legislatura: acceptar el vot dels tres diputats exiliats. Es tracta de Carles Puigdemont i Lluís Puig, de Junts, i Ruben Wagensberg, d'ERC. En els dos primers casos, encara tenen causes pendents amb la justícia per fets vinculats amb el procés, i a qui no es pot aplicar l'amnistia perquè no ha estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Wagensberg, per la seva banda, està afectat per la causa del Tsunami, però el fet d'estar de baixa laboral permet menys complicacions tècniques amb el seu vot.
La decisió de la mesa d'edat -amb majoria independentista i integrada per Agustí Colomines (Junts), Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox)- desafia el Tribunal Constitucional, perquè la setmana passada va suspendre el vot a distància de Lluís Puig. Qui va presentar un recurs contra el sufragi de l'exconseller de Cultura va ser el PSC. Des del primer moment, tant Junts com ERC han volgut deixar clar que acceptarien el vot a distància dels tres diputats arran de la seva situació judicial. El sufragi dels exiliats va ser un dels principals maldecaps de l'independentisme fa dues legislatures, amb Roger Torrent com a president de la cambra i el Tribunal Suprem en plena ofensiva pels fets del 2017. Colomines, en el seu discurs, ha assenyalat que la democràcia a Espanya està "amenaçada". Ho ha fet amb un discurs llarg i de profunditat política i històrica.
Després de la intervenció de Colomines, els representants del PP i Vox ja han avisat que prendran mesures per l'acceptació dels vots de Puigdemont i Puig. Alejandro Fernández, líder dels populars a la cambra catalana, ha afirmat que el seu grup presentarà un recurs d'empara al TC. Al seu torn, Vox ha demanat la convocatòria d'una junta de portaveus, que la mesa d'edat ha recordat que no es pot convocar perquè encara no està constituïda.
Què va passar en l'anterior legislatura? La mesa va acordar habilitar el vot telemàtic de Puig el 18 d'abril de l'any passat. Era una fórmula transitòria perquè el diputat de Junts pogués exercir el dret a vot al Parlament mentre no es reformava el reglament per incloure aquesta manera de votar. Així, l'exconseller de Cultura rebia l'ordre del dia i indicava en cada punt el sentit del seu vot. El ple votava i l'anterior presidenta del Parlament, Anna Erra, deia en veu alta el resultat, incloent-hi el vot del diputat de Junts. Aquest era el resultat que es posava a l'acta de la sessió. El PSC va impugnar aquesta fórmula i el TC li ha donat la raó, amb l'argument que s'han vulnerat drets d'altres diputats.
Colomines, que no ha pogut evitar una petita lliçó d'història en la seva intervenció per referir-se als episodis que han corcat el parlamentarisme, ha alertat que les democràcies són més "efímeres" que les dictadures. "S'ha de garantir que totes les veus seran escoltades, menys aquelles que atemptin contra els drets fonamentals. La democràcia es recolza en el parlamentarisme, que és l'exercici d'un gran poder per mitjà de la persuassió", ha remarcat el diputat de Junts, historiador de formació. Colomines ha posat de manifest, per cert, que Pedro Sánchez va ser investit malgrat quedar segon, situació que també es va donar en els dos tripartits. El seu partit aspira a fer Puigdemont, segon el 12-N, de nou president.
Els jutges, ha dit, tenen un "protagonisme exagerat" a l'Estat, i això pot anar en contra -segons ell- de la salut de la democràcia. "La intolerància es pot manifestar de manera subtil, però també de manera perniciosa quan un Estat no vol resoldre un conflicte des de la democràcia", ha apuntat Colomines, que ha remarcat que la democràcia pot estar per sobre, eventualment, de l'estat de dret. "La democràcia civilitza els conflictes", ha remarcat, citant l'acadèmic Toni Rodon. "Els autoproclamats moderats sovint s'amaguen dins d'un búnquer constitucional, però les lleis estan al servei de la democràcia, i no al revés", ha apuntat Colomines, un dels intel·lectuals de referència de Junts i ara diputat.
"Cap constitució del món contemplava el dret de sufragi de les dones. El 1980 només s'asseien en aquest Parlament un 6% de dones, i ara n'hi ha un 48%. Encara no s'ha arribat a la igualtat. Tot canvi reclama sacrificis per part de qui els promou", ha apuntat el president de la mesa d'edat, que ha destacat que la democràcia pot ser una "base sòlida" per als drets socials i també pel dret a decidir "individual i col·lectiu". Ha defensat el referèndum i ha carregat contra la repressió, aplicada amb el 155. Ara, ha dit, hi ha "polítics a Madrid" que han descobert el lawfare, o la policia patriòtica. Es referia a Pedro Sánchez i a les maniobres per imputar la seva dona, Begoña Gómez.