06
de març
de
2024, 22:30
Actualitzat:
07
de març,
8:26h
La llei d'amnistia tirarà endavant si no hi ha cap canvi d'última hora. El PSOE, ERC i Junts han pactat aquest dimecres a última hora una esmena conjunta que modifica el redactat del delicte de terrorisme, el principal escull de la norma. L'esmena fa uns retocs mínims, de tal manera que les causes per terrorisme "greu" continuen fora de la llei, però amb matisos. No totes les causes de terrorisme en queden excloses, només aquelles que encaixen a la directiva europea i vulneren drets humans, és a dir, si és terrorisme d'acord amb els estàndards europeus. Aquestes dues condicions ja estaven incloses en la proposició de llei que va ser rebutjada pel Congrés fa tot just un mes.
Què canvia, doncs, l'esmena pactada? Elimina les referències al codi penal espanyol en el paràgraf sobre el terrorisme, dins del capítol de les exclusions de la llei. Així, en el nou redactat, diu que quedaran exclosos de l'amnistia "els actes que per la seva finalitat" puguin ser qualificats de terrorisme, segons la directiva europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la lluita contra el terrorisme, i alhora, "hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans", les regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, i en el dret internacional humanitari.
I què deia, fa tot just un mes, la proposició de llei que el Congrés va tombar? Deixava fora de l'amnistia "els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats en el Capítol VII del Títol XXII del Llibre II del Codi Penal que hagin consistit en la comissió d'alguna de les conductes compreses en la directiva europea 2017/541 del Parlament Europeu del Consell, sempre que, de manera manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans, en particular, les previstes en l'article 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i en el dret internacional humanitari".
Més enllà de simplificar el redactat, el canvi substancial és l'eliminació de la referència al codi penal espanyol. Això impedeix que el jutge Manuel García Castellón continuï considerant terrorisme les actuacions de Tsunami Democràtic, i amenaçant de deixar la causa fora de l'amnistia? No, ho podrà continuar fent. De fet, en diverses interlocutòries el jutge de l'Audiència Nacional (AN) ja argumenta que el terrorisme de Tsunami encaixa en els estàndards europeus i també que les lesions greus d'alguns agents provocades per les protestes d'Urquinaonapodrien ser equiparables a vulneracions greus dels drets humans. Però els negociadors creuen que sí que li posarà més difícil.
Més d'hora o més tard, i més enllà del que diguin les interlocutòries, l'AN o el Tribunal Suprem (TS) -que s'ha quedat la causa contra Carles Puigdemont- hauran d'acreditar que existeixen indicis sòlids per parlar de terrorisme, i justificar així deixar la causa fora de l'amnistia. I ho haurà de fer, ja no amb el codi penal espanyol, sinó amb els estàndards europeus. Serà aquí, assenyalen fonts coneixedores, quan no es podrà argumentar que no existeix un terrorisme que permeti deixar Tsunami fora de la llei d'amnistia. El terrorisme, en termes generals, continua en el capítol d'exclusions de la llei, com volia el PSOE, però amb matisos que permeten a ERC, i sobretot a Junts, argumentar que Tsunami queda més ben protegit.
En les negociacions ha tingut un impacte rellevant l'informe de la Comissió de Venècia, que ha permès als independentistes fonamentar més bé la seva posició i al PSOE justificar les cessions. A banda del terrorisme, les esmenes també matisen l'exclusió dels delictes de traïció i ho adapten als estàndards internacionals, com volia Junts, pel risc que la causa de la trama russa del procés acabi amb acusacions per aquest delicte. Així mateix, també s'amplia l'abast temporal de l'amnistia, que abraçarà des de l'1 de novembre de 2011 fins al 23 de novembre de 2024. Amb les modificacions, els encausats pel Tribunal de Comptes per les despeses del procés també queden més ben lligats dins de la llei.
Aquest dijous, el dictamen s'aprovarà a la comissió de Justícia amb els vots de la majoria de la investidura, i després la mesa del Congrés l'haurà d'elevar al ple. Si no hi ha cap sorpresa, els grups aprovaran el text, que passarà al Senat. Allà, el PP el bloquejarà tant com pugui, abans de tombar-lo i retornar-lo a la cambra baixa per a l'aprovació definitiva. Serà en aquell moment quan, un cop s'hagi publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, la llei d'amnistia passi a mans dels tribunals, que l'hauran d'interpretar i aplicar. Serà aleshores quan se'n veurà la robustesa i les garanties.
Què canvia, doncs, l'esmena pactada? Elimina les referències al codi penal espanyol en el paràgraf sobre el terrorisme, dins del capítol de les exclusions de la llei. Així, en el nou redactat, diu que quedaran exclosos de l'amnistia "els actes que per la seva finalitat" puguin ser qualificats de terrorisme, segons la directiva europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la lluita contra el terrorisme, i alhora, "hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans", les regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, i en el dret internacional humanitari.
I què deia, fa tot just un mes, la proposició de llei que el Congrés va tombar? Deixava fora de l'amnistia "els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats en el Capítol VII del Títol XXII del Llibre II del Codi Penal que hagin consistit en la comissió d'alguna de les conductes compreses en la directiva europea 2017/541 del Parlament Europeu del Consell, sempre que, de manera manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans, en particular, les previstes en l'article 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i en el dret internacional humanitari".
Més enllà de simplificar el redactat, el canvi substancial és l'eliminació de la referència al codi penal espanyol. Això impedeix que el jutge Manuel García Castellón continuï considerant terrorisme les actuacions de Tsunami Democràtic, i amenaçant de deixar la causa fora de l'amnistia? No, ho podrà continuar fent. De fet, en diverses interlocutòries el jutge de l'Audiència Nacional (AN) ja argumenta que el terrorisme de Tsunami encaixa en els estàndards europeus i també que les lesions greus d'alguns agents provocades per les protestes d'Urquinaonapodrien ser equiparables a vulneracions greus dels drets humans. Però els negociadors creuen que sí que li posarà més difícil.
Més d'hora o més tard, i més enllà del que diguin les interlocutòries, l'AN o el Tribunal Suprem (TS) -que s'ha quedat la causa contra Carles Puigdemont- hauran d'acreditar que existeixen indicis sòlids per parlar de terrorisme, i justificar així deixar la causa fora de l'amnistia. I ho haurà de fer, ja no amb el codi penal espanyol, sinó amb els estàndards europeus. Serà aquí, assenyalen fonts coneixedores, quan no es podrà argumentar que no existeix un terrorisme que permeti deixar Tsunami fora de la llei d'amnistia. El terrorisme, en termes generals, continua en el capítol d'exclusions de la llei, com volia el PSOE, però amb matisos que permeten a ERC, i sobretot a Junts, argumentar que Tsunami queda més ben protegit.
En les negociacions ha tingut un impacte rellevant l'informe de la Comissió de Venècia, que ha permès als independentistes fonamentar més bé la seva posició i al PSOE justificar les cessions. A banda del terrorisme, les esmenes també matisen l'exclusió dels delictes de traïció i ho adapten als estàndards internacionals, com volia Junts, pel risc que la causa de la trama russa del procés acabi amb acusacions per aquest delicte. Així mateix, també s'amplia l'abast temporal de l'amnistia, que abraçarà des de l'1 de novembre de 2011 fins al 23 de novembre de 2024. Amb les modificacions, els encausats pel Tribunal de Comptes per les despeses del procés també queden més ben lligats dins de la llei.
Aquest dijous, el dictamen s'aprovarà a la comissió de Justícia amb els vots de la majoria de la investidura, i després la mesa del Congrés l'haurà d'elevar al ple. Si no hi ha cap sorpresa, els grups aprovaran el text, que passarà al Senat. Allà, el PP el bloquejarà tant com pugui, abans de tombar-lo i retornar-lo a la cambra baixa per a l'aprovació definitiva. Serà en aquell moment quan, un cop s'hagi publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, la llei d'amnistia passi a mans dels tribunals, que l'hauran d'interpretar i aplicar. Serà aleshores quan se'n veurà la robustesa i les garanties.