Unes 300 personalitats d'Esquerra Republicana de Catalunya han signat ja un manifest, al qual ha tingut accés Nació, per demanar una "renovació general" de la cúpula dirigent del partit i que combina dirigents de diverses etapes i del món local, govern i partit. Entre els signants hi destaquen fins a cinc consellers del Govern així com noms de pes com Teresa Jordà, Joan Puigcercós, Sergi Sabrià,Joan Manuel Tresserras, Ernest Benach, Marta Molina o Ernest Maragall. El document, que serà accessible en una web i obert a tota la militància, assevera la necessitat d'una "transició tranquil·la" per reimpulsar el projecte republicà, tocat després d'un cicle electoral a la baixa que, consideren, mostren una "davallada estructural".
"És imperatiu repensar i modernitzar l'organització per enfortir-la. Una indefugible transició interna tranquil·la ha de ser la llavor per a un nou impuls", assenyala el text. Amb el lema "Reactivem l'Esquerra Nacional", els promotors del manifest, consultable íntegrament aquí, esgrimeixen que, després d'una dècada de pujança, l'actual projecte ha tocat sostre, i necessita "aire fresc" per reflotar.
Al document hi donen suport alguns dels perfils que han tingut incidència en l'actual cicle polític, que va permetre a ERC retornar a la presidència de la Generalitat després de prop de 90 anys. En concret, el signen la vicepresidenta i consellera de la Presidència en funcions, Laura Vilagrà, així com els consellers, també en funcions, Roger Torrent, d'Empresa i Treball, Meritxell Serret, d'Acció Exterior i Unió Europea, Natàlia Garriga, de Cultura, Ester Capella, de Territori, David Mascort, d'Acció Climàtica i Manuel Balcells, de Salut. També hi donen suport noms rellevants dins el món local com el tinent d'alcalde a Girona, Quim Ayats, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy o el regidor de Barcelona, Jordi Castellana. Entre els dirigents actuals destaquen Raquel Sans, vicepresidenta del Parlament, Marta Vilalta, que també és diputada, i Marta Vilaret.
Per aquest motiu, fan una crida a renovar-se sobre els principis de la "generositat" i la "inclusivitat" per aconseguir un nou marc favorable que "condueixi a nous consensos socials amplis per a l'exercici del dret a l'autodeterminació nacional". Els promotors també apunten que el disseny d'aquesta transformació ha de començar a fer-se efectiva des d'aquest moment, amb el Congrés Nacional del 30 novembre com a objectiu.
Un congrés en què, entre d'altres, Oriol Junqueras tornarà a optar a la presidència del partit, que va deixar dilluns passat després de 12 anys al càrrec. Un pas al costat que va fer per obrir un període "de reflexió i escolta activa" i que se sumava a la dimissió de Pere Aragonès i l'anunci de la secretària general Marta Rovira a no tornar-se a presentar al càrrec arran dels resultats del 12M. Per ara, ni Aragonès ni Rovira han signat el document en què sí que hi ha perfils ja retirats de la primera línia, com Joan Manuel Tresserras, Marta Cidi els també exconsellers del tripartit Josep Huguet i Xavier Vendrell. A més de Puigcercós, que va presidir ERC, també signa l'exsecretari general Joan Ridao, ara director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.
El manifest no cita el nom de Junqueras ni tampoc el de cap altre membre de la cúpula directiva i arriba, precisament, el mateix cap de setmana en què el Consell Nacional del partit es va reunir per abordar la investidura però també els últims cicles electorals i el debat intern sobre els nous lideratges al partit. Segons fonts de la direcció presents a la trobada, va ser un debat "positiu", i "útil", on malgrat la complexa situació que travessa el partit, es va respirar "optimisme".