Els fiscals de l'1-O van tenir un interès especial a filtrar, el mateix dia que el Congrés aprovava definitivament l'amnistia, un informe que havien traslladat al fiscal general de l'Estat en què opinaven, de manera genèrica, sobre la nova llei que ha d'oblidar els delictes del procés. Era una declaració d'intencions. La Fiscalia del Tribunal Suprem, una elit dins del ministeri fiscal, argumenta que no es pot amnistiar el delicte de malversació que afecta, entre d'altres, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i tampoc es pot aixecar, d'entrada, l'ordre de detenció contra l'expresident.
"La Fiscalia no opina sobre les lleis", assenyalaven fa uns dies fonts de l'organisme. Era un retret al moviment dels fiscals del procés, que van fer un informe sense que ningú els ho hagués demanat, posicionant-se sobre una llei en general, no pas sobre els casos concrets que es troben sota la seva competència. La posició del ministeri públic en el judici del procés va ser la més contundent, acusant de rebel·lió fins al final, i no volen cedir amb l'amnistia. Això suposa, a la pràctica, una declaració de guerra contra Álvaro García Ortiz, fiscal general de l'Estat triat pel govern espanyol, i al poder legislatiu, perquè contravé l'esperit de la llei.
I ara què? Els fiscals del Suprem han traslladat l'informe amb la posició sobre la causa de l'1-O al fiscal general de l'Estat, el seu superior jeràrquic, perquè tots els informes han de ser "vistos" per un superior. García Ortíz haurà de posicionar-se sobre el criteri dels fiscals de la causa del procés. Podria estar d'acord amb el seu criteri, però tot apunta que s'hi oposarà. Les dues posicions aniran a la junta de fiscals de sala, i cada fiscal de sala haurà de defensar els seus arguments. La decisió final serà del fiscal general de l'Estat i aquest criteri serà el que es traslladarà al Tribunal Suprem abans de dimecres que ve.
Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno han dit que no pensen signar un posicionament que no respecti la seva tesi sobre l'amnistia. En aquest cas, l'estatut del ministeri fiscal preveu que el fiscal general de l'Estat substitueixi els fiscals per altres que no tinguin un conflicte de fons amb el posicionament de la Fiscalia. La decisió serà de García Ortiz, ponderant diversos criteris. Això sí, hauran de ser fiscals del Suprem, i tindran l'encàrrec de defensar l'aplicació de l'amnistia en el procediment que s'obre a partir d'ara.
Una discrepància així no és la primera vegada que passa. Fa uns mesos, en la causa de Tsunami Democràtic, els fiscals de l'1-O van defensar la tesi del terrorisme fins que la seva superior jeràrquica, la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde. Mirant més enrere, el fiscal del Suprem Fidel Cadena va demanar l'alliberament de Quim Forn, no per voluntat pròpia, sinó per ordres del seu superior. Així ho va fer constar en el seu escrit. La decisió final, en tots els casos, és del jutge: Forn no va ser alliberat, el Suprem va acceptar la causa de Tsunami per terrorisme, i serà l'alt tribunal qui dirà quan, com i a qui s'aplica l'amnistia.
Els noms de la revolta dels fiscals
Fidel Cadena
Fidel Cadena és un dels fiscals estrella del Tribunal Suprem. Conegut per la seva duresa contra l'independentisme -encara avui sosté que hi havia rebel·lió en els fets de l'1-O-, és fiscal en cap de la sala penal del Suprem. Nascut el 19 de febrer de 1954 a la localitat aragonesa de María de Huerva, Cadena va ingressar a la carrera fiscal el 1979. L'ascens més important, però, no va ser fins el 2007, quan va entrar a formar part de l'equip del ministeri públic al Suprem. El seu nomenament al Suprem va ser votat de forma majoritària per membres de la Fiscalia de totes les tendències i famílies polítiques. Va ser un dels protagonistes de la guerra interna en la causa de Tsunami.
Javier Zaragoza
Des del 2017, Javier Zaragoza forma part de la Fiscalia del Tribunal Suprem per decisió directa de l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza, autor de la querella per rebel·lió contra l'independentisme. Nascut el 1955 a Alcorisa, Terol, va ingressar a la carrera fiscal el 1982. En el judici del procés, va ser un dels més vehements en la defensa de la tesi de la rebel·lió que suposava l'1-O. Un posicionament que ha continuat defensant malgrat la sentència del Suprem, que descartava el delicte. Va ser cap de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, on es va enfrontar al jutge Baltasar Garzón. El magistrat volia investigar les desaparicions de la Guerra Civil i Zaragoza defensava que els delictes havien prescrit i els autors estaven protegits per la llei d'amnistia de 1977.
Consuelo Madrigal
Fiscal general de l'Estat amb el govern de Mariano Rajoy, això permet intuir de quin peu calça Consuelo Madrigal. La majoria de perfils que se li van fer amb motiu del seu nomenament, el gener del 2015, destacaven la seva discreció. Però darrere de la seva imatge de posat tímid i tarannà cordial en la distància curta, Madrigal, la primera dona que va arribar a la fiscalia general de l’Estat, no és gens discreta ideològicament. Crescuda en una capital de províncies com Segòvia, es va formar a l’escola de les Filles de Jesús. La seva adscripció confessional, molt conservadora, la llueix sempre que pot. Abans de ser protagonista en el judici de l'1-O, també s'havia posicionat a favor del processament d'Artur Mas pel 9-N.
Jaime Moreno
L'últim integrant de l'equip de fiscals de l'1-O, Jaime Moreno, és un dels més significats políticament. Nascut el 1958, Moreno manté un fort vincle amb el debat polític, concretament amb les tesis del PP. I és que el fiscal va ser assessor, l'any 2013, del govern de Mariano Rajoy quan el llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va promoure la reforma del Poder Judicial. Per les seves tasques, Moreno va rebre una de les creus de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort, la més alta distinció que atorga la justícia espanyola. També ha estat col·laborador de la Fundació FAES, de José María Aznar, i coneix bé la causa catalana. Va ser el fiscal de la causa contra Francesc Homs pel 9-N. Ja aleshores va dir els independentistes "vulneraven l'estat de dret".
La junta de fiscals
Si, com tot apunta, el fiscal general de l'Estat rebutja el posicionament dels fiscals de l'1-O, el conflicte aterrarà a la junta de fiscals de sala, la màxima categoria dins del ministeri fiscal. En aquesta reunió, els fiscals de sala estudiaran les dues tesis jurídiques i es posicionaran. Cada membre podrà exposar el seu criteri -cosa que permetrà concretar el mapa intern de Fiscalia-, però la decisió final serà d'Álvaro García Ortiz. Aquesta pot coincidir, o no, amb el criteri majoritari de la junta de fiscals. Però a la Fiscalia, les decisions no es prenen per majoria, sinó per jerarquia. En la reunió hi serà també la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, número 1 de la carrera fiscal, una de les protagonistes en el conflicte per Tsunami.
El fiscal general de l'Estat
Álvaro García Ortiz és el fiscal general de l'Estat, designat pel Ministeri de Justícia, i és qui té tota la pressió ara mateix. Enfrontat als fiscals de l'1-O, que han optat per posicionar-se abans de saber el criteri del seu superior, haurà de fixar criteri. El govern espanyol el va revalidar en el càrrec amb la nova legislatura, però la dreta judicial i política el té al punt de mira i ja ha estat reprovat al Senat. Si finalment imposa el seu criteri als fiscals de l'1-O, la pressió augmentarà. Ell sempre ha negat ingerències polítiques per part del govern espanyol, però dues de les últimes polèmiques ha seguit la línia de la Moncloa. En Tsunami, no veia el delicte de terrorisme. En l'1-O, tot apunta que tampoc coincidirà amb els fiscals de l'1-O i demanarà amnistiar, també, la malversació.