29
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
19:01h
La conseqüència directa de l'expulsió de Cristina Casol, diputada afí a Laura Borràs, del grup parlamentari de Junts és que s'han alterat els equilibris existents al partit des del congrés de l'estiu del 2022, quan Carles Puigdemont va deixar la presidència de la formació que va fundar només dos anys abans. En l'executiva celebrada aquest dilluns, 29 dels seus integrants han votat a favor de l'adeu de Casol del grup, mentre que només vuit s'han posicionat en contra de la decisió. El sufragi a mà alçada de la decisió, propiciat després que la diputada defensés la seva posició -amb una intervenció que ha encès els ànims-, serveix per constatar la fi d'una etapa. Si en el congrés de fa un any i mig s'hi va visibilitzar un pacte al 50% entre Borràs i el secretari general, Jordi Turull, l'expulsió de Casol certifica fins a quin punt s'ha produït un trencament.
Un trencament que no deixa de ser dolorós, com ressalten totes les fonts consultades per Nació. Perquè deixa un regust polític -la tranquil·litat no ha estat precisament la tònica general al partit des que es va posar en marxa l'estiu del 2020-, però també personal: dins de grup parlamentari es trobava "insostenible" la situació. El problema és que 26 diputats ja havien comunicat -per escrit, o en reunions amb Albert Batet i Mònica Sales, president i portaveu parlamentària, respectivament- que no volien treballar amb Casol. Una qüestió de "deslleialtat", remarquen fonts del partit. A la diputada se li va oferir reconduir la situació, se li va oferir marge per "recapacitar" -així ho indicaven dirigents amb pes la setmana passada-, però en cap moment ha volgut rectificar. En el pròxim ple ja s'ho mirarà des dels no adscrits.
Com s'ha arribat fins aquí? Per què s'ha arribat a l'expulsió d'una diputada, i no una qualsevol, sinó del cercle proper a Borràs, amb qui comparteix dinars quan hi ha ple i activitat de cap de setmana? El detonant és la denúncia per assetjament contra el grup parlamentari, amb elements més terrenals que polítics. Quan l'organisme de la cambra encarregat de gestionar aquestes denúncies acaba descartant el cas -durant la tramitació no se citen ni Borràs ni Turull com a màxims representants de Junts-, la permanent decideix apostar per expulsar Casol. Però no de manera immediata: se li donen dies perquè plegui. En cap moment atén els oferiments del secretari general per parlar sobre la qüestió. "No hi havia més opció", indiquen al partit.
Fonts coneixedores del desenvolupament de l'executiva assenyalen que, fins i tot, en el transcurs de la reunió se li ha ofert la possibilitat de "retractar-se públicament", i que Casol ho ha descartat. En aquest punt, un cop escoltada la diputada, s'han aixecat veus a favor de votar sobre l'expulsió i ja no hi ha hagut més debat sobre el cas. Immediatament s'ha començat a parlar de l'amnistia -que viurà un final d'infart al Congrés, amb el no de Junts sobre la taula- i també sobre els pressupostos de la Generalitat. Casol, a banda de parlamentària, també forma part de la direcció. Qualsevol decisió sobre una eventual expulsió del partit corre a càrrec de la comissió de garanties, perquè així ho recullen els estatuts de la formació independentista.
En aquesta comissió de garanties encara fan cua els dos procediments oberts sobre Aurora Madaula, l'altre gran nom que ha ocupat la vida interna del partit. Està de baixa i amb perfil baix a xarxes, però ha trobat un moment al llarg de la tarda per fer un tuit de suport a la seva companya. "La violència masclista dins l'àmbit polític està ben descrita i s'adiu molt amb aquesta situació", ha assenyalat a X. Madaula va denunciar -des del faristol i amb Borràs gravant la intervenció, convenientment publicada minuts després- l'existència de "violències silencioses" a Junts, però va renunciar a portar el cas a la comissió de garanties. Allà només hi ha l'escrit del grup parlamentari sobre els fets -crític amb Madaula- i el posicionament de la sectorial de feminismes, també en contra de la secretària segona de la mesa.
Anar al xoc amb dues diputades afins a Borràs, en tot cas, és el resum més nítid de fins a quin punt ja no hi ha temor al xoc amb la presidenta de partits. De fet, dirigents consultats indiquen que no és un problema "entre sectors", sinó més aviat de funcionament intern. Les discrepàncies sobre les maneres de fer amenaçaven de complicar el dia a dia del grup parlamentari -no és només que els diputats que van demanar-ne l'expulsió no volguessin treballar més amb Casol, és que la resta no la van defensar-, així que s'ha acabat optant per enviar-la als no adscrits. El destí de Madaula, això sí, encara no està escrit.
El que sí que està escrit és que el pes de Borràs, si es compara amb el que va aconseguir al congrés del 2022, ha anat perdent rellevància. Del 50-50 pactat amb Turull fa any i mig, quan fins i tot es va considerar la possibilitat d'un congrés d'enfrontament entre sectors, al 29-8 de l'executiva d'aquest dilluns. No hi ha cap element que permeti establir un vincle factual entre Borràs -ja descartada com a candidata a la presidència de la Generalitat a les properes eleccions- i l'aparició dels casos de Casol i Madaula, però el desenllaç sí que explica de manera diàfana quins són els equilibris interns. Perquè, fins ara, Turull havia evitat el conflicte en totes les cruïlles que havien posat a prova la unitat. Després de la permanent de fa dues setmanes i de l'executiva d'aquest dilluns, les coses ja no tornaran a ser igual dins de Junts.
Un trencament que no deixa de ser dolorós, com ressalten totes les fonts consultades per Nació. Perquè deixa un regust polític -la tranquil·litat no ha estat precisament la tònica general al partit des que es va posar en marxa l'estiu del 2020-, però també personal: dins de grup parlamentari es trobava "insostenible" la situació. El problema és que 26 diputats ja havien comunicat -per escrit, o en reunions amb Albert Batet i Mònica Sales, president i portaveu parlamentària, respectivament- que no volien treballar amb Casol. Una qüestió de "deslleialtat", remarquen fonts del partit. A la diputada se li va oferir reconduir la situació, se li va oferir marge per "recapacitar" -així ho indicaven dirigents amb pes la setmana passada-, però en cap moment ha volgut rectificar. En el pròxim ple ja s'ho mirarà des dels no adscrits.
Com s'ha arribat fins aquí? Per què s'ha arribat a l'expulsió d'una diputada, i no una qualsevol, sinó del cercle proper a Borràs, amb qui comparteix dinars quan hi ha ple i activitat de cap de setmana? El detonant és la denúncia per assetjament contra el grup parlamentari, amb elements més terrenals que polítics. Quan l'organisme de la cambra encarregat de gestionar aquestes denúncies acaba descartant el cas -durant la tramitació no se citen ni Borràs ni Turull com a màxims representants de Junts-, la permanent decideix apostar per expulsar Casol. Però no de manera immediata: se li donen dies perquè plegui. En cap moment atén els oferiments del secretari general per parlar sobre la qüestió. "No hi havia més opció", indiquen al partit.
Fonts coneixedores del desenvolupament de l'executiva assenyalen que, fins i tot, en el transcurs de la reunió se li ha ofert la possibilitat de "retractar-se públicament", i que Casol ho ha descartat. En aquest punt, un cop escoltada la diputada, s'han aixecat veus a favor de votar sobre l'expulsió i ja no hi ha hagut més debat sobre el cas. Immediatament s'ha començat a parlar de l'amnistia -que viurà un final d'infart al Congrés, amb el no de Junts sobre la taula- i també sobre els pressupostos de la Generalitat. Casol, a banda de parlamentària, també forma part de la direcció. Qualsevol decisió sobre una eventual expulsió del partit corre a càrrec de la comissió de garanties, perquè així ho recullen els estatuts de la formació independentista.
Aurora Madaula, durant un ple del Parlament. Foto: Junts
En aquesta comissió de garanties encara fan cua els dos procediments oberts sobre Aurora Madaula, l'altre gran nom que ha ocupat la vida interna del partit. Està de baixa i amb perfil baix a xarxes, però ha trobat un moment al llarg de la tarda per fer un tuit de suport a la seva companya. "La violència masclista dins l'àmbit polític està ben descrita i s'adiu molt amb aquesta situació", ha assenyalat a X. Madaula va denunciar -des del faristol i amb Borràs gravant la intervenció, convenientment publicada minuts després- l'existència de "violències silencioses" a Junts, però va renunciar a portar el cas a la comissió de garanties. Allà només hi ha l'escrit del grup parlamentari sobre els fets -crític amb Madaula- i el posicionament de la sectorial de feminismes, també en contra de la secretària segona de la mesa.
Anar al xoc amb dues diputades afins a Borràs, en tot cas, és el resum més nítid de fins a quin punt ja no hi ha temor al xoc amb la presidenta de partits. De fet, dirigents consultats indiquen que no és un problema "entre sectors", sinó més aviat de funcionament intern. Les discrepàncies sobre les maneres de fer amenaçaven de complicar el dia a dia del grup parlamentari -no és només que els diputats que van demanar-ne l'expulsió no volguessin treballar més amb Casol, és que la resta no la van defensar-, així que s'ha acabat optant per enviar-la als no adscrits. El destí de Madaula, això sí, encara no està escrit.
El que sí que està escrit és que el pes de Borràs, si es compara amb el que va aconseguir al congrés del 2022, ha anat perdent rellevància. Del 50-50 pactat amb Turull fa any i mig, quan fins i tot es va considerar la possibilitat d'un congrés d'enfrontament entre sectors, al 29-8 de l'executiva d'aquest dilluns. No hi ha cap element que permeti establir un vincle factual entre Borràs -ja descartada com a candidata a la presidència de la Generalitat a les properes eleccions- i l'aparició dels casos de Casol i Madaula, però el desenllaç sí que explica de manera diàfana quins són els equilibris interns. Perquè, fins ara, Turull havia evitat el conflicte en totes les cruïlles que havien posat a prova la unitat. Després de la permanent de fa dues setmanes i de l'executiva d'aquest dilluns, les coses ja no tornaran a ser igual dins de Junts.