El Tribunal Constitucional (TC) ha irromput en el període de negociacions per configurar la mesa del Parlament i la sentència feta pública aquest dimecres n'és una bona mostra. Per unanimitat, ha anul·lat el vot telemàtic del diputat de Junts Lluís Puig, que li va permetre votar durant la passada legislatura. La decisió, només cinc dies abans del ple per constituir el Parlament, impacta en les converses entre els partits, afegeix incertesa al resultat que es pot produir dilluns i també complica la situació de Carles Puigdemont, quan encara no ha entrat en vigor l'amnistia.
No és la primera vegada que els tribunals condicionen negociacions o volen dir-hi la seva sobre qüestions polítiques. Un dels reptes de la legislatura ha estat fer que Puig pogués votar amb certa normalitat, malgrat estar a l'exili. La mesa ha anat trampejant l'anomalia amb diverses fórmules i els jutges les ha anat tombant. En un primer moment, Puig utilitzava el vot delegat i ho feia sempre en el sentit que marcava el grup parlamentari. Aquesta via, impugnada pel PSC, va ser bloquejada pel TC. La mesa, amb majoria independentista, va optar aleshores per reactivar el vot telemàtic, també denunciat pels socialistes, i que ara ha tombat el TC.
Quines implicacions té aquesta decisió? Repassem les claus del moviment de l'alt tribunal.
Com ha votat fins ara Puig?
La mesa va acordar habilitar el vot telemàtic de Puig el 18 d'abril de l'any passat. Era una fórmula transitòria perquè el diputat de Junts pogués exercir el dret a vot al Parlament mentre no es reformava el reglament per incloure aquesta manera de votar. Així, Puig rebia l'ordre del dia i indicava en cada punt el sentit del seu vot. El ple votava i la presidenta del Parlament, Anna Erra, deia en veu alta el resultat, incloent-hi el vot del diputat de Junts. Aquest era el resultat que es posava a l'acta de la sessió. El PSC va impugnar aquesta fórmula i el TC li ha donat la raó, amb l'argument que s'han vulnerat drets d'altres diputats.
Com afecta la decisió a Puigdemont?
La decisió afecta el vot de tots els exiliats que són diputats, també de Puigdemont. En el cas de Ruben Wagensberg, com que està de baixa, pot delegar el vot. Puigdemont i Puig, però, estan a l'exili però no de baixa, i la fórmula de la delegació de vot ha estat rebutjada pel TC, així com el vot telemàtic. Això fa difícil, doncs, que puguin votar amb normalitat si no són presencialment a Catalunya. Alhora, afegeix incertesa a la situació de Puigdemont. L'expresident s'ha compromès a tornar per assistir al ple d'investidura, però mentre l'amnistia no entra en vigor el risc de detenció encara es manté. El TC indica, amb aquesta sentència, que si aspira a ser diputat a distància ho tindrà difícil per poder votar. O si més no per fer-ho de manera continua durant tota la legislatura.
Per què és important la mesa d'edat?
Ara bé, hi ha fórmules per intentar esquivar el moviment del TC i aquí és important la mesa d'edat. El ple de dilluns estarà presidit, abans no es configuri la mesa del Parlament, per la mesa d'edat, que està formada pel diputat de més edat, que rep l'assistència dels dos diputats més joves. El 2021, la mesa d'edat, controlada pels grups espanyolistes, ja va impedir el vot de Puig en la sessió de constitució del Parlament. Al ple de dilluns, l'òrgan estarà format per Agustí Colominas, de Junts, Júlia Calvet, de Vox, i Mar Besses, d'ERC. Això hauria de permetre, doncs, que si els grups independentistes demanen que Puigdemont i Puig puguin exercir el seu dret a vot, ho puguin fer. La fórmula per fer-ho podria ser el vot delegat, amb l'argument que no són a l'hemicicle per la impossibilitat de venir. Una interpretació flexible del reglament per part de la mesa hauria de permetre que poguessin votar a distància.
Dos diputats que poden ser decisius
Junts manté el silenci sobre la decisió del TC i futurs passos a seguir. ERC tampoc fa pronòstics, però avisa que el moviment dels jutges "intenta torpedinar" les majories que haurien de permetre una "mesa antirepressiva" al Parlament. Els independentistes fa dies que mantenen converses per intentar controlar la mesa, amb un pacte entre Junts, ERC i la CUP, i amb l'expectativa que el PSC no pugui articular una majoria alternativa per obtenir més vots per quedar-se la presidència de la cambra, important a l'hora de triar qui es presenta a la investidura.
En una futura "mesa antirepressiva", els vots de Puigdemont i Puig poden ser decisius. Els independentistes sumen 59 escons, però si els dos diputats de Junts no poden votar es quedarien als 57. Això facilitaria que el PSC, amb un acord amb el PP, pogués igualar els resultats. El reglament diu que si es produeix un empat acaba tenint la presidència el grup amb més escons, és a dir, els socialistes. Amb els vots de Puigdemont i Puig, el PSC necessitaria sumar al PP els vots dels comuns per arribar fins als 63 diputats. En altres paraules, una fórmula com la que va fer alcalde Jaume Collboni. Els socialistes han dit fins ara prioritzen una entesa entre republicans i els de Jéssica Albiach.
Es podria impugnar la votació?
Si finalment els diputats a l'exili poden votar, els grups parlamentaris contraris a la decisió poden impugnar-la i presentar un recurs d'empara al TC. Vistos els precedents, tot apunta que l'alt tribunal acabarà tombant l'acord per permetre'ls votar. Ara bé, això no invalidarà les decisions adoptades amb els vots de Puigdemont i Puig. En la sentència d'aquest dimecres, el TC tomba el vot telemàtic, però no anul·la les decisions adoptades amb els vots de Puig mentre aquesta mesura va estar en vigor. En tot cas, el TC, que ha optat deixar de banda els blocs i optar per la unanimitat, entra en joc en les negociacions del Parlament.