- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
De la mateixa manera que les dificultats posen a prova el caràcter i la vàlua de les persones, la gestió dels fracassos electorals permet saber la matèria primera dels partits. La pèrdua de 13 escons i l'adeu de la presidència de la Generalitat que comportarà han tingut un fort impacte en ERC, que es troba en ple procés de redefinició interna. Un camí que tindrà un impacte profund en les negociacions per la investidura -Salvador Illa intentarà seduir els republicans i Carles Puigdemont es resisteix a tirar la tovallola- i que ja ha tingut conseqüències en forma de comiats -Pere Aragonès, Marta Rovira- o reflexions sobre la continuïtat, com en el cas d'Oriol Junqueras. Aquest és el qui és qui de la situació a les files d'ERC.
Oriol Junqueras
President d'ERC des del 2011, ha esquivat un adeu definitiu després dels mals resultats. Amb el congrés convocat pel 30 de novembre, ha obert la porta a presentar-se a la reelecció si té el suport dels militants, amb els que vol parlar "de tu a tu", i no descarta ser candidat dels republicans a la Generalitat. Cap de llista en plenitud de facultats només ho ha estat una vegada, el 2012, quan va passar de 10 a 21 escons i va atorgar a ERC el paper central dels darrers anys amb un lideratge potent. El 2015 va anar a la llista de Junts pel Sí amb Artur Mas, en els comicis del 2017 va ser cap de cartell des de la presó i en els del 2021, condemnat per l'1-O, va cedir el testimoni a Aragonès. Reclama el seu dret a provar-ho. El decalatge entre Palau i el partit s'havia anat eixamplant en els últims temps, amb discrepàncies com l'avançament electoral i l'última remodelació del Govern.
Marta Rovira
Secretària general del partit fent tàndem amb Junqueras des de fa tretze anys, és partidària d'un procés de transició ordenada de relleus. Per això ja ha anunciat que no optarà al càrrec en el pròxim congrés i pretenia que el president del partit la seguís. Va ser, amb la col·laboració de Sergi Sabrià i Josep Maria Jové, també pròxims a ella, la principal artífex que Aragonès fos nomenat candidat a la Generalitat entre finals de l'any passat i principis del 2024, per apaivagar qualsevol remor de pugna entre el president i Junqueras. En una carta feta pública dimecres, Rovira va posicionar-se en contra de "lideratges messiànics". Fonts del partit, en tot cas, neguen que hi hagi un enfrontament entre líders, sinó que hi ha diferents maneres d'entendre el procés de renovació, ritmes vitals i la tria de la nova estratègia.
Pere Aragonès
La nit electoral ja tenia clar que volia plegar i que calien decisions "individuals i col·lectives". "Fa una dècada potser ens hauria anat millor, perquè hem gestionat bé, però ara amb això no n'hi ha prou", remarquen des del seu entorn amb un punt de resignació. Els trackings interns, de fet, feien preveure la davallada des de fa setmanes. Aragonès ha rebut elogis de dins i fora del partit per haver anunciat que ni tan sols agafaria l'acta, per bé que els càrrecs interns -ara és coordinador general- els pot ocupar fins al congrés. Com remarquen veus de la formació, el component de la repressió ha fet que la generació que va agafar el relleu quan Junqueras a la presó i Rovira va marxar a l'exili ara s'hagi "cremat" amb rapidesa. L'oposició dura de Junts i el PSC a un govern en solitari i amb només 33 escons no han ajudat i han pesat més les dificultats que els avenços en la carpeta antirepressiva, la del traspàs de rodalies o la llengua.
Gabriel Rufián
Referent d'ERC a Madrid, és un dels dirigents més propers a Junqueras, també en l'àmbit personal, juntament amb Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona. En els últims temps, el president d'ERC també s'ha recolzat en noms com Oriol López Mayolas, vicesecretari general de coordinació interna, i Pau Morales, secretari d'organització. Rufián és la veu dels republicans que ha intentat representar l'independentisme en castellà i ha conreat més bones relacions amb sectors de l'esquerra espanyola que no pas amb Junts, i no ha evitat les crítiques a Carles Puigdemont, que no han agradat als entorns neoconvergents. Després de treure 13 escons en les eleccions espanyoles del 2019, als comicis del mes de juliol va baixar fins a set, fet que va provocar que aflorés un cert qüestionament intern a la seva figura.
Marta Vilalta
"Potser va arribar massa d'hora a ser portaveu", ressalta un dirigent republicà, en referència a l'ascens que va viure quan Rovira va marxar a l'exili el març del 2018 i ella es va convertir en secretària general adjunta i en portaveu del partit. Propera a Aragonès, va ser la primera persona a qui el president en funcions va abraçar després d'anunciar que no agafaria l'acta com a diputat. Vilalta, en aquestes eleccions, ha estat candidata per Lleida, on ERC ha perdut deu punts respecte les últimes eleccions. En les últimes legislatures ha comandat el grup parlamentari al costat de Josep Maria Jové.
Laura Vilagrà
Quan es va incorporar a la llista d'ERC el 2021 com a número dos d'Aragonès, se la va identificar com una persona propera a Junqueras, a qui visitava sovint a la presó de Lledoners. Tres anys després, és una de les dirigents més properes al president en funcions. Consellera de la Presidència ascendida després a vicepresidenta, va tornar a fer tàndem amb Aragonès. Per rang, hauria d'assumir un rol preponderant en el proper grup parlamentari. Ha estat implicada en el procés de negociació amb la Moncloa i ha patit crítiques per episodis com el de les oposicions, pel qual va acabar havent-hi cessaments. L'adeu d'Aragonès i Rovira fa que Vilagrà aparegui com una de les veus que hauria de tenir alguna cosa a dir en aquesta nova etapa.
Joan Ignasi Elena
"Gràcies, Oriol Junqueras, per tants anys d’entrega absoluta al país, donant-ho absolutament tot. Al teu costat, ara i sempre. Seguim!". Aquest va ser el tuit elogiós que va publicar el conseller d'Interior en funcions quan el líder d'ERC va evitar un adeu definitiu en la roda de premsa de dijous. Elena és un dels dirigents que han simbolitzat l'eixamplament dels republicans, perquè venia del sector catalanista del PSC. Junqueras l'ha promogut dins d'ERC. Ara és diputat electe al Parlament, perquè anava a les llistes del 12-M. Com a conseller de l'Interior va apartar el major Trapero, ara a l'espera d'entrar al govern del PSC, i ha introduït canvis al cos en assumptes com la feminització o la gestió dels desnonaments.
Roger Torrent
Quan ERC havia de triar candidat a les eleccions catalanes abans dels comicis del 2021, les enquestes deien que Torrent -en aquell moment president del Parlament- tenia més bones perspectives que Aragonès, però Junqueras va triar el fins ara president i evitar un procés de primàries. Com a conseller d'Empresa ha jugat un rol clau en inversions com la de Chery, i s'ha construït -ja ho va fer a la cambra catalana- un perfil propi. No anava a les llistes electorals, de manera que ha quedat resguardat de la desfeta. Podria aparèixer com a lideratge de consens? Un dels seus hàndicaps, a efectes de refer ponts amb Junts, és que és qui va impedir la investidura telemàtica de Puigdemont el 30 de gener del 2018, quan la pugna entre partits va escalar públicament. Com a actiu té l'experiència política i institucional i una gestió sense entrebancs.
Raquel Sans
Portaveu del partit i vicesecretària general de Feminismes, és una de les dirigents d'ERC que han estat promogudes en els últims temps. Periodista de formació, va encapçalar la llista per Tarragona en les últimes eleccions. No va poder impedir una davallada de pràcticament deu punts. Per experiència en la legislatura passada, és un dels noms que poden continuar tenint pes mentre els republicans es repensen.
Ester Capella
La consellera de Territori, amb àmplia experiència a Madrid, a Barcelona i al Govern, s'ha construït un perfil propi en l'última dècada. Consellera en dues etapes -Justícia i, des del juliol de l'any passat, Territori-, delegada del Govern a Madrid, i sempre amb aspiracions de ser candidata a l'alcaldia de Barcelona, en la pugna que hi va haver pel lideratge a la federació de Barcelona no es va posicionar al costat dels més propers a Junqueras. En les últimes eleccions va anar de número sis, de manera que ha obtingut plaça de diputada i com a consellera ha estat una de les negociadores amb Madrid amb les carpetes de Rodalies i habitatge.