L'independentisme ha perdut la majoria al Parlament, per primer cop des que va començar el procés. I no per poc, sinó que li han faltat fins a set escons per arribar als 68 necessaris —computant-hi els dos d'Aliança Catalana, els quals difícilment haguessin entrat en cap aritmètica—. A què es deu aquesta desfeta? L'independentisme s'ha quedat a casa o ha optat per altres opcions? Entre quins perfils ha caigut més? I entre quins resisteix? Les dades permeten radiografiar algunes de les claus d'aquest retrocés.
Algunes teories assenyalen que el votant independentista estaria desencisat i desmobilitzat i, per això, hauria optat per abstenir-se més que en anteriors ocasions, mentre, per contra, els unionistes s'haurien activat, davant la perspectiva d'un govern afí. Aquesta explicació apunta que, malgrat que normalment el sobiranisme acudeix més a les urnes en les eleccions catalanes, aquest abstencionisme diferencial s'hauria capgirat i això permetria entendre el resultat. Les dades de participació, durant el dia de votacions, abonarien aquesta tesi, ja que indicaven que aquesta creixia més als municipis i barris que menys havien votat per forces independentistes, el 2021.
Tot i això, aquesta imatge és molt parcial i, malgrat que va permetre preveure l'enfonsament de la nit, es trenca si s'enfoca la mirada fins més enrere. En realitat, va ser precisament fa tres anys quan l'elevada abstenció va afectar especialment els barris menys independentistes, cosa que va permetre que les forces que sí que ho són assolissin llavors el 52% dels vots. La raresa, però, van ser aquelles eleccions. I és que, si s'agafa de referència el suport a Junts, ERC i CUP del 2017 —any de màxima participació—, aquells barris on van sumar més del 70% dels vots van mantenir, quatre anys més tard, una participació del 62,1%. En canvi, aquesta va caure fins al 41,1%, en aquelles seccions censals on el vot independentista no va arribar al 20%, el 2017.
Lluny d'aquests 21 punts de diferència en la participació del 2021, entre els barris més i menys independentistes, l'escletxa havia estat de tan sols 8,4 punts, el 2017, i d'11,5 punts, el 2015. I malgrat tot, l'independentisme va assolir llavors majories al Parlament. Diumenge passat, en canvi, va quedar-se'n lluny tot i que el diferencial de participació va ser de fins a 14,7 punts en favor dels barris més independentistes —molt similar al del 2021—. No sembla que sigui l'abstenció el que n'expliqui el mal resultat. De fet, l'anàlisi dels transvasaments de vot assenyala que ERC hauria cedit uns 75.000 electors al PSC, molts més dels que haurien desembocat a l'abstenció.
Per on cau l'independentisme?
El descens de suport a les forces que defensen una República catalana no és homogeni. Atès que les del 2021 van ser unes eleccions anòmales per l'elevada abstenció, especialment en les zones menys sobiranistes, convé comparar els resultats sobretot amb els dels comicis del 2017. Aquests, a més, marquen el nivell màxim de participació de tot el procés i, per tant, permeten copsar millor en quins barris ha afectat més la desmobilització independentista o el canvi de vot cap a forces unionistes.
Tal com es pot comprovar al gràfic inferior, el suport ha retrocedit el doble als barris on viu una proporció menor de persones nascudes a Catalunya o una proporció superior de veïns nascuts a la resta de l'Estat: un descens de prop del 18% allà on viuen menys d'un 40% de nascuts a Catalunya o més d'un 30% de nascuts a la resta de l'Estat per una caiguda de només el 9% allà on viuen més del 80% de nascuts a Catalunya o menys d'un 5% de nascuts a la resta de l'Estat. Pel que fa al nivell de renda, la davallada es dona sobretot als barris més pobres i als més rics, si bé, si es compara amb el 2015 —any d'una alta participació també—, aleshores l'impacte es dona més clarament als de major renda.
Malgrat tot, l'evolució és més homogènia si s'observa en variació de punts percentuals. En aquest cas, el retrocés és força similar en les diverses categories de cadascuna d'aquestes variables. Ara bé, això provoca que la caiguda sigui superior en termes relatius allà on l'independentisme parteix de pitjors resultats, és a dir, als barris amb menys proporció de població nascuda a Catalunya o major proporció de nascuts a la resta de l'Estat. I en termes de renda, les seccions censals amb menys recursos han fet històricament menys costat al sobiranisme —es tracta també d'aquelles amb més població treballadora amb arrels familiars a altres territoris—, una tendència a la qual s'han unit de forma progressiva també les més riques.
A quin partit vota cada perfil de català?
Més enllà dels blocs nacionals, les característiques sociodemogràfiques determinen molt quines candidatures obtenen millors resultats. Dins l'independentisme, per exemple, ERC, la CUP i Aliança Catalana reben més suports a les seccions censals de rendes mitjanes, mentre que Junts en guanya sobretot a les més elevades. Així mateix, malgrat que el lloc de naixement és determinant per a totes quatre, les candidatures de Carles Puigdemont i Sílvia Orriols són les que més es disparen als barris amb més proporció de nascuts a Catalunya i menys a la resta de l'Estat.
En canvi, la quantitat d'immigrants no sembla determinant en els suports Aliança Catalana, qui va centrar en aquesta temàtica bona part del seu discurs electoral. Els barris on n'hi ha més tampoc no voten especialment a Vox, amb propostes similars en aquest camp. Aquesta formació d'extrema dreta espanyolista, però, sí que creix respecte del 2021 i és segona força als barris de menys renda, a aquells amb més aturats i a aquells amb menys universitaris—totes tres característiques correlacionades—. Només el supera el PSC, a aquestes seccions censals. En canvi, Vox es desinfla als barris més rics, on el PP es dispara i gairebé empata en el primer lloc amb Junts.
Les dades de lloc de naixement de la població, d'aturats, d'universitaris i de pisos de lloguer s'han extret de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i les d'edat mitjana i renda s'han obtingut de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Els resultats electorals històrics s'han obtingut del web de la Generalitat de Catalunya.
Per interpretar bé aquestes dades, cal tenir en compte dues qüestions. En primer lloc, no sempre es pot inferir que la correlació entre un nivell de suport elevat en uns territoris amb una determinada característica impliqui que aquells que responen a aquesta característica votin més a aquest partit. Un cas clar podria ser el percentatge d'immigrants, ja que molts d'aquests no poden votar i, per tant, una determinada preferència electoral on n'hi ha molts podria deure's a una reacció precisament de la població autòctona vers la població nouvinguda.
En segon lloc, encara que hi hagi correlació entre un elevat suport a determinats partits i unes característiques sociodemogràfiques, no es pot afirmar que aquestes característiques provoquin el citat comportament electoral, sinó que pot deure's a un tercer element comú. Així, en el cas que alguns barris amb molts universitaris votin un determinat partit no implica que el triïn pel fet de tractar-se de gent formada, sinó que pot ser a causa d'un factor de renda (la gent rica va més a la universitat).