"Si creuen que la solució és la repressió, si creuen que es pot seduir la ciutadania amb penes de 25 anys, van errats. Nosaltres lluitarem per l'amnistia i l'autodeterminació". Són paraules de l'excap de files d'ERC a Madrid, Joan Tardà, des del Congrés dels Diputats el 12 de desembre del 2018. Fa gairebé sis anys. Era la primera vegada que un independentista plantejava l'amnistia. La majoria de l'hemicicle el va ignorar. Més recentment, fa només un any, el PSOE prometia no acceptar-la mai. Fins que un dia, després del 23-J, Pedro Sánchez va tenir el seu futur en mans d'ERC i de Junts, que han sabut jugar hàbilment la seva força. Així, aquest dijous l'amnistia ja és una realitat. Una victòria innegable de l'independentisme -també de la CUP, Òmnium- que malgrat les hores baixes a les urnes, ha aconseguit que l'estat espanyol que va reprimir a centenars d'activistes i polítics arran de l'1-O, reconegui que el càstig va ser un error. ERC i Junts han exhibit unitat per celebrar la conquesta, aparcant per unes hores la picabaralla dels últims anys.
La votació -Sánchez ha fet acte de presència a l'hora de prémer el botó, però s'ha absentat durant un debat en què el PSOE ha tingut perfil baix- ha tirat endavant amb la mateixa majoria plurinacional que va fer possible la investidura del president espanyol socialista, excepte Coalició Canària i un vot de Podem, per l'absència d'un diputat. Així, PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, Podem i BNG han fet possible que la mesura de gràcia tiri endavant aixecant el veto del Senat. Concretament, han estat 177 vots a favor, 172 en contra i zero abstencions. Sumar i les forces nacionalistes s'hi van posicionar a favor d'entrada. El PSOE l'ha hagut d'assumir a contracor si volia tenir futur a la Moncloa, i tot i que la majoria de la militància socialista no era partidària de la iniciativa, Sánchez respira tranquil des de la victòria de Salvador Illa a Catalunya. Com a orador del PSOE durant el ple, una cara poc coneguda del grup, el diputat Artemi Rallo, de Castelló.
Ha intervingut després d'una enrabiada incendiada de Vox, que només ha trobat en els crits i les desqualificacions la manera de fer-se veure en un ple que per als ultres és una frustració. El diputat socialista els ha descrit com a "filonazis" i "neofeixistes". La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha demanat que cessessin els insults per part dels ultres. Vox no ha aconseguit torpedinar el ple, com pretenia. Així que el socialista ha continuat la seva exposició i, per justificar l'amnistia, ha recordat que "Europa, Espanya i Catalunya li han dit sí". També ha parlat d'un futur de "retrobament i progrés" per Catalunya.
El popular Alberto Núñez Feijóo, amic de Vox i cada vegada més inseparable dels ultres, ha començat la seva intervenció dient que ell intervé de manera "serena" i no per dir a ningú "filonazi", en referència a les paraules del dirigent socialista. Si una cosa no ha fet el PP en els últims mesos, ha estat practicar la serenor, i és que els populars s'han dedicat incansablement a convocar actes contra l'amnistia a Madrid i Barcelona per atiar l'odi als carrers contra l'independentisme i el PSOE. El cap de l'oposició ha assegurat que l'amnistia és fruit de l'"ambició d'un sol home", ha retret a Sánchez no haver "donat la cara" per l'amnistia i l'ha acusat de "covard" per no intervenir en el ple. Estirant dels tòpics dels últims temps, ha titllat l'amnistia de "corrupció política". "Avui hem assistit a l'acte de defunció del PSOE", ha reblat.
ERC i Junts: reconeixements mutus amb algun dard
ERC ha estat qui més ha exhibit la celebració de l'aprovació de l'amnistia amb un ampli desplegament de dirigents. El seu portaveu, Gabriel Rufián, ha optat aquesta vegada per un discurs majoritàriament en català, en contra del que havia estat habitual. La seva intervenció ha estat per agrair a Tardà que obrís camí, que fos el "primer" a parlar de l'amnistia. I un agraïment sorprenent, a Puigdemont, a qui havia criticat alguna vegada des del mateix micròfon. "Gràcies per liderar aquell Govern tan valent", ha llançat al juntaire. També ha reivindicat que "ERC no estava equivocada", en referència a les crítiques constants de Junts a la via negociada, sinó que estava "molt sola". Finalment, ha fet un reconeixement de la unitat per una causa que "transcendeix les baralles diàries". I ha apuntat al referèndum com el pròxim estadi. Des de la tribuna, seguien atentament l'aprovació fins a tres expressos polítics republicans: Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Carme Forcadell.
Des de Junts el desplegament ha estat menor però la reivindicació de la "victòria política" contundent. A banda dels diputats del Congrés, s'han traslladat fins a la capital espanyola el secretari general i també exprés polític, Jordi Turull, i també el president del partit al Parlament, Albert Batet, que ha arribat un cop ja havia començat el ple. La cap de files, Míriam Nogueras, ha fet un discurs per reivindicar la seva posició de força davant del PSOE. També hi ha hagut un reconeixement a ERC, tot i que des d'aquest faristol les crítiques entre Junts i republicans havien sigut la constant. Nogueras ha assegurat que "tots" tenen una determinada responsabilitat en l'amnistia. En gran part del seu discurs, ha presumit d'haver "forçat al PSOE". "És una llei que l'independentisme català us ha obligat a fer", ha afegit. Rufián ha tancat amb el referèndum i Nogueras amb l'objectiu final: "Ens diuen que no hi haurà independència i avui tenim més clar que mai que de vostès és de qui menys depèn, depèn del poble de Catalunya".
Per part de Sumar, el català Gerardo Pisarello també ha titllat l'amnistia d'una "victòria" que possibilita una "convivència no basada en la imposició, sinó en el reconeixement de la pluralitat i la lliure decisió dels pobres i gents". No ha parlat de referèndum com l'independentisme -Sumar, de fet, va retirar aquesta proposta que en els últims anys havia defensat Unides Podem del seu programa electoral en les últimes espanyoles- però ha defensat que l'amnistia "no pot ser un punt final", sinó que "ha de ser l'avantsala de canvis més profunds", que acabi entre altres coses amb "la pretensió de la dreta de controlar el Suprem per la porta del darrere o de repartir guies als jutges perquè prevariquin" amb l'amnistia.
Ara comença la segona batalla, la de l'aplicació per parts d'uns jutges espanyolistes que, abans de presentar-se la llei, ja s'hi van posicionar en contra. I un cop resolt, s'efectuarà el retorn de líders com Puigdemont i Marta Rovira, i també l'aixecament de la inhabilitació de dirigents com Junqueras i Turull. Sense oblidar l'eliminació de causes que han posat el crit al cel com l'acusació de terrorisme a Tsunami Democràtic. Després, segons coincideixen ERC i Junts, serà el moment de tornar a posar el referèndum pactat damunt la taula. El PSOE diu que no. Caldrà veure si amb aquesta carpeta també canvia d'opinió. Mentrestant, al pati del Congrés, dirigents d'ERC s'abraçaven amb dirigents de Junts. Imatge històrica en els temps que corren.
🔴 En directe | Abraçades entre els diputats d’ERC i Junts després de l'aprovació de l'amnistia
— NacióDigital (@naciodigital) May 30, 2024
📹 @bernatsurrocahttps://t.co/KvFHYfxdwXpic.twitter.com/qZEEIhAreo
Des de Madrid