Pablo Llarena ha donat cinc dies a les parts implicades en la causa de l'1-O perquè es posicionin sobre si s'ha d'aplicar l'amnistia o no. Mentrestant, ha informat la Policia Nacional que l'ordre de detenció sobre Carles Puigdemont i la resta d'exiliats -Marta Rovira, Toni Comín i Lluís Puig- continuen actives, cosa que vol dir que si trepitgen territori espanyol podran ser detinguts. Paral·lelament, la sala penal del Suprem i la instructora de la causa de Tsunami Democràtic, Susana Polo, també han demanat a les parts que es posicionin sobre l'aplicació de la norma en un termini de cinc i deu dies, respectivament.
Llarena, instructor de la causa de l'1-O i que fa més de sis anys que intenta enviar a judici els exiliats independentistes, ha demanat a la Fiscalia, la resta d'acusacions i els advocats defensors que es posicionin sobre dues qüestions. D'una banda, sobre si la llei s'ha d'aplicar a la causa del procés que fa referència als exiliats pels delictes de malversació i desobediència. De l'altra, si s'han d'aixecar o no les mesures cautelars, és a dir, les ordres de detenció. Mentre no es pren una decisió, el jutge és clar: la policia ha de complir les ordres i detenir Puigdemont si torna a Catalunya. Les parts tenen cinc dies per posicionar-se, cosa que ja situa la resolució a partir de la setmana que ve.
El Suprem ha informat de dos moviments més que són rellevants. La sala penal, que presideix Manuel Marchena, ha dictat una providència en què demana als advocats i acusacions que es posicionin sobre si l'amnistia s'ha d'aplicar en la causa de l'1-O, en aquelles persones que ja han estat condemnats en sentència ferma per malversació i desobediència. És el cas d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Quim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els casos en què només hi ha desobediència, no hi hauria d'haver problemes per encaixar en l'amnistia, però els dubtes poden aparèixer amb la malversació.
La Fiscalia del Suprem, en un informe en què opinava sobre l'amnistia, va dir que no es podia amnistiar aquest delicte ni tampoc aixecar les ordres de detenció. En cas de divergència de criteri dins del ministeri fiscal, l'última paraula la tindrà el Fiscal General de l'Estat, que previsiblement dirà que la malversació de l'1-O sí que encaixa a la llei. L'última paraula la tindrà el Suprem i el seu criteri marcarà la línia de la resta de tribunals de l'Estat, entre d'altres el TSJC, que ja ha fet moviments també per decidir si aplica o no la llei a les causes del procés.
Moviments amb Tsunami Democràtic
Tercer moviment del Suprem. La magistrada Susana Polo, que pilota la causa de Tsunami que afecta Puigdemont i Ruben Wagensberg, ha donat deu dies a les parts perquè hi diguin la seva. Aquesta causa és rellevant per l'acusació per terrorisme, delicte controvertit que els negociadors van dedicar esforços a fer encaixar dins de la llei sense posar-la en risc. La instructora ha demanat a la Fiscalia i a la resta de parts que diguin si la llei s'ha d'aplicar o no. Per ara, manté la citació a Puigdemont i Wagensberg, per declarar per videoconferència, entre el 17 i el 21 de juny.
L'Audiència Nacional també ha preguntat a les parts sobre si ha d'aplicar la llei en la seva part de Tsunami. El jutge Manuel García Castellón, un dels més bel·ligerants contra l'amnistia, ha traslladat a la Fiscalia, la resta d'acusacions i les defenses una providència perquè diguin si la causa per terrorisme encaixa dins de la norma. Aquesta carpeta afecta Marta Rovira, Josep Alay, Josep Campmajó, Oleguer Serra, Marta Molina, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní i Nicola Flavio Guilio Foglia.
L'amnistia es va aprovar el dia 30 de maig al Congrés, però no ha estat fins aquest dilluns que s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat i ha entrat en vigor. Els jutges tenen dos mesos per analitzar-la i aplicar-la. Els advocats dels independentistes ja han començat a moure's.ERC i Òmnium han demanat l'amnistia de tots els seus dirigents perseguits. També els advocats dels dirigents de Junts presentaran escrits. Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, ha dit que esperarà a veure quins moviments fan els jutges.