El calendari després del 12-M: quan serà la constitució del Parlament i la investidura?

La cambra catalana s'ha de constituir no més tard del 10 de juny i el ple per elegir el nou president de la Generalitat podria ser després de Sant Joan

El Parlament de Catalunya buit, en una imatge d'arxiu
El Parlament de Catalunya buit, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Redacció
13 de maig del 2024
Actualitzat a les 11:43h

El Parlament s'haurà de constituir no més tard del 10 de juny, dins els vint dies hàbils següents a les eleccions. Un cop constituït el Parlament, el president o presidenta de la cambra, dins els deu dies hàbils següents, ha de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els representants de les formacions parlamentàries.

El termini de deu dies acabaria el 25 de juny, inclòs, si la cambra es constituís el 10 de juny, exhaurint el termini que té per fer-ho. Si el candidat a la presidència no aconsegueix majoriaabsoluta, un mínim de 68 diputats, es pot sotmetre a una altra votació, dos dies després, en què serà suficient la majoria simple, més vots a favor que en contra.

Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, el Parlament es dissol automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer en el termini de quaranta-set dies després de la convocatòria, amb una campanya electoral reduïda a vuit dies. En aquest cas, la repetició electoral se situaria a l'octubre.

El Parlament no s’ha hagut de dissoldre mai automàticament després d’unes eleccions per no haver pogut investir cap president de la Generalitat, però el desembre del 2020 es va dissoldre de manera automàtica per primer cop a la història perquè no es va investir cap nou president després de la inhabilitació de Quim Torra. Aquella dissolució automàtica es va produir quan ja s’havien complert prop de tres anys de legislatura i va comportar la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer de 2021.

Com funciona la constitució del Parlament?

Correspon al president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, convocar la primera sessió de constitució de la cambra catalana, en què s'elegirà el president o presidenta del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa. Dels 135 diputats del nou parlament, 42 seran del PSC, 35 de Junts, 20 d'ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels comuns, 4 de la CUP i 2 d’Aliança Catalana.

Per accedir al ple exercici de la condició de parlamentaris, els diputats proclamats electes han de lliurar al registre del Parlament la documentació següent: la credencial expedida per la Junta Electoral; l’escrit de promesa o jurament de respectar la Constitució i l’Estatut; la declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials i dels càrrecs públics que exerceixen, i la declaració de béns, que ha de detallar el seu patrimoni. Els diputats poden lliurar personalment aquesta documentació o delegar-ne la tramitació al personal del grup del qual formaran part.

D'altra banda, en compliment del Pla d’igualtat del Parlament, els diputats han de fer públic si subscriuen o no una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament psicològic o sexual. A més, en compliment del Codi de conducta dels membres del Parlament, els diputats també han de presentar una declaració d’interessos econòmics en el termini de dos mesos des de la constitució de la cambra.

La constitució dels grups parlamentaris

Els grups parlamentaris s’hauran de constituir en el termini de vuit dies hàbils a partir de l’endemà de la constitució del Parlament, amb un escrit adreçat a la Mesa que han de signar tots els diputats que volen constituir el grup. Per cada partit, federació o coalició electoral només es pot constituir un grup. Els grups han d’estar integrats per un mínim de cinc diputats, i les formacions que n’han obtingut menys de cinc s’integren al grup mixt. És a dir, CUP i Aliança Catalana. En el grup mixt es poden constituir subgrups parlamentaris, integrats per un mínim de tres diputats pertanyents a un mateix partit, federació o coalició electoral.