L'independentisme obre converses per mantenir el control de la mesa del Parlament

Junts planteja que ERC presideixi la cambra a canvi de tenir el seu suport en una primera investidura -probablement fallida- de Puigdemont, que ara sospesa no retirar-se malgrat no arribar a la presidència

Carles Puigdemont, Marta Rovira i Laia Estrada.
Carles Puigdemont, Marta Rovira i Laia Estrada. | ND
Oriol March / Carme Rocamora
29 de maig del 2024
Actualitzat a les 18:26h

Superada la patacada electoral de l'independentisme el 12-M, Junts, ERC i la CUP s'han activat per fer valdre la seva posició després de la victòria del socialista Salvador Illa. Les converses són múltiples i es mantenen en estricta discreció, però van en la mateixa direcció: que en el primer embat, el de la constitució de la mesa del Parlament convocada pel 10 de juny, l'independentisme prengui el control de l'òrgan rector de la cambra. Això podria implicar que la presidència de la segona institució de Catalunya recaigui en un d'aquests partits. La següent negociació, però, serà la de la investidura, en què l'aritmètica derivada de les urnes allunya la possibilitat que Carles Puigdemont, cap de llista de Junts i segon a les eleccions, pugui ser president de la Generalitat.

La discreció havia guiat aquests partits en els últims dies, però ha estat un moviment de la CUP el que ha encès unes alarmes que ja preocupen al PSC. Aquest dimecres, aprofitant un acte electoral de les europees, Illa ja ha llançat una primera advertència: ha demanat als partits que "respectin" el resultat del 12-M.  "Les formacions que no tinguin aquest respecte, que vulguin bloquejar, destorbar i embolicar les coses, crec que s'equivoquen. Tot el que sigui allunyar-se d'un respecte escrupolós a la voluntat de les urnes va per mal camí", ha avisat des de Terrassa. Pel que fa a les negociacions de la mesa, els socialistes insisteixen en la "discreció".

Les declaracions públiques d'Illa han arribat poc després que la CUP hagi protagonitzat moviments que, malgrat la patacada del 12-M que els va situar amb 4 escons, treballarà per tenir centralitat. La seva cap de llista, Laia Estrada, ha explicat que està "explorant" la possibilitat d'aconseguir una mesa antirepressiva que no estigui presidida pel PSC. En aquest sentit, ha detallat que ja ha tingut contactes amb ERC i que es reunirà en les jornades vinents amb Junts i comuns. "És una proposta que ens agrada i volem continuar treballant-hi", reconeixen des d'ERC. 

ERC desvincula la negociació de la mesa a la de la investidura

Els republicans, mentrestant, insisteixen a desvincular aquesta negociació de la mesa a les converses sobre la investidura. "És impossible que les dues negociacions vagin juntes, perquè creiem impossible que hi hagi un acord d'investidura abans del dia 10 veient els ritmes de Junts i PSC", apunten fonts del partit. Reconeixen que el clima electoral pels comicis europeus no ajuden a avançar en aquest sentit.  A ERC, les negociacions per la mesa estan liderades per la secretària general, Marta Rovira. També les de la investidura, però en aquest cas seran les bases del partit les que tinguin l'última paraula. No serà fins al consell nacional dels republicans previst pel 15 de juny -és a dir, després de la constitució de la mesa- en què s'aprovin les bases d'aquesta consulta. 

Junts planteja una presidència del Parlament per ERC

I a Junts, com es respira l'ambient? Una convicció -fruit del desig, de la necessitat o de la mescla de totes dues coses- s'ha anat estenent entre els dirigents de Junts des de la nit electoral: Puigdemont pot continuar a primera fila encara que no sigui escollit president, a diferència del que s'havia compromès en campanya. Diverses veus amb ascendència consultades per Nació indiquen que el candidat, erigit com a líder moral de Junts malgrat no ocupar cap responsabilitat orgànica -i de no sovintejar el contacte amb l'executiva, com demostra el fet que no es connectés a la trobada immediatament posterior al 12-M-, ja ha verbalitzat la possibilitat de no enretirar-se. Una possibilitat que ja ha activat la pressió pública perquè es quedi.

Una de les maneres de mantenir la centralitat de Puigdemont es va evidenciar en una cita del candidat amb els diputats electes celebrada a Perpinyà fa dues setmanes. En ella, Puigdemont va insistir en la idea de provar la investidura, i fins i tot es va posar sobre la taula la possibilitat de portar ERC a la presidència del Parlament -amb un acord per a la mesa de la cambra- com a via per obtenir el suport dels republicans en la tria del primer aspirant a la presidència. Suports insuficients, perquè encara que es controlés el calendari i Puigdemont s'avancés a Illa en el primer debat, quedaria lluny de la majoria absoluta, inviable sense el concurs del PSC. 

En aquests moments és evident que l'independentisme, malferit a les urnes, juga les seves cartes i que de moment, ja fa anar Illa de corcoll. Ara bé, caldrà veure fins a quin punt aquest independentisme és capaç, després d'anys de retrets creuats, d'arribar a un acord. Sense anar més lluny, possiblement aquest dijous, en què s'aprovarà l'amnistia al Congrés, deixi un nou escenari de retrets entre els de Junqueras i Puigdemont. Retrets, això sí, enmig d'una victòria innegable en què l'independentisme ha sabut moure al PSOE. Potser d'aquesta victòria, en troba la força per una primera entesa.