L'enquesta electoral del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), organisme demoscòpic depenent de la Generalitat, va fallar en les seves previsions. En especial, va atorgar entre 31 i 37 escons a ERC, que finalment en va obtenir 20, i deixava el PP en entre 8 i 12, malgrat que diumenge en va aconseguir 15. PSC, Comuns, CUP i AC sí que van acabar situant-se dins de la franja establerta pel sondeig i Junts i Vox en van quedar només lleugerament per sobre. Què va fallar? El CEO n'ha analitzat els motius i fa propòsit d'esmena per a futures ocasions en un document difós aquest dimecres.
L'organisme, dirigit pel politòleg Jordi Muñoz, admet que les desviacions respecte d'ERC i PP "són presents en la majoria de les enquestes publicades en aquell moment, però, en el cas de l’enquesta del CEO, es veuen agreujats significativament". És aquella, de fet, que s'allunya més de la tendència del conjunt de sondejos publicats.
Entre els motius que ho explicarien, segons han analitzat, hi podria haver la forma de recollir les respostes. Normalment, el CEO fa entrevistes presencials —per als tres baròmetres anuals— o, més recentment, ha impulsat les enquestes en línia a partir de cartes enviades a la ciutadania, però, en el cas de l'enquesta electoral, es va fer telefònica, ja que no hi havia marge per activar les altres fórmules. Una via que, apunta, podria haver generat problemes, pel fet que molta gent ja no respon a aquestes trucades, moltes cases no tenen telèfons fixos i, a més, les empreses encarregades no truquen de forma aleatòria, perquè, en el cas de mòbils, no poden garantir que siguin de Catalunya.
La mostra d'enquestats, per tant, podria no ser representativa, malgrat establir-s'hi mostres per grandària de municipi i quotes per lloc de naixement, sexe i edat. A més, el CEO creu que les persones podrien no respondre sincerament pel que, per llei, els enquestadors mencionen que es tracta d'una enquesta d'un organisme de la Generalitat. Això podria generar respostes més favorables als partits del Govern, un fet que es coneix com a sponsorship bias.
Certament, els electors d'ERC apareixia sobrerepresentada en la bossa d'enquestats, però això ja es va corregir ponderant per record de vot, motiu pel qual el CEO apunta que "els biaixos que hi pugui haver en la mostra haurien de ser en variables no observades, i que la correcció per record de vot no pogués ajustar". Tot i això, afegeix que el record de vot és una variable que presenta problemes, ja que molts enquestats no recorden quina papereta van agafar l'últim cop, no admeten que es van abstenir o que van fer costat a determinats partits o confonen la intenció de votar algú amb haver-ho fet en el passat.
Els indecisos haurien abandonat ERC
Per altra banda, el CEO admet que el procés d'atribuir un vot als enquestats encara indecisos, en general, "no va tenir els efectes de millorar les estimacions, i de fet les va empitjorar". Ho atribueix a un efecte de la campanya, ja que l'enquesta apuntava que la majoria de dubtosos tenien ERC com una opció i, en canvi, la majoria d'aquests haurien acabat agafant l'altra papereta. En canvi, segons les simulacions alternatives fetes, la determinació d'una participació determinada —és a dir, calcular quina abstenció hi podia haver— no hauria tingut un efecte rellevant en el resultat.
A banda, a diferència de la majoria d'organismes demoscòpics, el CEO té publicats els mètodes per transformar les dades brutes de les enquestes en estimacions de vot (allò que col·loquialment s'anomena cuina). Això en facilita la transparència la fiscalització, però també admet que això "imposa un límit i pot tenir com a conseqüència la publicació d’estimacions divergents de la resta, com ha estat el cas". Les altres enquestes, en canvi, poden maquillar els resultats adequant-los a la tònica general dels altres sondejos o a la mateixa intuïció.
Millores per al futur
Com es poden resoldre aquestes limitacions? El CEO apunta que, de cara a futures enquestes, es planteja abandonar definitivament l'enquesta telefònica per centrar-se en el format presencial o en línia. Així mateix, assenyala que "caldria avaluar les condicions en les quals s’assignen indecisos per fer-les més restrictives i generar una estimació més conservadora", atès que, en aquest cas, no van millorar la previsió.