La malversació de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per l'1-O podria quedar fora de l'amnistia? Això és el que intenten els fiscals del procés, revoltats contra el criteri del fiscal general de l'Estat i l'esperit de la llei que va aprovar el Congrés ara fa dues setmanes. El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, els ha ordenat que defensin l'aplicació de la llei a tots els delictes. La decisió final serà del Tribunal Suprem i si accepta finalment que el desviament de diners públics per finançar el referèndum no es pot perdonar, això tindria conseqüències en altres causes i obriria una escletxa a la llei. L'alt tribunal haurà de concretar la posició en els propers dies.
La malversació no és un delicte polític i això fa que sigui controvertit amnistiar-la, perquè s'ha de concretar bé per evitar que conductes que no tenen res a veure amb el procés puguin intentar beneficiar-se'n. Alhora, no es pot concretar excessivament perquè això podria vulnerar el principi d'igualtat i obrir la via a una impugnació al Tribunal Constitucional (TC). Els negociadors van destinar esforços a blindar aquest delicte dins de la llei, un dels més greus -juntament amb el terrorisme- que afecten els independentistes, i que permet mantenir la inhabilitació de Junqueras i l'amenaça de presó sobre Puigdemont.
L'amnistia diu, tant en l'exposició de motius com en l'articulat, que només es pot amnistiar la malversació vinculada al procés, i sempre que no hi hagi "propòsit d'enriquiment", entès com el "propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial". De la mateixa manera, al capítol d'exclusions de la llei, diu que no es podran amnistiar aquells delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea. Els negociadors consideren que així es limita el marge dels jutges, després del procedent recent de la reforma del codi penal, que va eliminar la sedició, però no va tenir l'efecte previst amb la malversació.
La via que obren els fiscals
Els primers que han posat sobre la taula la possibilitat de no amnistiar la malversació han estat els fiscals de l'1-O. En un escrit, pendent de validació i que encara no ha arribat al Suprem, Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena sostenen que la malversació no es pot perdonar. Aquest posicionament obrirà un conflicte intern a la Fiscalia, perquè el fiscal general de l'Estat no comparteix aquest criteri. Com que la Fiscalia és un òrgan jeràrquic, prevaldrà el que diguiGarcía Ortiz, contrari al criteri dels fiscals del Suprem. Ja hi ha prevista una reunió de la junta de fiscals dimarts vinent, per unificar el posicionament del ministeri fiscal.
Mentrestant, els fiscals de l'1-O obren vies per intentar donar arguments als jutges i que no apliquin l'amnistia. A partir del redactat de la llei, argumenten que la malversació del procés encaixa precisament en aquelles característiques que han de quedar fora de l'amnistia. En altres paraules, i agafant-se a la interpretació que el Suprem va fer de la reforma del codi penal, sostenen que en la causa del procés sí que hi va haver propòsit d'enriquiment personal, perquè van destinar diners públics a unes finalitats "il·lícites" -el referèndum- que ells mateixos havien preparat.
Hi ha un altre argument dels fiscals, basat en les exclusions de la llei: la malversació de l'1-O afecta els interessos financers de la Unió Europea. Els fiscals sostenen que la Generalitat va destinar diners públics a un procés de secessió dins d'un estat membre de la UE. Això, a la llarga, té efectes en els interessos financers d'Europa, perquè plantejava la fractura territorial a la UE que hauria comportat una disminució d'ingressos i fons que formen part del pressupost. En tot cas, és segur és que la Fiscalia no defensarà, finalment, aquesta posició, perquè el fiscal general de l'Estat ja ha dit que s'han d'amnistiar tots els delictes vinculats al procés. Una altra cosa és què facin els jutges.
El precedent de la reforma del codi penal
En la malversació els precedents són clars. A principis de 2023, un cop va entrar en vigor la reforma del codi penal, el Suprem en va fer una interpretació que va deixar les modificacions de la malversació en paper mullat. En aquell moment, ERC i el PSOE van pactar diferenciar entre una malversació greu, una malversació lleu i un desviament de fons. Els negociadors preveien que l'1-O encaixés en el desviament de fons, és a dir, destinar diners públics a una finalitat per la qual no estaven previstos. Aquest delicte preveu penes relativament baixes i hauria permès alleugerir la pressió sobre Puigdemont, Junqueras i els encausats pels preparatius del referèndum.
No va anar bé. La sala penal va argumentar que l'ànim de lucre -l'element diferencial entre la malversació greu i la resta de tipus lleus- s'havia d'interpretar de tal manera que no implicava necessàriament enriquiment personal, sinó senzillament una "disminució il·lícita dels fons públics". En el cas del procés, doncs, la malversació continua en la modalitat més agreujada, al marge de la reforma penal. Això és el que ha permès mantenir la inhabilitació de Junqueras fins a l'any 2031 o les ordres de detenció sobre Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, així com l'amenaça de presó per a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.
I si no s'amnistia la malversació?
Quina serà la línia del Suprem? Trobarà de nou una escletxa, ara imprevisible, per desactivar l'amnistia per la via de la malversació? Fins ara, l'únic jutge que ha indicat de manera subtil quin podria ser el camí ha estat l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena. Aquesta setmana, va preguntar a les parts què havia de fer amb l'amnistia i va posar un èmfasi especial -més que no pas Manuel Marchena, que va ser més genèric- en una de les excepcions que preveu l'amnistia: els delictes que afecten interessos financers de la UE.
Si el Suprem mira d'explotar aquesta opció podria optar per la solució dràstica i no aplicar l'amnistia als delictes de malversació. Això obriria una nova guerra judicial en forma de recursos contra aquesta decisió, que finalment arribarien al TC. Una segona opció és la de les qüestions prejudicials a la justícia europea. Davant del dubte de la malversació, pot preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea com s'ha d'interpretar l'amnistia d'acord amb el dret europeu. Sigui com sigui, el Suprem donarà més pistes a partir de la setmana que ve sobre quin camí vol seguir. I el que fixi la sala penal marcarà la línia de la resta de tribunals que tinguin causes relacionades amb el procés.