18
de gener
del
2024
Actualitzat
el
22
de gener
a les
17:32h
Pere Aragonès tenia 16 anys quan va començar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. En va ser portaveu nacional i durant aquell lideratge jerqui es va encadenar a la seu de la COPE a Madrid per protestar contra les proclames de l'emissora vers Catalunya. Recorria el país per visitar les seccions locals de la seva militància en un Volkswagen Polo. Era incansable, i també tenia molt bon saber estar, deien des del seu entorn. I d'aquella "perseverança" en va acabar obtenint la confiança del líder del partit, Oriol Junqueras. Així, amb només 38 anys i amb la cúpula d'ERC empresonada i a l'exili, esdevenia el president més jove de la història de Catalunya. Ara, tornarà a ser el candidat a les pròximes eleccions catalanes. Perquè així ho vol ell -mai se n'ha amagat de les ganes- i perquè així ho ha decidit el partit. Ell està més fet però el cicle electoral és més advers per ERC, que l'ha volgut reforçar i evitar debats sobre noms.
Serà dissabte quan el consell nacional d'ERC, que es reunirà el matí a Barcelona, tanqui files amb la candidatura d'Aragonès, tal com ha avançat El Periódico i han confirmat fonts del partit a Nació. La direcció nacional el proposarà. Aquest no és un moviment habitual en ERC quan falta més d'un any per a les eleccions -previstes el febrer del 2025- i té a veure amb la necessitat de posar punt final als rumors que inquietaven una formació on les disputes internes, si més públiques, han brillat per la seva absència en l'última dècada. Amb l'amnistia damunt la taula que acabaria amb les inhabilitacions dels líders del procés havia emergit la possibilitat que Junqueras, el dirigent amb més coneixement i valoració i protagonista del 2017, fos el candidat. Això posava en qüestió el lideratge institucional d'Aragonès, que ara queda blindat.
Aragonès rebrà durant aquest consell nacional l'escalf dels quadres, però no serà proclamat candidat oficialment. Aquest moviment es produirà més endavant, quan s'acostin les eleccions i el partit convoqui primàries, tal com marquen els seus estatuts. S'hi presentarà Aragonès, però també ho podrà fer qualsevol altre militant que reculli els avals necessaris, però res fa pensar que el president de la Generalitat no sigui l'escollit. Junqueras no presentarà candidatura i tampoc preveu fer-ho cap dirigent de pes.
Per quin motiu s'enterra la possibilitat que Junqueras entri en el terreny de joc? S'hi mesclen diversos factors. Un d'ells i el més important és que el president del partit, que en el seu moment va triar Aragonès com el seu alter-ego a la conselleria d'Economia, no té voluntat de ser-ho. De fet, així ho ha manifestat en petit comitè durant les reiterades vegades que gent del seu entorn li ha preguntat. Però s'hi mescla un altre element i és el retard en l'aplicació de l'amnistia, que no garanteix que els líders del procés estiguin amnistiats quan arribi la data electoral.
Aquest segon element, que cada vegada es veu més evident tenint en compte que el PP dilatarà l'amnistia al Senat i que després toparà amb els jutges que s'hi han posicionat en contra majoritàriament, ha empès la direcció del partit a donar un cop damunt la taula. Si Junqueras no té intenció de ser candidat i tampoc tècnicament podria ser-ho, quin sentit té mantenir Aragonès en una situació de debilitat en el seu últim any de legislatura? La decisió ara reforça el president de la Generalitat i en el moment triat per evitar debats hi té molt a veure la secretària general Marta Rovira.
El reforç és necessari en un moment institucional d'extrema complexitat per Aragonès. El partit compta amb una bona salut després dels pactes amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez i així es reflecteix en les esmenes internes que maneja, que pronostiquen davallades del PSC i Junts i no d'ERC. Però caldrà lideratge a Madrid per fer complir els socialistes, especialment en la carpeta de Rodalies i de la condonació del deute del FLA. Però Aragonès necessitarà també tota l'energia per l'aprovació dels últims pressupostos del seu mandat, aquest 2024, per dissimular la debilitat parlamentària que pateix, i per actuar amb urgència sobre la sequera i la crisi de l'educació pels mals resultats de l'informe PISA.
A hores d'ara són dos els candidats que es coneixen per les pròximes eleccions catalanes, i és que el cap de l'oposició i favorit a les enquestes, el socialista Salvador Illa, que ha expressat la voluntat de tornar-se a presentar, serà ratificat com a candidat del PSC en el congrés que partit celebrarà a mitjans de març. Per part de Junts, en canvi, encara no se sap qui serà el candidat, una decisió que va profundament lligada amb les inhabilitacions i penes que afecten el partit. Més enllà de les causes a líders del procés com Turull o Carles Puigdemont, qui va ser candidata el 14-F, Laura Borràs, es troba també inhabilitada i té una condemna de presó pel cas de corrupció a la Institució de les Lletres Catalanes.
Serà dissabte quan el consell nacional d'ERC, que es reunirà el matí a Barcelona, tanqui files amb la candidatura d'Aragonès, tal com ha avançat El Periódico i han confirmat fonts del partit a Nació. La direcció nacional el proposarà. Aquest no és un moviment habitual en ERC quan falta més d'un any per a les eleccions -previstes el febrer del 2025- i té a veure amb la necessitat de posar punt final als rumors que inquietaven una formació on les disputes internes, si més públiques, han brillat per la seva absència en l'última dècada. Amb l'amnistia damunt la taula que acabaria amb les inhabilitacions dels líders del procés havia emergit la possibilitat que Junqueras, el dirigent amb més coneixement i valoració i protagonista del 2017, fos el candidat. Això posava en qüestió el lideratge institucional d'Aragonès, que ara queda blindat.
Aragonès rebrà durant aquest consell nacional l'escalf dels quadres, però no serà proclamat candidat oficialment. Aquest moviment es produirà més endavant, quan s'acostin les eleccions i el partit convoqui primàries, tal com marquen els seus estatuts. S'hi presentarà Aragonès, però també ho podrà fer qualsevol altre militant que reculli els avals necessaris, però res fa pensar que el president de la Generalitat no sigui l'escollit. Junqueras no presentarà candidatura i tampoc preveu fer-ho cap dirigent de pes.
Per quin motiu s'enterra la possibilitat que Junqueras entri en el terreny de joc? S'hi mesclen diversos factors. Un d'ells i el més important és que el president del partit, que en el seu moment va triar Aragonès com el seu alter-ego a la conselleria d'Economia, no té voluntat de ser-ho. De fet, així ho ha manifestat en petit comitè durant les reiterades vegades que gent del seu entorn li ha preguntat. Però s'hi mescla un altre element i és el retard en l'aplicació de l'amnistia, que no garanteix que els líders del procés estiguin amnistiats quan arribi la data electoral.
Aquest segon element, que cada vegada es veu més evident tenint en compte que el PP dilatarà l'amnistia al Senat i que després toparà amb els jutges que s'hi han posicionat en contra majoritàriament, ha empès la direcció del partit a donar un cop damunt la taula. Si Junqueras no té intenció de ser candidat i tampoc tècnicament podria ser-ho, quin sentit té mantenir Aragonès en una situació de debilitat en el seu últim any de legislatura? La decisió ara reforça el president de la Generalitat i en el moment triat per evitar debats hi té molt a veure la secretària general Marta Rovira.
El reforç és necessari en un moment institucional d'extrema complexitat per Aragonès. El partit compta amb una bona salut després dels pactes amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez i així es reflecteix en les esmenes internes que maneja, que pronostiquen davallades del PSC i Junts i no d'ERC. Però caldrà lideratge a Madrid per fer complir els socialistes, especialment en la carpeta de Rodalies i de la condonació del deute del FLA. Però Aragonès necessitarà també tota l'energia per l'aprovació dels últims pressupostos del seu mandat, aquest 2024, per dissimular la debilitat parlamentària que pateix, i per actuar amb urgència sobre la sequera i la crisi de l'educació pels mals resultats de l'informe PISA.
Aragonès, Illa... i Junts?
A hores d'ara són dos els candidats que es coneixen per les pròximes eleccions catalanes, i és que el cap de l'oposició i favorit a les enquestes, el socialista Salvador Illa, que ha expressat la voluntat de tornar-se a presentar, serà ratificat com a candidat del PSC en el congrés que partit celebrarà a mitjans de març. Per part de Junts, en canvi, encara no se sap qui serà el candidat, una decisió que va profundament lligada amb les inhabilitacions i penes que afecten el partit. Més enllà de les causes a líders del procés com Turull o Carles Puigdemont, qui va ser candidata el 14-F, Laura Borràs, es troba també inhabilitada i té una condemna de presó pel cas de corrupció a la Institució de les Lletres Catalanes.