- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Amb la campanya en marxa i quan encara faltava més d'una setmana i mitja per a les eleccions al Parlament, una veu amb ascendent al Palau de la Generalitat i protagonisme al partit projectava escenaris de futur amb la variable d'uns resultats electorals discrets per a ERC. "Potser ens toca ser a l'oposició", argumentava la font governamental, conscient del perill que la candidatura de Pere Aragonès no aconseguís fer-se un forat en la disputa entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, i s'obrís una etapa que exigís prendre decisions molt doloroses. L'escrutini va ser un cop dur per als republicans, que en el tram final de l'esprint del 12-M ja albiraven que la patacada podia ser important, amb enquestes que havien afinat el que acabaria dient el recompte. Quan Aragonès va aparèixer la tarda de diumenge al recinte de l'Estació del Nord, seu electoral de la formació, ja sabia que la nit seria negra. La davallada va ser pronunciada: retrocés fins als 20 escons i pèrdua de més de 178.000 vots.
La crisi era un fet. I Aragonès va entomar el cop a les urnes. En la primera valoració dels resultats, va verbalitzar dos missatges: que ERC passaria a l'oposició -una manera de situar la pressió sobre Junts en el debat sobre qui pot avalar la investidura d'Illa- i que era el moment d'entomar responsabilitats "individuals i col·lectives". I el president de la Generalitat, ja en funcions, va predicar amb l'exemple. L'endemà de les eleccions va anunciar el seu adeu de la "primera línia política", un pas al costat que, irremeiablement, va orientar tots els focus cap a Oriol Junqueras. Des de les paraules del president de la Generalitat, ara en funcions, la pressió sobre Junqueras no va parar de créixer. Fins aquest dimecres a la nit, en què el posicionament d'una part de la direcció el va conduir a deixar la presidència, forçat per la falta de suports. Qui va ser el líder totèmic es va quedar menys acompanyat del que hauria desitjat. I va optar per pactar la discrepància.
Un salt enrere per dotar de perspectiva la pel·lícula dels fets. Junqueras va parlar poc en l'executiva de dilluns a la tarda a la seu del carrer Calàbria, la primera després de l'ensopegada a les urnes. El president d'ERC sí que va agrair la feina feta per Aragonès, però les reflexions davant la direcció del partit no van aprofundir en el debat que havia d'entomar la formació. De la jornada de ressaca en va sortir un consens fràgil: la necessitat d'encaminar una discussió pausada sobre la reculada a les urnes -iniciada a les eleccions municipals, certificada a les espanyoles i aguditzada a les catalanes- sense la necessitat de celebrar un congrés exprés. Al partit era sobradament conegut que Junqueras no voldria seguir els passos d'Aragonès.
Sabedor que als fòrums republicans hi havia remor de fons sobre la renovació de lideratges, Junqueras va moure fitxa dimarts. No va triar el format de la roda de premsa; va optar per una carta oberta al conjunt de l'electorat -penjada a la pàgina web d'ERC-, que no tothom a l'executiva coneixia al detall. En una missiva extensa -de cinc fulls en el format original-, va transmetre que es veia "amb cor i força" per continuar exercint el lideratge, ara ja sense l'ascendent compartit amb Aragonès, un al Govern i l'altre al capdavant de les sigles republicanes. L'apel·lació a prendre decisions en els "òrgans sobirans del partit" permetia intuir que Junqueras estava disposat a sotmetre a escrutini els suports que podia aglutinar. Amb un missatge implícit als crítics: qui està disposat a fer un pas endavant?
La bicefàlia amb Aragonès i el matrimoni amb Rovira
La carta de Junqueras, difosa amb l'ajuda de l'equip de confiança, convidava a fer més interpretacions. Els elogis a la trajectòria d'Aragonès, un agraïment a qui va ser la mà dreta a la conselleria d'Economia del Govern del referèndum, pretenien acomiadar amb elegància una bicefàlia amb arestes, perquè la distància entre Palau i partit s'havia accentuat en els darrers temps. Junqueras mai ha descartat l'opció de ser candidat a la presidència en el futur -aspiracions expressades només en privat- i, malgrat la inhabilitació, el partit es va veure obligat a certificar les credencials d'Aragonès com a cap de cartell per apaivagar la rumorologia mesos abans de convocar el 12-M.
En el text fet públic dimarts, el president d'ERC també recordava la impossibilitat de presentar-se a unes eleccions -en el cas que se'n convoquessin a l'octubre-, un missatge que reforçava la idea que a la cúpula republicana tenen pocs incentius per forçar una repetició electoral. Junqueras, de fet, refermava que al partit li pertocava ser a l'oposició, una altra manera de pressionar Carles Puigdemont per situar-lo al centre del dilema de la investidura d'Illa. A Junts, sense tantes urgències com al seu antic soci, Puigdemont també ha evitat fins ara fer un pas al costat.
El lideratge que pretenia exercir Junqueras no concordava, però, amb el debat que plantejaven els qui han fet camí al seu costat en els darrers anys. Aragonès ja va cedir pas, després de convidar a obrir una discussió profunda a les sigles republicanes, i Marta Rovira va activar-se en l'executiva d'aquest dimecres convocada a la seu de Calàbria. La secretària general, que va agafar les regnes d'ERC amb Junqueras el 2011 -en la ressaca de la desfeta de les eleccions que van convertir Artur Mas en president-, va anunciar que no es presentaria a la reelecció "per coherència". Davant la plana major del partit i després de quatre hores discussió intensa, el president de la formació va constatar que no tenia els suports necessaris ni aliances suficients.
I Junqueras va buscar un camí del mig, un cop entesa la voluntat de Rovira de deixar pas i suggerir més relleus. La direcció va acordar situar la cita per decidir el futur d'ERC el 30 de novembre, data comunicada en una nota que incloïa que el president es prenia un període de "reflexió" temporal després de les eleccions europees. Si té suports, Junqueras intentarà presentar batalla. Si no els recol·lecta, la seva etapa s'haurà acabat.
Després de l'anunci d'ERC, Rovira va difondre a les xarxes la carta pública en què comunicava que era el moment de la "transició serena que necessita el projecte". Punt final, doncs, al tàndem protagonitzat amb Junqueras en l'última dècada, anys de creixement de les sigles i de concentració de poder institucional. La parella política ha patit l'erosió del pas del temps. L'adeu en diferit de Rovira, a qui pertocarà fixar posició sobre la investidura catalana i assumir-ne el desgast -la repetició electoral cada vegada és més improbable-, i la renúncia temporal de Junqueras -que ha evitat un adeu definitiu aquest dijous al matí pensant que, de moment, no hi ha un candidat alternatiu i pot comptar amb l'aval de les bases a finals de novembre- converteixen en una nebulosa el futur immediat d'ERC.
En el quart dia de ressaca electoral, el principal actor derrotat del 12-M ja ha fet implosió. Però l'etapa de Junqueras no està tancada. Ha fet un Pedro Sánchez, perquè no detecta candidats alternatius que li puguin fer ombra. Caldrà veure si el desenllaç de la maniobra també és el mateix.