- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Històric electoral per municipis i comarques: tots els resultats, del 1980 al 2024
La nit electoral va deixar grans titulars, amb somriures a les seus d'aquells partits que van créixer més i cares llargues entre els dirigents que han patit un major revés. Ara bé, quins han estat els transvasaments de vot que expliquen els resultats d'aquest 12-M. A costa de qui han crescut PSC, PP i, en menor mesura, Junts? I on han anat a parar els vots d'ERC i la CUP? A qui feien suport abans els nous electors d'Aliança Catalana? I quins han estat els principals beneficiats pel limitat descens de l'abstenció?
Les noves eines estadístiques permeten aproximar força aquestes dades i conèixer quins van ser els grans fluxos de votants, entre les anteriors eleccions, del 2021, i les d'aquest diumenge. D'aquesta manera, una de les claus que explicaria el bon resultat de PSC, Junts i PP és l'alta fidelitat del seu electorat, ja que a l'entorn 90% dels que els van triar fa tres anys ha repetit. En canvi, en el cas d'ERC, Vox i comuns, el percentatge s'aproxima al 65%, caient fins al 56% en la CUP.
I cap a on han anat aquells catalans que han canviat d'opció? En el cas de Pere Aragonès, la fuita no és unidireccional i, malgrat la dura pugna al camp independentista, hauria perdut més vots cap al PSC (uns 75.000) que cap a Junts (uns 50.000). El seu, però, també és el partit que més suports hauria abocat cap a l'abstenció (uns 35.000). La sagnia hauria estat més dirigida en Vox, cap al PP (uns 50.000 vots), així com en els comuns, en el seu cas sobretot cap al PSC (27.500). La CUP, al seu torn, hauria cedit electors de forma dispersa: a Junts (22.000) i comuns (18.000) i, en menor proporció, ERC i PSC. Finalment, quasi tot el votant de Cs hauria desembocat al PP (105.000 vots) i el del PDECat, a Junts, tot i que alguns d'aquests també haurien optat pel PP o Aliança Catalana.
I més enllà d'aquests moviments, què ocorre si es mira al revés, la procedència dels vots de cada partit? ERC, Comuns i la CUP han guanyat pocs suports, més enllà d'aquells que han aconseguit retenir del 2021. Salvador Illa, en canvi, es beneficia dels votants provinents de les dues forces amb qui vol fer tripartit, però sobretot dels nous electors, ja que és el candidat que més abstencionistes ha seduït (125.000). En segon lloc, Vox també n'arrossega molts (70.000), cosa que li permet compensar la pèrdua cap al PP, que sobretot capitalitza la desfeta de Cs.
La novetat al Parlament serà l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols. A diferència del que s'havia suggerit, no hauria captat pràcticament cap elector de Vox i, en canvi, s'hauria alimentat sobretot de votants provinents de l'abstenció (38.000) i Junts (31.000), però també alguns d'ERC (15.000). Carles Puigdemont, finalment, s'hauria beneficiat bàsicament de les pèrdues d'ERC i la CUP i de la desaparició del PDECat.
En resum, per tant, els fluxos de vot són bàsicament interns entre tres blocs: l'independentista (d'ERC i la CUP cap a Junts), el de l'esquerra no independentista (de comuns cap al PSC) i el de la dreta espanyolista (de Vox i Cs cap al PP). L'única excepció seria la fuita d'ERC cap als socialistes, els quals no haurien patit desercions cap a altres opcions a causa de l'amnistia. I pel que fa al limitat increment de la participació, aquest hauria beneficiat sobretot al PSC i a l'extrema dreta (sigui Vox o Aliança Catalana), els quals haurien estat els més capaços de seduir abstencionistes de fa tres anys.
Aquestes dades són aproximacions dels transvasaments que hi ha hagut entre les dues eleccions. No es pot conèixer exactament quin ha estat el canvi de vot individual entre uns comicis i els altres, però aquest càlcul es fa a partir del mètode estadístic de la inferència ecològica a partir de les dades de vot a escala de secció censal. Aquest permet quins són els fluxos que millor encaixen i així, de forma agregada, inferir quina ha estat la variació en el comportament dels electorats.
Aquesta és una metodologia testejada i de la que se n'ha comprovat l'efectivitat. Ara bé, com en la majoria dels càlculs estadístics, es tracta d'aproximacions, i el seu grau d'exactitud depèn bàsicament del nombre de partits en litigi, la quantitat de punts de votació existents i l'homogeneïtat del vot entre aquests. Per tant, alguns transvasaments peculiars que emergeixen (com els 10.000 vots de la CUP cap al PSC) podrien formar part d'aquest marge d'error o reflectir comportaments aparentment sorprenents d'alguns electors.
En concret, els càlculs s'han realitzat a partir de la llibreria lphom de R, creada per Jose M. Pavía i Rafael Romero, que millora anteriors mètodes d'inferència ecològica i en permet l'ús en mètodes pluripartidistes i incorpora element com la variació de l'abstenció o l'entrada o sortida de nous votants. La via que s'ha usat per agrupar les seccions censals —el model requereix certa homogeneïtat en les unitats d'estudi— no ha estat territorial, sinó en sis grups en funció de característiques sociodemogràfiques, mantenint la divisió feta pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) en la seva organització per a estudis demoscòpics.