El Tribunal Constitucional (TC) preveu avalar la llei d'amnistia a finals de juny, segons ha avançat 3Cat. Serà en un ple monogràfic els dies 24, 25 i 26, en què els magistrats progressistes imposaran la seva majoria de sis vots davant dels conservadors, que en tenen quatre. En la votació no hi participaran ni Juan Carlos Campo, exministre de Justícia amb Pedro Sánchez, ni tampoc el José María Macías, del bloc conservador, que ha estat apartat del debat. D'aquesta manera, l'alt tribunal tombarà el recurs d'inconstitucionalitat del PP o, en altres paraules, afirmarà que la llei té encaix dins de la Constitució i que no vulnera ni la separació de poders ni el principi d'igualtat.
Serà la primera decisió que prendrà el TC sobre l'amnistia, en la línia del que va dir el president de l'alt tribunal, Cándido Conde Pumpido, que va afirmar que volien resoldre abans de l'estiu. La resolució, rellevant després del bloqueig del Tribunal Suprem, arribarà un any i un mes després de l'entrada en vigor de la llei. En aquest cas, es tractarà de la decisió sobre el recurs d'inconstitucionalitat del PP, presentat el setembre passat, amb l'argument que és "arbitrària", vulnera la separació de poders i va en contra de la tutela judicial efectiva. També que contravé el principi d'igualtat i que es tracta d'una "autoamnistia", perquè l'han negociat els mateixos que se'n beneficiaran, Junts i ERC.
Un cop el tribunal resolgui, la pilota passarà al Tribunal Suprem, que l'haurà d'aplicar. No té gens de ganes de fer-ho, com admetia el mateix Pablo Llarena en una conferència recent. El magistrat feia evident el conflicte institucional amb el TC i assenyalava els límits de la seva intervenció. "Al TC li correspon interpretar la constitucionalitat d'una llei, proclamar si la llei és un instrument que està dins de les possibilitats del legislador espanyol i si es va fer satisfent les necessitats constitucionals", deia Llarena. Ara bé, no és decisió del TC determinar "a qui s'aplica o no una llei", perquè això correspon als tribunals ordinaris i, en última instància, al Suprem.
Qui decidirà, doncs, si s'aplica la llei als casos de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que continuen a l'exili, el primer, i inhabilitat, el segon, serà el Suprem. I abans podria buscar altres mecanismes per allargar la decisió, com ara impugnar-la al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Alhora, també pot argumentar que Puigdemont i Junqueras queden fora de la llei perquè el delicte de malversació queda fora de l'àmbit d'aplicació de la llei. L'argument de la defensa de Puigdemont és que el Suprem no és el tribunal competent per decidir, perquè Puigdemont és diputat i, per tant, hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'encarregat de dir si aplica l'amnistia.
Quedaran encara per resoldre diverses impugnacions, com ara els recursos de les autonomies governades pel PP, les qüestions d'inconstitucionalitat que alguns tribunals han presentat -i que es resoldran en la mateixa línia que el recurs d'inconstitucionalitat del PP- i els recursos d'empara dels independentistes, que consideren que s'han vulnerat drets fonamentals. En total, 16 impugnacions.
