Resseguir la trajectòria de Toni Castellà és retratar una posició privilegiada de tots els esdeveniments clau que hi ha hagut a Catalunya en l'última dècada. Adversari de Josep A. Duran i Lleida dins la direcció d'Unió, fundador de Demòcrates de Catalunya -les sigles que van recollir l'herència independentista democristiana quan el xoc amb Duran es va fer insostenible-, actor rellevant de la posada en marxa de Junts pel Sí, defensor del referèndum des que Carles Puigdemont va aterrar al Palau de la Generalitat, diputat que va votar la declaració d'independència, soci d'ERC la tardor del 2017, fundador i membre del Consell per la República, i ara a punt de convertir-se en vicepresident de Junts.
Per què Puigdemont l'ha escollit com a nou home fort del partit? La responsabilitat no recaurà exclusivament en ell, però sí que és la incorporació més sonada de cara al congrés d'aquest cap de setmana a Calella. Castellà compartirà càrrec amb Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid, i amb Josep Rius, frontissa entre Barcelona i Waterloo, i tindrà la tasca de recosir la relació amb tot l'independentisme. Es tracta d'un encàrrec que, malgrat les dificultats que travessa el moviment, ja ha intentat dins del Consell de la República, que viurà una reformulació en els propers mesos. I, de portes endins, haurà de calibrar com aterra en un càrrec elevat sense haver militat prèviament al partit.
De fet, una de les qüestions que ha generat més esmenes de la militància a la ponència organitzativa és l'eliminació d'haver de ser afiliat amb sis mesos d'antiguitat per integrar-se a la cúpula, juntament amb les llistes bloquejades per evitar vots de càstig com els registrats en l'anterior congrés. El fitxatge de Castellà porta setmanes perfilant-se, i porta el segell personal de Puigdemont, que hi confia pel bagatge dels últims anys, per la coneixença personal i política, i també pel paper clau del dirigent democristià en el retorn fugaç a Barcelona. Les fotografies del 8 d'agost el situa en una posició preeminent, i disposava de més informació que la immensa majoria de la cúpula de Junts.
Una altre que disposava dels detalls era Jordi Turull, secretari general del partit, amb qui Castellà signarà l'acord de confluència entre les dues formacions, negociat per dues persones de l'estricta confiança de Turull -David Saldoni- i Castellà -Dani Planàs-. L'entesa farà que Demòcrates s'integri a Junts i que la fundació del partit democristià sigui el think tank de referència de la formació de Puigdemont. Al seu torn, aquesta nova composició permetria situar Laura Borràs, desplaçada de la presidència de Junts amb l'aterratge del líder a l'exili, al capdavant de la fundació. Tot i que en un primer moment el consell nacional apareixia com a nova plaça, la fundació s'albira com a nou espai per a Borràs.
Junts, segons la ponència organitzativa, pot tenir un màxim de quatre vicepresidències. Si els noms de Castellà, Nogueras -clau en la negociació amb el PSOE, a qui Puigdemont ha triat per formar part de la taula establerta a Suïssa- i Rius es donen per fets, en queda per triar una, que hauria de ser per una dona. Durant les últimes setmanes, un dels noms que es donava per segur com a vicepresident era el d'Albert Batet, president del grup parlamentari i de l'estricta confiança del líder a l'exili. El congrés servirà per exhibir l'ascens de figures com Mònica Sales, Salvador Vergés, Jeannine Abella i Agustí Colomines, i també per mantenir noms com Jaume Giró, cara visible del sector més possibilista.
Com serà la cohabitació entre els vicepresidents i Turull, que repetirà com a secretari general? "Hi haurà espai per a tothom", remarquen al partit. La maquinària continuarà passant per Turull de cara a les eleccions municipals del 2027, una de les prioritats que tindrà la nova executiva. Tant Castellà com el secretari general es coneixen des de fa dècades, quan compartien sigles sota el paraigua de CiU, i han parlat en privat sobre l'abast de les incorporacions que ha dissenyat Puigdemont. El líder a l'exili té un nou home fort, però s'intentarà assajar una coralitat per sota de la presidència. Perquè si hi ha una tònica a Junts és que, per ara, a Puigdemont ningú li discuteix en públic cap decisió rellevant.