Puigdemont es posa al capdavant de l'operació per refer ponts amb ERC

El candidat de Junts aspira a normalitzar les relacions amb els republicans, sacsejats per l'adeu de Pere Aragonès i el pas enrere d'Oriol Junqueras, al marge de què passi amb la investidura

La plana major de Junts, amb Puigdemont al mig, abans de la nit electoral.
La plana major de Junts, amb Puigdemont al mig, abans de la nit electoral. | Glòria Sánchez / Europa Press
15 de maig de 2024, 18:59
Actualitzat: 22:45h

Hi ha dues certeses a Junts des de la nit electoral: Carles Puigdemont intentarà fins al final mantenir viva la possibilitat d'una investidura, i ho farà a través d'una operació de llarg abast per refer els ponts amb ERC. "S'hi arromangarà", remarquen diverses fonts consultades per Nació. Amb 35 diputats obtinguts el 12-M -aquest dijous es reuneixen a les deu del matí a Cotlliure en la primera trobada del grup-, Puigdemont accelerarà en els dies vinents per posar les bases d'una nova relació amb els republicans després d'anys de tensió. De fet, les mateixes fonts indiquen que ja hi ha hagut contactes amb dirigents d'ERC, tot i que encara no s'ha tingut cap conversa amb Oriol Junqueras. L'últim cop que van parlar va ser quan va morir la mare de l'expresident, just durant la campanya electoral. Els intents per refer la relació amb els primers permisos de presó i els indults no van fructificar.

El president dels republicans va voler assumir les regnes al partit després de la desfeta, un cop Pere Aragonès, candidat el 12-M i en funcions a la Generalitat, va anunciar que plegava de la primera fila arran dels mals resultats de diumenge. Però ha durat poc, perquè aquest dimecres, després d'una executiva extraordinària, ha cedit a la pressió i ha optat per deixar temporalment el lideratge intern després de les europees. La relació entre Puigdemont i Junqueras està corcada des de la legislatura del referèndum, i Junts aspira a refer-la pensant no només en la pugna pel control de la mesa del Parlament o una hipotètica investidura del líder a l'exili -improbable en la mesura que es necessitaria l'abstenció d'un PSC que ja hi ha tancat la porta-, sinó també a llarg termini. De fet, l'objectiu final és recosir la unitat de tot el moviment, inclosa la CUP i les entitats del sobiranisme civil.

De moment, això sí, ERC ha cedit la iniciativa al PSC i a Junts perquè desbloquegin l'inici de la legislatura. Tanmateix, Puigdemont ha tancat la porta en públic i en privat -no han faltat veus del partit, fins i tot la nit electoral, que no descartaven un acostament als socialistes a canvi de contrapartides en matèria de finançament- a un acord amb Salvador Illa. La primera clarificació de l'equilibri de forces arribarà el 10 de juny, amb la constitució de la mesa del Parlament. No falten fonts de Junts que adverteixen de la possibilitat d'una aliança entre el PSC, el PP i Vox -per acció o per omissió- que serveixi per controlar la cambra i impedir qualsevol debat que tingui a veure amb la sobirania.

Torna el búnquer

Tres dirigents d'alt rang de Junts consultats per Nació assenyalen que la negociació que s'obrirà serà tan discreta com ho va ser la investidura de Pedro Sánchez. "Hi haurà bunquerització", assenyala un d'ells. Jordi Turull, secretari general del partit, també formarà part de les converses. "Si alguna cosa ha quedat clara en aquesta campanya és que Turull mana, i mana molt", manté un dels implicats en la maquinària del 12-M. Turull ha intentat engreixar sempre les relacions amb Marta Rovira, secretària general d'ERC, a qui des de Junts situen en una òrbita diferent de la de Junqueras a l'hora de fer una revisió crítica de totes les dissensions que han portat al mal resultat de l'independentisme. 

Carles Puigdemont, Elna, Junts
Puigdemont, en l'entrada al míting final de Junts. - Glòria Sánchez / Europa Press

En el nucli dur de Puigdemont també hi ha Albert Batet, director de campanya del 12-M, i Josep Rius, vicepresident i portaveu de Junts, a banda de ser una de les persones de confiança de l'expresident. Un dels perills que van sobrevolar la direcció del partit la nit electoral va ser la possibilitat que el candidat digerís de manera negativa el resultat -35 escons, set menys que el PSC- i optés per una sortida de la primera fila, però aquest risc ha quedat conjurat. Puigdemont, de fet, ha apostat per guanyar temps anunciant la voluntat de presentar-se a la investidura -una carpeta que estarà a les mans de qui lideri el Parlament- i de presentar-se si hi ha una repetició electoral a l'octubre.

Hi hagi o no Govern, hi hagi o no noves eleccions, la percepció que destil·len els dirigents de Junts és que s'ha anat "massa lluny" en la lluita amb ERC. En campanya, Puigdemont no ha emès cap retret cap als republicans o cap a Aragonès, però en l'etapa de l'exili les discrepàncies han estat notables i han arribat a provocar el trencament d'un Govern. Un cop desfet l'empat tècnic -Junts té ara 13 diputats més que ERC-, l'expresident es posa al capdavant de les operacions per refer ponts. El seu entorn, de fet, insistia abans de les eleccions que una de les prioritats era obrir una "nova etapa" de relacions amb Junqueras. Per voluntat o per necessitat, els dos líders de l'1-O no tenen més remei que posar-s'hi.