Josep Rull és el nou president del Parlament. L'exconseller, empresonat durant quatre anys per l'1-O, ha estat escollit amb els vots de Junts, ERC i la CUP, i després que cap altre candidat no hagi aconseguit articular una majoria alternativa. La incertesa, que s'ha allargat fins a primera hora de la tarda després de setmanes d'hermetisme, s'ha resolt finalment amb un acord independentista. PP i Vox ja han anunciat recursos i querelles, perquè s'han comptabilitzat els vots de Carles Puigdemont i Lluís Puig malgrat la sentència del Tribunal Constitucional.
Han calgut dues votacions per elegir el president. Rull i Sílvia Paneque, l'opció del PSC, han estat els dos candidats més votats, amb 35 i 42 vots respectivament. ERC i la CUP han votat en blanc, moviment pactat prèviament amb Junts, per evitar pactes alternatius que evitessin la presidència independentista. En la segona volta, el candidat juntaire s'ha imposat amb els vots, aquest cop sí, dels republicans i cupaires, i ha sumat fins a 59 vots, per davant dels 42 vots de Paneque. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ha votat nul en les dues votacions. D'aquesta manera, l'exconseller pren el relleu d'Anna Erra i es converteix en la segona autoritat del país.
L'acord independentista permetrà també que ERC i Junts tinguin majoria a la mesa. Raquel Sans, portaveu adjunta dels republicans, serà la vicepresidenta primera del Parlament, i el socialista David Pérez repeteix a la mesa, en aquest cas com a vicepresident segon. Pel que fa als secretaris, la juntaire Glòria Freixa és la nova secretària primera, el republicà Juli Fernández serà secretari segon; la socialista Rosa Maria Ibarra, secretària tercera; i la socialista Judith Alcalà, secretària quarta. D'aquesta manera, Junts i ERC tenen quatre dels set llocs de la mesa del Parlament.
El nou president del Parlament ha encetat el seu discurs denunciant l'"anomalia" que suposa que els escons de Puigdemont, Puig i Ruben Wagensberg estiguin buits aquest dilluns, en la sessió de constitució de la quinzena legislatura. "És una anomalia que hem de ser capaços de poder reorientar", ha apuntat Josep Rull, amb una referència clara a l'aprovació de la llei d'amnistia i la seva futura aplicació. "Amb tota solemnitat els vull traslladar que la mesa d'aquest Parlament garantirà la inviolabilitat parlamentària. Des d'aquesta presidència hi insistirem de manera intensa", ha afegit. "En aquest Parlament s'ha de poder parlar de tot", ha reblat.
El protagonisme de la mesa d'edat
Minuts abans, el president de la mesa d'edat, Agustí Colomines, ha fet una intervenció en defensa de la democràcia, que pot estar per sobre de l'estat de dret si aquest sistema legal és massa "rígid" per resoldre les demandes de la ciutadania. Colomines, historiador de formació, ha advertit que la democràcia està a "amenaçada" a Espanya i ha denunciat el protagonisme "exagerat" dels jutges. "Una votació parlamentària no és mai un cop d'estat, encara que el resultat no agradi a tothom", ha afirmat.
La intervenció de Colomines, d'alt contingut polític, ha estat una reivindicació del parlamentarisme i de la llibertat política davant dels "abusos de poder". Ha reivindicat el dret a decidir de Catalunya i ha denunciat que la repressió desencadenada des de l'1-O persisteix, així com els efectes de l'article 155, aplicat l'any 2017. "Ara, alguns polítics descobreixen les clavegueres, però aquí ja sabem què és el lawfare", ha afirmat.
En un missatge que no es pot deslligar de la situació de Puigdemont, que aspira a ser investit malgrat haver quedat per darrere de Salvador Illa i sense una majoria independentista suficient, Colomines ha dit que la democràcia permet investir presidents encara que no hagin guanyat les eleccions. Va passar amb Pedro Sánchez després del 23-J, i també amb els tripartits presidits per Pasqual Maragall i José Montilla.
PP i Vox aniran als tribunals
La legislatura arrencarà condicionada pels tribunals. La sentència del Tribunal Constitucional de la setmana passada, en què tombava el mecanisme de vot telemàtic que havia permès a Lluís Puig votar des de l'exili, perquè no està previst al Reglament del Parlament, ha estat protagonista durant el primer debat del Parlament. Ja havia transcendit els darrers dies, però la mesa d'edat ha desafiat l'alt tribunal i Colomines i Mar Besses, d'ERC, han permès els vots de Puig i Puigdemont, malgrat l'oposició dels diputats de la bancada espanyolista. La decisió s'ha pres amb el vot en contra de l'altra diputada de la mesa d'edat, Júlia Calvet, de Vox.
"Alguns diputats que avui haurien de poder seure a l'hemicicle no hi són perquè han d'estar a l'exili", ha dit Colomines. L'argument utilitzat ha estat la "impossibilitat" de ser físicament aquest dilluns a l'hemicicle per exercir la votació presencial. Puigdemont i Puig han delegat el vot en Albert Batet, i Ruben Wagensberg, en Marta Vilalta. El PP ha anunciat que presentarà un recurs d'empara al TC i Vox també ha anunciat querelles. El president de la mesa d'edat ha rebutjat reconsiderar la decisió de permetre el vot dels exiliats.
Quan es concretin els recursos, el TC es tornarà a pronunciar en contra del mecanisme que ha permès el vot dels diputats a l'exili, que haurien de tornar a Catalunya quan l'amnistia entri en vigor. El nou recurs d'empara anul·larà això l'elecció de la mesa? Si l'alt tribunal manté el criteri d'aquesta darrera sentència, anul·larà l'acord de la mesa d'edat, però no les decisions adoptades amb els vots dels exiliats. Per tant, difícilment el TC revertirà l'elecció de la nova presidència del Parlament i de la mesa, que aquest dilluns ha començat a caminar.
Incertesa fins al final
Les negociacions s'han dut amb hermetisme per part de tots els partits implicats, també per la campanya de les europees i el temor que clarificar els pactes abans del 9-J afectés el resultat de les urnes. El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, va situar el ple de constitució just l'endemà de les eleccions al Parlament Europeu, i la incertesa s'ha mantingut fins al final. Aquest matí encara hi havia tots els escenaris oberts i continuaven les converses per articular majories. Al migdia ha transcendit, després de la reunió del grup parlamentari de Junts, el nom triat per a la presidència: Josep Rull, exconseller al Govern de l'1-O i pres polític entre 2017 i 2021.
No havia aparegut a les travesses dels darrers dies, amb noms com Laura Vilagrà o Anna Erra, però finalment ha estat l'escollit per presidir el Parlament. Rull, número 3 de la llista de Junts el 12-M, va ser l'encarregat de defensar la posició del partit als debats, en absència de Puigdemont i la número 2, Anna Navarro. Escollida la mesa, ara comença el segon round: les negociacions per a la investidura. S'hi volen presentar Puigdemont i Illa, i cap dels dos té, ara com ara, una majoria viable per arribar a la presidència. La presidència independentista garanteix que el líder de Junts pugui optar a la restitució. Una altra cosa és aconseguir-la.