La publicació de lallei d'amnistiaButlletí Oficial de l'Estat (BOE), que encara no s'ha produït, obrirà el termini de dos mesos que tenen els jutges per començar a aplicar-la, però també els brindarà la possibilitat de plantejar qüestions d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) i prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Fonts de la Fiscalia consultades per l'ACN creuen que en aquests casos en què els jutges plantegin dubtes, els magistrats haurien d'aixecar les mesures cautelars mentre no reben resposta. Les mateixes fonts avancen que un o dos dies després de la publicació de la llei oferiran un primer recompte aproximat dels casos on es pot aplicar. Inicialment, la Fiscalia no liderarà les peticions per la revisió i deixarà que siguin les defenses les que actuïn, però sí que serà proactiva si passen mesos i algun magistrat no l'aplica.
La Fiscalia General de l'Estat, liderada per Álvaro García Ortiz, s'enfronta al repte d'establir les línies mestres que els fiscals hauran de defensar, fins i tot en els casos en què es pugui produir una discrepància, com s'endevina en el cas dels fiscals del Tribunal Suprem. A diferència del que va passar amb l'amnistia de 1977, en aquesta ocasió la Fiscalia no emetrà una instrucció única per a tots els casos. No hi haurà un full d'instruccions generals, però sí que buscarà que els fiscals del Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, l'Audiència de Barcelona o els tribunals territorials actuïn amb el mateix criteri. Segons fonts de la Fiscalia, això és així perquè l'amnistia actual és una llei que no té aplicació a tot l'Estat i es poden individualitzar els casos i establir un control cas per cas. Això sí, la posició que defensi en un cas ha de ser coherent amb la que desplegui en altres casos, i per aquest motiu vol anar pas a pas per no caure en interpretacions contradictòries.
Ara per ara, la Fiscalia té identificats hipotèticament els procediments penals en què es pot aplicar la llei, però és conscient que a més dels casos clars i coneguts, també hi haurà peticions perquè tingui efectes en casos fronterers que impliquen supòsits que no s'han contemplat a l'hora de redactar la llei. Fonts fiscals recorden a més que malgrat les resistències –internes i externes- que pugui generar, la llei d'amnistia és "legítima" i, com totes les lleis aprovades a les Corts, té presumpció de constitucionalitat. Si algú ho discuteix, recorda, hi ha la via de presentar les qüestions prejudicials al TJUE i de constitucionalitat davant el TC per esvair dubtes.
Previsió de resistències
La Fiscalia està preparada per afrontar possibles resistències per part dels jutges que considerin que no és aplicable als seus casos o que utilitzaran els obstacles legals com la qüestió d'inconstitucionalitat i el procediment prejudicial per aturar els seus efectes. En aquests casos, apunten aquestes fonts, la Fiscalia es pronunciarà en una direcció o l'altra i el tribunal adoptarà la resolució que consideri.
En tot cas, aquestes fonts apunten que el fet que un jutge pregunti al TC o al TJUE sobre els efectes de la llei en els seus casos ja pressuposa que el jutge creu que la llei l'afecta, però que té algun dubte amb la seva legalitat. I si creu que l'afecta hauria d'aixecar les mesures cautelars que té establertes.
Encreuament de criteris entre fiscals
La Fiscalia General de l'Estat podria haver de resoldre discrepàncies internes. Com a exemple el fet que els fiscals del Tribunal Suprem consideren que no es pot aplicar als casos de malversació. En tot cas, aquestes fonts recorden que la Fiscalia és un òrgan jeràrquic i s'aplicarà el criteri que estableixi el fiscal general. En cas de xoc, i segons l'Estatut del Fiscal, el fiscal general pot ordenar un canvi de criteri del fiscal del cas o bé rellevar-lo, com ja ha passat en ocasions anteriors.