Hi va haver una etapa, entre finals de 2020 i l'estiu del 2022, que Laura Borràs era invencible dins de Junts. Intocable. Una figura que competia en ascendència entre les bases amb Carles Puigdemont, que guanyava les primàries per liderar la llista a la Generalitat amb un 75% del suport de la militància, que era capaç de portar al límit una negociació amb Jordi Turull per controlar el 50% de l'executiva. Dos anys després, Borràs es veu obligada a ressituar-se en l'organigrama de cara al congrés de Calella del cap de setmana vinent, en el qual està previst que Puigdemont torni al lideratge orgànic de la formació. Com va ser l'auge i com ha estat la caiguda de l'expresidenta del Parlament?
Al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) -un episodi fonamental per radiografiar un descens polític molt vinculat a la condemna per la seva gestió al capdavant de l'entitat- l'any 2013, amb Ferran Mascarell com a conseller de Cultura i Artur Mas com a president de la Generalitat, va ser l'encarregada de llegir el compromís del Govern amb el referèndum la primavera del 2017, quan els dubtes sobre la votació corcaven l'executiu i tensaven les costures entre Puigdemont i Oriol Junqueras. Borràs, de verb gràcil i bagatge literari, va ser un dels fitxatges de l'expresident quan va posar en marxa Junts. Es necessitaven cares noves, i ella complia amb tots els requisits.
En la campanya electoral, celebrada en plena vigència del 155, va convertir-se en protagonista. En els viatges a Bèlgica va fer amistat amb Francesc de Dalmases, Josep Costa i Quim Torra -s'asseien sovint a les últimes files de l'autobús que els traslladava de l'aeroport a la capital belga- i, quan aquest últim va aterrar de manera inesperada a Palau, la va fer consellera de Cultura. No duraria gaire: quan es van convocar eleccions espanyoles, l'any 2019, tant Puigdemont com Jordi Sànchez, figura clau en els inicis de Junts -des de la presó, quan encara no existia el partit com a tal- li van demanar que es presentés com a cap de files al Congrés. Torra ho va acatar, tot i que en un principi no la volia perdre.
La primera topada amb Sànchez va arribar quan, segons relaten diverses fonts consultades per Nació, va intentar situar Dalmases -que era diputat al Parlament- en un lloc de sortida. No ho va aconseguir. Des de Madrid va guanyar projecció mediàtica, tant a Catalunya com a l'Estat, i el resultat de la repetició electoral del novembre del 2019 -vuit escons que van servir per retallar distàncies amb ERC- li va servir com a trampolí ideal per posicionar-se com a candidata a la Generalitat. Ho va aconseguir, fent tàndem amb Puigdemont, i es va quedar a un escó de Salvador Illa i de Pere Aragonès. Lluny de voler entrar al Govern de coalició, va erigir-se com un contrapoder des de la Ciutadella.
Com a presidenta del Parlament va marcar distàncies amb l'executiu liderat per Aragonès, i va consolidar-se com una de les veus amb més influència de Junts. Amb figures com Dalmases o Aurora Madaula al grup parlamentari, i ascendent sobre diputats nous com Salvador Vergés -ara més allunyat d'ella- o Joan Canadell -que tampoc es pot comptar entre el laurisme oficial-, va començar a madurar com manar dins del partit. Quan va saber que Puigdemont deixaria la presidència en el congrés d'Argelers del 2022, va veure que era la seva oportunitat. Així ho va comunicar al líder a l'exili en una cita a Bèlgica. En paral·lel, això sí, el judici per la causa de la ILC posava límits al seu creixement.
Perquè Borràs va aconseguir ser presidenta de Junts, però al Parlament li quedava només un mes. Per arribar a la cúpula del partit va arribar a un acord amb Turull, que es convertiria en secretari general, i en el congrés ja es va veure que la seva figura patia esquerdes. No va ser la més votada -Anna Erra la va superar- i es va constatar que el sector provinent de l'antiga Convergència la castigaria, com va passar amb David Torrents, secretari d'organització, o Madaula, vicepresidenta. "Aquí és quan se li va perdre la por", rememora un dirigent. La interlocutòria d'obertura de judici oral, a finals del juliol del 2022, la va apartar de la cambra catalana. Ella va marxar disparant amb bala.
Borràs encara tindria un últim episodi d'influència al partit: la sortida del Govern, aquella mateixa tardor. Alineada -circumstancialment- amb Puigdemont, va apostar per sortir de l'executiu, una opció que Turull mai va defensar públicament però sí de portes endins. Fora del Govern, en plena recomposició de Junts, l'exconsellera de Cultura va afrontar el judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. En el seguici cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ple de dirigents del partit, s'hi van poder sentir frases com aquesta: "Ara sí que ens la podrem treure de sobre". Sentències que provenien de qui, anys enrere, havien vist amb recel l'ascens a les files de la formació.
La condemna no va trigar a arribar, així com el relleu formal al Parlament, on va cedir el testimoni a Erra. A partir d'aquí, tot i mantenir assessors -un a compte del Parlament; l'altre, a la Diputació de Barcelona- i un nucli reduït de suport, va veure com hi va haver casos que la van anar afectant dins de Junts. La denúncia de violències silencioses feta per Madaula en el marc del grup parlamentari va derivar en un enfrontament intern que va retratar la pèrdua de pes del laurisme. Va passar el mateix en el cas de Cristina Casol. La direcció, que només un any i mig abans estava al 50% entre Borràs i Turull, va enviar Casol al grup mixt per una majoria clara. Els temps ja havien canviat del tot.
La tendència es va consolidar amb la negociació de la investidura de Pedro Sánchez -el nucli dur el van integrar Puigdemont i Turull, amb participació de Nogueras- i en els primers compassos de la negociació amb el PSOE a Suïssa. Fins i tot a la Moncloa constaten que no forma part del reducte on flueix tota la informació. Potser per això aquesta setmana Borràs no va descartar el suport de Junts a una hipotètica moció de censura, quan en realitat el seu partit i el govern espanyol estan negociant el sostre de dèficit com a primer pas per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Fins i tot hi ha dirigents de Junts que, en privat, s'atreveixen a assegurar que "no pinta res" en el dia a dia.
"Ella i el seu entorn estan en plena campanya de relacions públiques de cara al congrés", determinava fa uns dies un membre de la cúpula. Perquè el retorn de Puigdemont a la presidència de Junts, el camí invers del de fa dos anys, obliga a ressituar-se. Si el 2022 se sentia forta, fins i tot, per contraposar candidatures amb Turull, ara batalla per mantenir una mínima influència. La presidència del consell nacional, que Josep Rull deixarà vacant, era una opció, però no pot ser remunerada. Una de les opcions sobre la taula és liderar la fundació de Junts, pendent de com queda la fusió amb Demòcrates. Cap dels seus escuders té opcions de continuar a la direcció en els llocs que ocupen ara.
Què ha passat perquè Borràs, invencible en el primer tram de la història de Junts, hagi perdut influència? Els factors són múltiples: el retorn progressiu de Junts cap a un llenguatge empeltat de l'herència convergent, la condemna judicial, l'arrenglerament dels quadres locals al voltant de Turull, la distància progressiva amb el nucli decisori del partit i el cansament de sectors de la formació sobre unes formes que, quan es trobava en ascendència, es tendien a bescantar. Si en la prèvia de l'anterior congrés ningú s'atrevia a qüestionar-la, en aquesta ocasió se li busca plaça. Si l'ascens va ser imparable durant dos anys, els dos següents són l'anatomia d'una caiguda progressiva.