PSC i ERC inicien negociacions formals per a la investidura

Socialistes i republicans mantenen una primera trobada a Barcelona i s'emplacen a continuar parlant, amb la reforma del finançament com a carpeta principal

Salvador Illa, durant el ple de constitució del Parlament
Salvador Illa, durant el ple de constitució del Parlament | Hugo Fernández
Carme Rocamora / Bernat Surroca
18 de juny de 2024, 12:29
Actualitzat: 12:33h

Negociacions en marxa per a la investidura. Després de les eleccions europees i de la configuració de la mesa, el PSC i ERC han mantingut una primera trobada aquest dimarts a Barcelona per parlar de la presidència de la Generalitat, i els equips negociadors s'han emplaçat a continuar negociant durant els propers dies i setmanes. Així ho han explicat les dues formacions en un comunicat conjunt. No serà senzill i totes les parts assumeixen que, si finalment s'arriba a un acord, aquest es farà esperar. El termini és el 25 d'agost, abans que el país s'aboqui a noves eleccions.

El president del Parlament, Josep Rull, ha iniciat ja la ronda de contactes amb els grups parlamentaris. Salvador Illa, candidat a la presidència, s'hi reunirà dimecres i li demanarà més temps per mirar de lligar els suports dels republicans i dels comuns. Per això, tot apunta que Rull optarà per un "acte equivalent", és a dir, activar el rellotge de la investidura a partir del 25 de juny, però sense proposar cap candidat. Ni Illa ni Carles Puigdemont, que també ha anunciat que té intenció de presentar candidatura, tenen ara com ara els suports necessaris per arribar a la presidència.

Sobre la taula hi ha una qüestió central: el finançament. Els socialistes ja s'obren a reconèixer la "singularitat" de Catalunya, amb missatges coordinats del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, del PSOE i del mateix Illa. Amb més o menys matisos, tots van en la mateixa línia:"singularitat" sí, però concert econòmic, no. En altres paraules, Catalunya podria tenir un tracte especial, però no pas sortir del règim comú, situació que sí que tenen Euskadi i Navarra.

Fins ara, els socialistes han fet poques concrecions sobre quina és la seva proposta de finançament. Illa s'ha limitat a plantejar el desplegament de l'Estatut de 2006, amb la creació del consorci tributari i el respecte al principi d'ordinalitat. "No pot ser que el tercer territori que més recursos aporta sigui el catorzè a rebre'n", ha dit més d'una vegada el líder del PSC, que insisteix que demanar això "no és un privilegi, sinó qüestió de justícia".

ERC no en té prou, amb això. Els republicans -que a banda del finançament també demanen la protecció del català i avenços en el referèndum- ja ha avisat que sense concert econòmic no cediran els vots, i que no volen que el nou sistema de finançament sigui un afegitó al règim comú. La seva proposta passa perquè Catalunya recapti tots els impostos, pagui a l'Estat pels serveis que presta al país, i també traspassi diners a un fons de solidaritat per a les comunitats amb menys recursos. Això es podria aconseguir amb una reforma de la LOFCA, viable amb l'actual majoria progressista al Congrés.

En una atenció als mitjans posterior al comunicat la portaveu parlamentària dels republicans, Marta Vilalta, ha confirmat que han començat les reunions i negociacions, i ha assegurat que n'hi haurà més. "Aquesta és la nostra responsabilitat, continuarem negociant", ha afirmat. També ha recordat que les condicions que marca el partit són clares: un nou sistema de finançament perquè és una qüestió de "justícia".