Intrahistòria del cop de timó d'ERC: cimera a Ginebra i cuina prenadalenca

El dimecres 10 de gener, mentre tota la tensió informativa es trobava al Congrés pel debat i votació dels primers decrets del nou govern de Pedro Sánchez, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, arrencava el dia a Ginebra. A la seva agenda pública no hi constava cap acte programat. Dedicaria tota la jornada a una trobada amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira. En aquella sessió, celebrada forçosament a la ciutat suïssa per l'exili de Rovira —ja hi porta pràcticament sis anys—, es va traçar el full de ruta per anunciar els canvis rellevants que afectarien el partit i el Govern per afrontar el final de legislatura: situar Aragonès de nou com a candidat, modificacions a l'executiva del partit, i canvis a Palau. 

L'absència d'Aragonès a Catalunya durant aquell 10 de gener no va aixecar sospites perquè tots els ulls estaven pendents dels moviments de Míriam Nogueras, portaveu de Junts a Madrid. El partit de Carles Puigdemont havia assegurat que no aprovaria els decrets de Sánchez. Finalment, però, van permetre que els salvés a canvi d'algunes concessions pendents de concreció, com la transferència de les competències en migració. Aprofitant aquest debat, Aragonès, Junqueras i Rovira podien dedicar amb tranquil·litat tota la jornada a la planificació d'uns canvis que un nucli reduït del partit i de l'entorn d'Aragonès coneixien des d'abans d'acabar el 2023. Només calia donar-los forma. "La clau de tot el calendari que ha vingut posteriorment es troba en aquella reunió", remarca un dirigent dels republicans consultat per Nació.

El cert és que els debats sobre la candidatura, els canvis al Govern i a l'executiva transcorrien per espais de debat diferents, i també es preveien anunciar en moments diferents. La qüestió de la candidatura d'Aragonès va ser pilotada principalment per Rovira, que tenia la voluntat de frenar a temps un soroll que s'havia començat a generar sobre la possibilitat que Junqueras, si l'amnistia ho permetia, fos candidat i desbanqués Aragonès. Uns i altres partien de la idea que les bases del partit no volien que tot plegat pogués derivar en enfrontament i que el debat podia ser "divisiu" i aixecar alguna cosa més que suspicàcies entre els entorns respectius. El president del partit ha assumit que Aragonès reivindiqui una segona oportunitat sempre i quant això no li talli les ales a ell en un futur.  

En canvi, els temes dels canvis a Govern es discutien íntegrament entre el nucli dur de Palau, el més estret d'Aragonès, conformat pel seu equip i també el de la consellera i ara vicepresidenta Laura Vilagrà. Finalment, en aquella reunió del 10 de gener, Aragonès, Junqueras i Rovira van consensuar que el millor era agrupar-ho tot: en menys d'una setmana, Aragonès seria reforçat i els canvis al partit i a Palau demostrarien que està convençut a esgotar la legislatura i que s'afermava el comandament de Junqueras al partit. 

La del 10 de gener no va ser l'única reunió entre Aragonès i la cúpula del partit. Ja abans, el 14 de desembre, el president havia viatjat a Ginebra per participar en el fòrum mundial sobre els refugiats. Va aprofitar-ho per trobar-se amb Rovira i començar a donar forma a aquests canvis. A banda, també van existir múltiples reunions telemàtiques entre la secretària del partit i Junqueras i Aragonès.

Malgrat portar gairebé sis anys d'exili forçós, Rovira continua sent qui porta el dia a dia dels republicans, i qui ha tingut un ampli protagonisme en la decisió d'esvair els dubtes i proclamar Aragonès candidat. "La visió distanciada de Rovira és determinant en moltes coses. Ella sap veure molt bé quan una cosa no pot esperar. És clau en veure les jugades per avançat", apunta un altre dirigent.
 
A Palau, on es troben les persones de màxima confiança d'Aragonès, tothom donava per fet que tornaria a ser candidat. No contemplaven cap altra opció. Internament, al partit, també es tenia prou clar, però no es percebia de la mateixa manera fora. Les enquestes situaven Junqueras més ben posicionat i els adversaris alimentaven el debat. "Arribava un rum-rum que no ens agradava i que ens posava en risc", apunta una veu de l'entorn del president. Va ser davant d'això que es va generar un debat intern entre dos posicionaments: algunes persones de la cúpula deien que proclamar Aragonès no podia esperar més, i d'altres consideraven que no hi havia pressa. Dirigents afins a Junqueras temien que descartar-lo com a candidat li restés força. Finalment, va imposar-se la primera opció, que defensava especialment Rovira.
 

La filtració que genera malestar

El moment per fer-ho seria el primer consell nacional de l'any, convocat pel 20 de gener. Ho sabien unes 15 persones del partit i Palau. Es va acordar que es faria públic en el mateix consell nacional. S'informaria els membres de l'executiva sobre la decisió a les 9:00 hores d'aquell dissabte. Dos dies abans, però, El Periódico es va avançar i va explicar el moviment. La notícia va córrer com la pólvora, mentre l'equip de premsa d'ERC ni la confirmava ni la desmentia. Al consell nacional, alguns dels seus membres van lamentar haver-se assabentat per la premsa. Junqueras també va criticar la fuita informativa. En aquell consell nacional també es van informar de canvis a l'executiva, per reforçar la comunicació, que van ser avançats prèviament per Nació: l'entrada d'Oriol Duran a la vicesecretària de Comunicació en substitució de Marc Colomer -que ha estat escassament un any a l'executiva- i la incorporació de Cristian Agudo per ocupar la secretaria de Comunicació, fins aleshores deserta. 

En qualsevol cas, d'aquell consell en va sortir un Aragonès reforçat malgrat que tant ell com Junqueras van ser molt prudents en els discursos. L'executiva del partit del 20 de gener no en va parlar. Era una qüestió organitzada per Palau que comptava amb el vistiplau de Junqueras i Rovira. Així doncs, es va aprofitar la reunió del Govern del dimarts 23 de gener per anunciar les modificacions. Per no aixecar sospites, el dia abans es va convocar la roda de premsa habitual de la portaveu, Patrícia Plaja. Alguns consellers ja sabien els canvis, però Aragonès ho va anunciar oficialment a la reunió de l'executiu a les 9:00 del matí.
 
A les 10:25 del dimarts, l'oficina del president anunciava que seria finalment Aragonès el que compareixeria per explicar "com s'abordarà" des del Govern el darrer any de legislatura. Llavors va comunicar els canvis: la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ascendeix a vicepresidenta; i el cap de l'Oficina d'Aragonès, Sergi Sabrià, a viceconseller. Aquell mateix dia Aragonès, aprofitant que hi havia ple l'endemà, sol·licitaria comparèixer a petició pròpia per explicar els canvis. Entre el 20 i el 24 de gener, tot s'hauria enllestit amb rapidesa.
 

Una Vilagrà més forta per batallar a Madrid

Com i per què s'havien cuinat, però, els canvis a Govern? Van ser els acords rubricats en la investidura de Sánchez els que van animar a prendre aquestes decisions. Des de Palau van ser conscients que caldria batallar carpetes delicades en l'últim any de legislatura, especialment en la matèria del finançament singular i Rodalies. Davant d'això, van considerar que caldria donar un paper "més destacat" a Vilagrà perquè ho pogués liderar. Proclamar-la vicepresidenta suposa que dirigirà l'equip tècnic i una millor coordinació en l'àmbit intern, especialment entre les conselleries, atès que hi ha qüestions que afecten a diversos departaments. "De facto, Vilagrà ja exercia de vicepresidenta. De fet, hi havia gent s'equivocava i la presentava com a tal", comenten des del seu equip. Vilagrà va estar en tot moment al dia d'aquesta decisió.

I Sabrià? El nou viceconseller, que va ser president del grup parlamentari en el moment que es va empresonar part de la cúpula d'ERC, havia estat a l'ombra en aquests últims anys com a cap de l'oficina del president. És la figura que li ha fet de mà dreta, i que l'ha substituït en múltiples reunions i negociacions, especialment en qüestions relacionades amb els fons europeus, el català a l'audiovisual o en projectes estratègics, com el de la planta de xips de Catalunya acordada entre Aragonès i Sánchez en l'última reunió a Barcelona abans de Nadal. Ara, amb el nou càrrec, Sabrià podrà entrar a les reunions i discussions del Govern, però també se li atorgarà un perfil públic. "Tindrà micròfon, cosa que li permetrà fer declaracions que el president no podria fer", remarquen des de Palau. Ja s'ha estrenat amb dards contra Junts i el PSC. Fins ara Aragonès ho ha defugit per preservar el seu perfil institucional.
 

Quatre veus... i Junqueras

La carpeta de les veus i la comunicació és una de les obsessions del partit en l'última etapa de la legislatura. Una qüestió que la militància també ha destacat com a mancança en les assemblees territorials organitzades durant la tardor, i també en les que es van convocar just després de la patacada electoral de les eleccions municipals. Ara, amb aquest canvi que el president insistia que en cap cas havia de suposar un increment en l'estructura, el Govern celebra tenir "quatre veus fortes" a Palau per arribar a més llocs: Aragonès, Vilagrà, Sabrià i Plaja.

Quatre veus, i la figura de Junqueras, que tot i ser descartat com a candidat, continuarà sent un puntal en els actes de campanya que jugui el partit de cara a les pròximes catalanes. Internament, ningú descarta que en un futur pugui tornar a ser candidat. Ara, però, ni sap si podria -per la inhabilitació-, ni té clar si ho voldria, apunta el seu entorn. "Junqueras escriurà pàgines glorioses del futur de Catalunya", assegurava Aragonès en el consell nacional que el va ungir candidat. Molts ho assenyalen com el pacte implícit per continuar amb la bicefàlia republicana: Aragonès serà candidat el 2025, però això no descarta Junqueras per al futur. Ara, però, comença una nova fase d'Aragonès. Quan aprovi els pressupostos preveu passar a l'atac contra l'oposició, i ho farà sabent que tant a Calàbria com a Ginebra els cobreixen les esquenes a ell i al seu equip.