La decisió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d'amnistia està a punt de sortir del forn. Serà en el ple dels dies 24, 25 i 26 de juny, durant el qual es tractarà el recurs d'inconstitucionalitat del PP com únic punt de l'ordre del dia. Tot apunta que la majoria progressista, que compta amb sis vots, imposarà el seu criteri i avalarà la norma davant dels conservadors, que només en tenen quatre i que tot just fa uns dies encara intentaven frenar la sentència amb impugnacions a Europa. La ponència que ha elaborat la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, favorable a la constitucionalitat de l'amnistia, es presentarà als magistrats a principis de juny perquè puguin deliberar i prendre una decisió a finals de mes.

Serà la primera decisió que prendrà el TC sobre l'amnistia, en la línia del que va dir el president de l'alt tribunal, Cándido Conde Pumpido, que va afirmar que volien resoldre abans de l'estiu. La resolució, rellevant després del bloqueig del Tribunal Suprem, arribarà un any i un mes després de l'entrada en vigor de la llei. En aquest cas, es tractarà de la decisió sobre el recurs d'inconstitucionalitat del PP, presentat el setembre passat, amb l'argument que és "arbitrària", vulnera la separació de poders i va en contra de la tutela judicial efectiva. També que contravé el principi d'igualtat i que es tracta d'una "autoamnistia", perquè l'han negociat els mateixos que se'n beneficiaran, Junts i ERC.

Què implicarà la decisió del TC?

Victòria de Sánchez; revés per al PP

El més que previsible aval del TC a l'amnistia suposa una victòria per a Pedro Sánchez i el govern espanyol, que sempre han defensat que la llei encaixa plenament dins de la Constitució. Durant les negociacions es va posar un èmfasi especial en blindar-ne, precisament, la constitucionalitat, per evitar que les impugnacions que vindrien fessin descarrilar la norma. Les nou pàgines d'exposició de motius se centren a defensar que la carta magna espanyola permet les lleis d'amnistia, sense que això vulneri els principis fonamentals de l'estat de dret. Alhora, si és una victòria per a Sánchez, serà també una derrota pel PP, que previsiblement aprofitarà per carregar contra la "politització" de l'alt tribunal, ara que hi ha una majoria progressista i no pas una majoria afí als populars, com passava en els darrers anys.

No afecta Puigdemont i Junqueras

La decisió del TC permetrà aplicar la llei en aquells casos que s'havia deixat en suspens per dubtes sobre la seva constitucionalitat. Ara bé, segons apunten fonts jurídiques consultades per Nació, la sentència del juny sobre l'amnistia "no afectarà" ni Carles Puigdemont i els exiliats, ni tampoc Oriol Junqueras i els presos polítics. Per què? En el seu cas, la llei no se'ls ha aplicat no pas perquè es consideri inconstitucional, sinó perquè el Suprem considera que el delicte de malversació pel qual estan perseguits o condemnats no entra dins de l'àmbit d'aplicació de la llei. 

Per tant, que la llei sigui o no constitucional és, en certa manera, irrellevant, perquè el motiu pel qual no se'ls aplica és que van cometre un delicte que, segons Manuel Marchena i Pablo Llarena, no queda recollit dins de la llei. En aquests casos, doncs, caldrà esperar a la decisió que prengui el TC sobre els recursos d'empara dels dirigents independentistes que continuen a l'exili o inhabilitats, i això no arribarà fins a la tardor o finals d'any. I, en tot cas, la decisió final continuarà sent del Suprem, que considera que aquests recursos "no tenen cap viabilitat".

Enfrontament amb el Suprem

Hi ha un altre element important. El TC dirà que l'amnistia encaixa dins de la Constitució, no pas com s'ha d'aplicar. Això serà decisió dels jutjats ordinaris i, en última instància, del Suprem, que ja ha dit que no ho pensa posar fàcil. Per això, després de la decisió del TC es podria produir un enfrontament amb el Suprem si aquest es resisteix a aplicar la llei o busca subterfugis per ajornar-ne l'aplicació. De fet, la mala maror és una evidència. El tribunal que va jutjar la cúpula del procés ja ha fet saber quin és el seu criteri, al marge de la decisió que prengui el Constitucional: la llei no és vàlida a l'Estat per invasió de competències del Poder Judicial, vulneració del principi d'igualtat i de la seguretat jurídica, perquè la llei s'ha fet per "motivacions polítiques i partidistes", i perquè no deixa de ser una "autoamnistia", perquè els independentistes "es vanten" d'haver redactat ells mateixos la llei que ha de perdonar els delictes que van cometre.

La impugnació a Europa

Sigui com sigui, els tribunals que no estiguin d'acord amb el criteri del TC tindran encara una altra bala a la recambra: podran portar la llei al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ja té diverses impugnacions sobre la taula. Si opten per aquesta via, la mateixa llei preveu que cal deixar sense efecte les mesures cautelars i les ordres de detenció que hi pugui haver actives en aquest moment. La justícia europea haurà de dir si la llei encaixa dins del dret de la Unió Europea o bé vulnera l'estat de dret o pretén amnistiar conductes que afectin els interessos financers de la UE. El Suprem, de fet, considera que la malversació del procés també implicava posar en risc els recursos comunitaris, perquè una eventual independència hauria tingut repercussions sobre el pressupost d'Espanya i, de retruc, per al de la UE.