- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
D'investidures, a Catalunya, n'hi ha hagut de tot tipus. De previsibles, en temps de Jordi Pujol, quan la majoria absoluta de CiU contribuïa a l'oasi institucional. Amb ramificacions a l'Estat, quan Pujol va començar a perdre diputats i necessitava el PP. D'altres que tenien un regust històric, com el primer tripartit, que va desallotjar la federació nacionalista del poder gràcies a un acord entre el PSC, ERC i ICV. I també de taquicàrdiques, com la que va acabar amb Artur Mas fora del poder i amb Carles Puigdemont a Palau després del veto de la CUP. Fins ara, això sí, cap negociació s'havia produït en ple estiu, que és el que passarà després del 12-M. El calendari de la investidura projecta un desenllaç a finals d'agost.
Els càlculs de les sales de màquines dels partits ja conduïen cap aquí, però la confirmació oficial ha arribat aquest dimarts quan Pere Aragonès, president de la Generalitat en funcions, ha convocat el ple de constitució del Parlament per al 10 de juny. És l'endemà de les eleccions europees, que arrenquen aquest dijous a mitjanit una campanya en què una de les grans carpetes serà la negociació entre partits per posar en marxa la legislatura. Les converses per la composició de la mesa -per primera vegada des del 2015 l'indepedentisme no té majoria absoluta- poden ser indicatives de quin tipus de Govern hi haurà els propers anys. Però encara queden fascicles per arribar fins aquí.
Que la negociació per la investidura serà llarga ho testimonia el fet que el guanyador de les eleccions, Salvador Illa, va atorgar la setmana passada temps tant a Junts -segons el 12-M sota la batuta de Puigdemont- com a ERC -en plena recomposició després de perdre 13 escons- per tal de "digerir" els resultats. De moment, això sí, el cap de files del PSC insisteix en la idea d'arribar a acords progressistes -prioritza els republicans, i sap que pot comptar amb el suport dels comuns-, mentre descarta la sociovergència. "No és impossible, però ara no és el moment", ha indicat el guanyador de les eleccions en una entrevista a RAC1. Sobre la possibilitat d'abstenir-se per fer president Puigdemont, ni parlar-ne.
"És inaudit que qui hagi quedat segon demani els vots de qui ha guanyat les eleccions", ha indicat el candidat del PSC, que no és la primera vegada que tanca la porta a un pacte amb Junts en aquesta direcció. També ho ha fet Pedro Sánchez, que és qui en última instància hauria de validar un acord com aquest. L'entorn de Puigdemont, com ja va passar amb la investidura a Madrid, ha ordenat hermetisme a tots els seus dirigents, i només un nucli dur està al corrent dels contactes. La prioritat de l'expresident és refer els ponts amb ERC, perquè això li permetria disposar d'almenys 55 escons de cara a la investidura. Si aplegués també el suport de la CUP, arribaria a tenir-ne 59.
Xifres que queden lluny d'una majoria absoluta que Illa sí que tindria en cas que els republicans li fessin costat, perquè entre el PSC, ERC i els comuns sumen exactament els 68 escons necessaris per ser escollit en primera volta. El procés intern que viuen els republicans -Aragonès deixarà la primera fila de la política i ni tan sols recollirà l'acta de diputat, Marta Rovira pilotarà les converses però no repetirà com a secretària general, i Oriol Junquerasfarà un pas al costat temporal amb l'objectiu de tornar a la presidència al novembre- condiciona tot l'escenari. A les files de Junts, per exemple, intueixen que ERC pactarà amb el PSC, però que, en cas de fer-ho, s'esperarà al límit del calendari.
Qualsevol decisió, això sí, passarà abans per la militància. L'únic senyal que permetria observar una entesa de fons entre republicans i socialistes -aliats a Madrid des de fa dues legislatures- seria que pactessin la composició de la mesa del Parlament o que, fins i tot, la liderés un dirigent d'ERC, que en el passat ja havia ostentat la presidència del Parlament (Ernest Benach en l'etapa del tripartit o Roger Torrent quan Junts disposava del lideratge del Govern). Tanmateix, la proximitat de les eleccions europees i la reeleboració de l'estratègia després de la desfeta del 12-M indiquen que qualsevol entesa es courà a foc lent. Sense descartar del tot, encara, la possibilitat d'una repetició electoral, que s'hauria de celebrar a l'octubre. Una data en què Puigdemont podria, segons ja ha fet saber públicament, fer campanya des de Catalunya.
L'amnistia, de fet, ja estarà en vigor -s'aprova definitivament dijous vinent, 30 de maig- quan es constitueixi el ple del Parlament. L'expresident, que medita el seu futur i que ja no descarta completament continuar en política activa encara que no sigui president, s'ha compromès a tornar pel primer ple d'investidura. S'hauria de celebrar, amb el calendari a la mà, el 25 de juny a tot tardar. Hi haurà algun candidat que aquell dia estigui en disposició de tenir majoria absoluta? Canviarà la situació en els dos mesos preceptius per elegir president que s'obriran després d'aquella jornada? El més ben posicionat és Illa, però l'escenari és enrevessat. Fins i tot per triar nou inquilí de Palau en ple agost.