Puigdemont madura el seu futur: i si acaba exercint de cap de l'oposició?

Junts prefereix no perdre el candidat com a referent al Parlament en cas que fracassi l'operació per formar un Govern independentista en minoria; la perspectiva d'un acord PSC-ERC alimenta fer-se enrere del compromís de plegar si no és president

Carles Puigdemont, aquest dijous a Perpinyà amb el grup parlamentari de Junts.
Carles Puigdemont, aquest dijous a Perpinyà amb el grup parlamentari de Junts. | Junts
20 de maig del 2024
Actualitzat el 24 de maig a les 9:59h

Mentre es desenvolupava el recompte del 12-M, més d'un dirigent de Junts present a Argelers temia que Carles Puigdemont, veient que se li complicava l'accés a la presidència després de perdre davant de Salvador Illa per set escons de diferència, digués que preferia no continuar. En campanya havia calat el missatge que, sense estar al capdavant de la Generalitat, passaria a segona fila. Puigdemont, però, no només va sortir públicament a positivitzar el resultat, sinó que ràpidament va fer una crida a ERC per provar un Govern independentista en minoria que requeriria l'abstenció del PSC. L'endemà va anunciar que optaria a la investidura. I si no ho aconsegueix, què passarà amb el seu futur?

En múltiples entrevistes, l'expresident de la Generalitat ha defensat que, si no torna a Palau, el seu lloc no podria ser el Parlament confrontant projectes amb Illa instal·lat a la Generalitat. De fet, en privat ha indicat a més d'un company de partit que s'ha guanyat el dret de poder enretirar-se després d'anys de lluita des de l'exili, i que Junts ja no li pot demanar més esforços en la mesura que ha posat tota la carn a la graella amb la candidatura del 12-M. La perspectiva d'un hipotètic acord, sigui per activa o per passiva, entre el PSC i ERC per governar és un dels elements sobre la taula, però, que el podria fer canviar d'opinió. Hi almenys dos motius que ho expliquen, segons diverses fonts consultades per Nació.

El primer té a veure amb una constatació: tenint en compte la mala relació entre Puigdemont i els republicans els últims anys, el fet que hagi anunciat que sense ser president passaria a segona fila pot suposar un "incentiu" per a ERC a l'hora de pactar amb el PSC. "Se'l podria desactivar", remarquen els dirigents consultats. Si l'expresident es quedés com a cap de l'oposició -perspectiva que suposaria una rectificació en tota regla-, no desapareixeria del mapa i serviria per comandar el principal grup independentista de la cambra davant d'una ERC corcada pels mals resultats i en plena discussió interna sobre lideratges. De moment, Oriol Junqueras plegarà després de les europees però vol reeditar la presidència.

El segon motiu que serviria per remar a favor de no plegar i de quedar-se a la cambra, almenys temporalment, és que sense Puigdemont el futur de Junts, pel que fa a lideratges, seria més complex. En aquesta negociació que ja s'ha obert per formar un Govern independentista en minoria, per exemple, tot el poder el té el candidat, amb poques persones al corrent de tot -sí que hi ha Jordi Turull, Josep Rius i Albert Batet en el nucli dur- i un hermetisme autoimposat com va passar en les converses per fer president Pedro Sánchez després de les eleccions espanyoles. "Tot funciona millor quan és ell qui està al capdavant de tot", remarquen aquests dies els dirigents de Junts, on no es vol obrir el meló de cap successió.

La versió oficial, en tot cas, és que l'única prioritat és aconseguir els suports necessaris per una investidura en segona volta i en minoria gràcies als vots d'ERC -amb qui ja s'hauria de negociar sense Junqueras, que s'apartarà a principis de juny a l'espera de si pot tornar a liderar el partit a partir del mes de novembre- i, si cal, de la CUP, debilitada amb només quatre diputats. Com a molt, la candidatura de Puigdemont sumaria 59 escons. I per obtenir-los hauria de refer la unitat de l'independentisme, lesionada durant l'anterior legislatura. El candidat ja s'ha posat al capdavant de les converses, contactes discrets amb els republicans inclosos, i té descartat -almenys per ara- un pacte que permeti a Illa ser president.

La trajectòria de l'expresident, en tot cas, sempre ha estat marcada pels girs de guió. Quan va accedir a la Generalitat pel pas al costat d'Artur Mas, una de les condicions que va posar va ser no exercir de candidat de Convergència, però finalment les circumstàncies el van portar a crear Junts i a ser cap de cartell. Amb el retorn proper gràcies a la llei d'amnistia pactada amb el PSOE, Puigdemont esgotarà les opcions per ser president mentre anirà notant com el seu partit, probablement, li demani un altre esforç. Serviran els esforços per refer la unitat? Acabarà sent Illa president amb els vots d'ERC? L'única certesa, en tot cas, és que anirà per llarg. I que el candidat, per ara, continua a primera fila.