Oriol Junqueras va sortir somrient de l'executiva de dimecres a la nit, sense semblar desgastat per un debat intern no sempre amable que es va allargar més de quatre hores. Acabava de fer-se públic, per la via d'un comunicat, que deixaria la presidència del partit temporalment arran dels mals resultats del darrer cicle i que ERC convocava un congrés per al 30 de novembre, novetats acompanyades de la decisió de Marta Rovira de no renovar el càrrec de secretària general. Els dirigents que pretenien un relleu de tots els lideratges -amb la secretària general i Pere Aragonès com a figures visibles- entenen que han aconseguit el temps necessari per madurar el rumb de la formació. L'entorn més immediat de Junqueras, en canvi, destaca que es mantenen intactes les seves aspiracions de seguir, com ja ha manifestat que vol fer si així ho vol la militància. Junqueras va manifestar el dimarts que volia fer un "procés d'escolta" i sortir "al carrer", on se sent més còmode, per buscar la validació de les bases. Dimecres va decidir que ho volia fer no com a president sinó com un militant més, "de tu a tu". En quatre dies s'ha viscut una pugna interna per endreçar el debat que ha tensat els republicans, amb girs de guió inclosos. Ara, uns i altres confien haver resolt el soroll, com a mínim, fins després de les eleccions europees.
La cronologia? Comença amb la patacada electoral el 12-M. Aragonès anuncia que abandona la primera línia política. Junqueras escriu una carta en la qual assegura que vol continuar al capdavant del partit i, en paral·lel, comença una campanya interna de Marta Rovira, secretària general, per fer inevitable un canvi de lideratges. Finalment, a l'executiva vespertina de dimecres, Junqueras diu que deixarà la presidència per escoltar a la militància. Mentre Rovira planifica una transició, Junqueras plega, però no per marxar, sinó per tornar amb un aval explícit i renovat. Què significa cada moviment? La crisi pot tenir nous episodis? Aquesta és la intrahistòria dels moviments a ERC després del retrocés a les urnes que va començar a les municipals de fa un any.
La complexa proclamació d'Aragonès
Abans d'acabar el 2023 existia remor interna a ERC, que no va arribar a la categoria de soroll. Aragonès seria -de nou- cap de llista dels republicans en les eleccions del Parlament que estaven previstes per principis de 2025 o Junqueras es postularia? L'equip republicà de Palau apostava pel president de la Generalitat. Mentrestant el nucli dur del president del partit no negava la voluntat de presentar-se, però augurava que seria impossible pels tempos de l'aplicació de l'amnistia, ja que Junqueras continua inhabilitat i la Justícia no facilitarà l'aplicació immediata. Rovira va fer un moviment per evitar bàndols. Va remar durant setmanes perdesfer els dubtes i proclamar Aragonès president. Junqueras volia esperar, pel temor de perdre la centralitat ara que podia començar a exercir de president en llibertat, fora de la presó. Finalment -contrapartides internes incloses-, va guanyar Rovira.
Així les coses, ERC va enfocar l'avançament que s'esdevindria setmanes després pel fracàs de la negociació pressupostària amb la maquinària greixada i un candidat definit. I va plantejar una campanya del 12-M completament bicèfala, a l'estil PNB, amb Aragonès i Junqueras com a protagonistes. Als cartells electorals penjats als fanals? Tots dos, malgrat que un no es presentés a les eleccions. En els discursos dalt els escenaris, Aragonès reivindicava la gestió republicana i les polítiques impulsades, prometia el finançament singular i el referèndum. Mentrestant, Junqueras es referia al risc de pobresa, que calia governar millor per a la Catalunya dels vuit milions, i feia mencions constants a l'octubre del 2017, transmetent a les bases d'ERC que van ser les que ho van fer possible. Aragonès reivindicava gestió mentre Junqueras hi posava emocionalitat.
Els mítings van conduir a la nit electoral. Un nucli reduït de Palau i partit sabia que existia la possibilitat de baixar fins a 20 escons. Junqueras mostrava en reunions internes certa distància amb el que passés per la seva poca intervenció en la feina del Govern.Resultats en mà, Aragonès ho va tenir clar. Dimissió. Junqueras li va recomanar que ho digués la mateixa nit. El president s'hi va oposar. Ho volia preparar bé i comunicar-ho a la permanent de la formació. Sí que va tirar pel dret amb l'anunci que ERC havia de passar a l'oposició, detall no pactat amb Junqueras. El pla del líder de les sigles era comparèixer dilluns en roda de premsa i explicar que es mantenia al capdavant del partit. Però el faristol va ser per a Aragonès i la decisió irrevocable d'abandonar la "primera línia". A la tarda, executiva. L'entorn de Junqueras havia plantejat un congrés ràpid, el 25 de juliol, amb l'objectiu de revalidar el suport de les bases. Finalment, a l'executiva es va descartar discutir de calendari i les parts es van instar a parlar-ne en una nova cimera.
La distància Junqueras-Rovira
Junqueras ja preparava una carta oberta per apuntar que es veia amb "força" per continuar al capdavant del partit. Cinc fulls en la versió inicial, després reduïda. No la publicaria dilluns, sinó que faria un silenci de 24 hores per respectar el temps d'Aragonès, a qui no va regatejar elogis. Un cop escrita, la va compartir amb Rovira. La secretària general no la va signar, al contrari del que havia estat habitual en les comunicacions per part de la cúpula dels republicans. Junqueras va publicar l'escrit a les dues de la tarda a la web del partit, com una "carta a la ciutadania". Els militants no la van rebre al correu electrònic, no era un missatge de l'executiva sinó personal. Mentrestant, Rovira insistia als seus entorns en la necessitat d'una "transició tranquil·la" de lideratges. Ja feia temps que havia plantejat la necessitat de renovació i el seu desig personal de no seguir.
A l'executiva de dimecres s'hi va arribar amb el debat sobre l'assumpció de responsabilitats -impulsat pel moviment d'Aragonès i els tentacles de Rovira- al centre de l'equació, juntament amb la decisió sobre si fer un congrés a l'estiu o donar-se més temps. "Ha de dimitir tota la direcció per d'aquí a sis mesos presentar-se la mateixa? Per assumir la culpa? És absurd", reflexionava l'entorn de Junqueras abans de començar. En el transcurs de la reunió, cap veu va demanar la dimissió del president del partit. Alguns van reclamar explícitament que no plegués en un moment delicat, amb la investidura o la repetició electoral pendents. Junqueras no sabia que Rovira preparava una carta per anunciar que no es presentaria a la reelecció com a secretària general oficialitzant així el trencament del tàndem republicà. Rovira no sabia que Junqueras plantejaria una fórmula per apaivagar el foc: apartar-se, però només de manera temporal per escoltar els militants.
La distància entre Junqueras i Rovira ha anat a més. Primer, per una qüestió física. Després del referèndum, Junqueras era a la presó i Rovira a Ginebra. Han hagut de treballar majoritàriament a través d'una pantalla durant sis anys, la meitat dels que porten al capdavant del partit. Això desgasta, reconeixen a banda i banda. Les discrepàncies no són ideològiques, sinó funcionals. Són per com afrontar el relleu, coincideixen veus dels dos entorns. Tots dos van agafar les regnes d'ERC el 2011 i, si per una cosa s'ha caracteritzat el seu tàndem, és per la capacitat d'haver unit famílies i sectors, enterrant les disputes sagnants al partit i per haver anat sempre a l'una en l'estratègia.
Investidura o eleccions no decidides per Junqueras
Després de quatre hores de reunió de l'executiva, la cúpula republicana va decidir ubicar el congrés nacional a finals de novembre. Ni al juliol, ni a finals d'any. Un punt intermedi per salvar les distàncies. Amb el moviment, Junqueras, que ha assegurat aquest dijous no sentir-se "pressionat" pel moviment d'Aragonès i Rovira, frenava el soroll sobre l'assumpció de responsabilitats que se li reclamava, i iniciava una campanya per posar-se a disposició de la militància si el volen a la tardor. Ha explicat que no té cap pressa i que vol "ajudar" des d'on calgui. I ara què? Serà un Junqueras "pletòric" que tindrà un protagonisme absolut en les eleccions europees, amb discursos per aixecar la moral amb l'objectiu de fomentar l'orgull republicà i assegurar-se la confiança de les bases, explica el seu entorn. Mentrestant, arribaran les negociacions per a la investidura de Salvador Illa (la de Carles Puigdemont no està al radar). Mala peça al teler per a ERC, incòmoda amb el dilema i conscient que no es pot descartar una reculada si hi ha repetició. Val a dir, però, que les eleccions s'haurien de convocar en tres mesos i es votaria d'aquí a cinc mesos. Temps suficient perquè passi de tot. A ERC, que hauria de buscar un candidat o candidata, i a la resta de partits.
Ara serà Rovira en el seu tram final com a secretària general i amb el president dimitit qui comandi les negociacions de la investidura, amb Junqueras retirat momentàniament de la presidència després de les europees. El president del partit tindrà alguna cosa a dir en el debat de la mesa del Parlament -que es constitueix a molt estirar el 10 de juny i que pot donar pistes de la investidura- però ja no pilotarà la decisió crucial de l'estiu que pot situar ERC en la disjuntiva d'investir un president o anar eleccions. El partit seguirà reclamant que ho resolguin el PSC i Junts i la seva voluntat de fer oposició. En qualsevol cas, serà un debat en el que Junqueras no en serà l'executor. El president del partit, que reclama el seu dret a poder-se presentar en un context de normalitat, plega per agafar embranzida. La incògnita és si en aquests mesos que s'albiren els qui empenyien la transició sense tenir a punt una alternativa tindran capacitat de bastir una alternativa pel càrrec més important del partit.