29
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
12:57h
Decisió presa a l'executiva de Junts: expulsió de la diputada Cristina Casol, afí a Laura Borràs, després que denunciés el grup parlamentari -sense èxit- per assetjament. Segons diverses fonts consultades per Nació, la cita de la cúpula de partit -programada des de feia dies i conseqüència d'una cita de la permanent on ja es va abordar el cas- no ha estat precisament tranquil·la, amb moments de tensió larvats en les últimes setmanes. Casol forma part del cercle de Borràs, s'havia intentat que deixés l'acta -així ho van demanar 26 diputats de Junts-, però no hi ha hagut més sortida. S'obre d'aquesta manera un conflicte ja inevitable entre els sectors del partit.
La dirigent lleidatana, en tot cas, ja ha deixat clar no té intenció de deixar l'escó. Es tracta d'un càrrec personal, que correspon a ella i no al partit, de manera que podria passar a ser no adscrita si la situació arriba fins al final. A tot plegat s'hi suma un cas no resolt com és el d'Aurora Madaula, també afí a Borràs i que també ha denunciat el grup per assetjament. En aquest últim cas, la presidenta del Parlament, Anna Erra -que va substituir Borràs en el càrrec- li va fer evident en una reunió que no comptava amb la seva confiança, però estant de baixa no s'ha pres cap decisió definitiva. La investigació interna, de fet, està paralitzada.
Com s'ha arribat fins aquí? Al novembre, la diputada lleidatana -que en dues ocasions ha intentat aconseguir quotes de poder territorials i en cap d'elles se n'ha sortit- va denunciar una sèrie de diputats per un presumpte cas d'assetjament. El Parlament no li va donar la raó i, a banda, Erra -afí a Jordi Turull, que la va avalar per al càrrec- ha proposat -com va avançar Nació aquest dijous- suspendre el protocol per revisar-lo. La situació de malestar dins del grup parlamentari s'ha anat estenent i, de fet, el que indica l'expulsió de Casol és que s'ha produït un trencament inèdit fins ara entre el secretari general i Borràs que pot marcar un abans i un després.
Dins dels alts càrrecs provinents de la tradició de l'antiga Convergència existia certa decepció amb Turull per no haver trencat amarres amb la presidenta del partit i haver volgut prioritzar la unitat interna en tot moment, com ara amb la sortida del Govern. En aquell moment, el secretari general es va acabar alineant tàcitament amb Puigdemont i Borràs, partidaris d'abandonar l'executiu. Des d'aquell moment existeix una bretxa -no sempre visible- entre Turull i l'anomenat turullisme, que engloba aquells quadres amb un passat convergent al qual no volen renunciar. "I si se'l va triar secretari general és, precisament, per arraconar els altres", diagnosticava lacònicament un dels dirigents consultats per aquest diari.
La dirigent lleidatana, en tot cas, ja ha deixat clar no té intenció de deixar l'escó. Es tracta d'un càrrec personal, que correspon a ella i no al partit, de manera que podria passar a ser no adscrita si la situació arriba fins al final. A tot plegat s'hi suma un cas no resolt com és el d'Aurora Madaula, també afí a Borràs i que també ha denunciat el grup per assetjament. En aquest últim cas, la presidenta del Parlament, Anna Erra -que va substituir Borràs en el càrrec- li va fer evident en una reunió que no comptava amb la seva confiança, però estant de baixa no s'ha pres cap decisió definitiva. La investigació interna, de fet, està paralitzada.
Com s'ha arribat fins aquí? Al novembre, la diputada lleidatana -que en dues ocasions ha intentat aconseguir quotes de poder territorials i en cap d'elles se n'ha sortit- va denunciar una sèrie de diputats per un presumpte cas d'assetjament. El Parlament no li va donar la raó i, a banda, Erra -afí a Jordi Turull, que la va avalar per al càrrec- ha proposat -com va avançar Nació aquest dijous- suspendre el protocol per revisar-lo. La situació de malestar dins del grup parlamentari s'ha anat estenent i, de fet, el que indica l'expulsió de Casol és que s'ha produït un trencament inèdit fins ara entre el secretari general i Borràs que pot marcar un abans i un després.
Dins dels alts càrrecs provinents de la tradició de l'antiga Convergència existia certa decepció amb Turull per no haver trencat amarres amb la presidenta del partit i haver volgut prioritzar la unitat interna en tot moment, com ara amb la sortida del Govern. En aquell moment, el secretari general es va acabar alineant tàcitament amb Puigdemont i Borràs, partidaris d'abandonar l'executiu. Des d'aquell moment existeix una bretxa -no sempre visible- entre Turull i l'anomenat turullisme, que engloba aquells quadres amb un passat convergent al qual no volen renunciar. "I si se'l va triar secretari general és, precisament, per arraconar els altres", diagnosticava lacònicament un dels dirigents consultats per aquest diari.