Per què s'ha estavellat l'independentisme?

🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base de retrocés independentista, amb guarnició d'eleccions europees i un pensament de violències en relacions juvenils.

Una xifra per començar (font: Idescat):

Hola! La jornada electoral va ser intensa i la majoria dels productes de dades de Nació van funcionar molt, cosa que omple d'il·lusió, però ara ja toca l'anàlisi dels resultats.

El 12-M va suposar un cop dur per a l'independentisme. Per primera vegada, des de l'inici del procés, les forces que l'abanderen van perdre la majoria al Parlament. I, a més, no de forma ajustada, sinó que van sumar tan sols 61 escons, set per sota dels necessaris —comptant-hi aquí els dos de l'extrema dreta d'Aliança Catalana—. En vots, el 50% queda lluny i, per primer cop des de la restitució de la cambra, els partits d'obediència estrictament catalana són minoria.

Alguns discursos que han circulat aquests dies apuntaven que l'independentisme s'hauria cansat i quedat a casa. Que la mobilització dels darrers anys s'hauria neutralitzat i que fins i tot el tradicional abstencionisme diferencial s'hauria capgirat i afectaria més ara els feus del procés. Així ho apuntarien les dades de participació que publicàvem durant la jornada electoral, els quals ja anticipaven la davallada.

Això, però, no és ben bé així. Les dades sorprenents van ser les del 2021, quan l'abstenció rècord va impactar més als barris que normalment voten més unionista. Allò va facilitar que llavors l'independentisme sumés el 51% dels suports. Agafant de referència l'any 2017 pel fet de ser aquell en què es van omplir més les urnes, aquells barris que més van fer costat aleshores a Junts, ERC i la CUP van continuar participant més el 12-M. I per més diferència que el 2015 i el 2017, quan sí que va haver-hi majoria independentista.

Segons els càlculs dels transvasaments de vots, part del vot perdut per ERC va anar a l'abstenció, però n'hi va molt més que va desembocar al PSC. Els republicans, de fet, haurien patit més fugues cap als socialistes que cap a Junts. Salvador Illa, a més, també hauria seduït molts abstencionistes del 2021, com també Vox, que va compensar així les pèrdues cap al PP.  A banda, els populars s'haurien cruspit l'espai de Cs, com Junts el del PDECat.

Podeu trobar aquí totes aquestes dades i una radiografia més completa de la desfeta independentista. També en funció de les característiques sociodemogràfiques de cada barri. Especialment rellevant —i preocupant— és el creixement de Vox entre els perfils de menys renda. I en aquest mateix àmbit, el bloc independentista sempre ha obtingut pitjors resultats als barris més pobres i als més rics. Aquest 12-M ha caigut en tots ells, però, en els de més renda, el descens és continuat des de fa diverses eleccions.

Algunes dades electorals més:

🗳️ A qui ha votat el teu veí? El resultat de les eleccions, carrer a carrer

📈 Històric electoral per municipis i comarques: tots els resultats, del 1980 al 2024

I què passarà a les europees?

 

Sense marge per reposar, ahir va començar la campanya de les eleccions europees. Per sort, aquest cop tenim un reforç de luxe a Nació per informar-ne amb dades, ja que l'Ona Sindreu Cladera s'ha incorporat aquesta setmana a l'equip. S'ha estrenat amb aquesta peça sobre l'enquesta preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que preveu una victòria del PSOE i l'entrada d'alguns partits que potser us sorprendran.

⚡️ La dada flaix:

Un 17% de les noies i un 11% dels nois d'entre 14 i 17 anys afirmen haver patit situacions de violència en relacions de parella, a l'Estat. Es tracta d'una problemàtica abordada per un estudi de tres investigadors de la UB que es pot consultar aquí, en obert. Les noies relaten més casos de control i agressions sexuals, mentre que els nois asseguren haver estat víctimes de més agressions físiques. Tot i això, altres avaluacions indiquen que, malgrat aquestes dades, les agressions físiques exercides per nois són de major gravetat.

📉 Les postres

La demoscòpia no és una ciència exacta i les enquestes poden desviar-se. És el que li va ocórrer al CEO en la preelectoral del 12-M i, en un exercici de transparència i autoavaluació al qual no estem acostumats (malauradament), va passar comptes, va analitzar-ne les causes i va fer propòsit d'esmena. Ho vam explicar aquí. Tot i això, també hi ha vida més enllà de les eleccions:

💸 La desigualtat generacional de renda no és a causa d'unes pensions massa elevades, sinó per la dificultat en l'accés a l'habitatge i els baixos sous dels joves. Ho expliquen Daniel Yebra i Victòria Oliveres a El Diario.

🛠️ En quins sectors treballen els immigrants, a Catalunya? L'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat ho ha radiografiat en un interessant estudi que aporta dades en un àmbit on sovint en falten.

🗣️ El Departament d'Interior celebra, el 5 i 6 de juny, un congrés amb motiu dels 25 anys de l'Enquesta de seguretat pública de Catalunya. Entre altres actes, m'han convidat a participar en una taula junt amb Marta Murrià, sociòloga de l'Institut Metròpoli, i Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos. Podeu consultar el programa i inscriure-us-hi aquí.