Els dies previs als congressos dels partits sempre són frenètics de portes endins. No només es tracta d'acabar de definir les ponències ideològiques, el full de ruta nacional o el funcionament de l'estructura -un aspecte que suscita l'entusiasme de la militància més implicada-, sinó de dissenyar qui ocuparà la direcció. En aquesta fase es troba Carles Puigdemont en el retorn a la presidència de Junts, un moviment que s'espera que anunciï en els dies vinents, quan la ponència organitzativa estigui completament definida a l'espera dels retocs que s'hi puguin fer al congrés de Calella previst pels dies 25, 26 i 27 d'octubre. Mentrestant, el líder a l'exili dissenya qui l'acompanyarà en la nova cúpula de la formació.
Hi ha una sèrie de noms que, segons múltiples fonts consultades per Nació, es donen per descomptats en la nova cúpula. Un d'ells és el de Míriam Nogueras, cap de files de la formació a Madrid, que s'ha guanyat la confiança de Puigdemont en les negociacions amb el PSOE -forma part de la taula de negociació internacional establerta a Suïssa- i gaudeix de popularitat entre la militància. Un altre és el de Toni Castellà, líder de Demòcrates de Catalunya, un partit sorgit del sector independentista d'Unió i que en les últimes eleccions s'ha presentat coalitzat amb Junts. Castellà forma part del Consell per la República i gaudeix d'interlocució directa amb tots els actors del moviment sobiranista.
El dirigent democristià no milita a Junts -ho fa a Demòcrates-, i una de les qüestions que caldrà abordar en el congrés és quina relació s'estableix entre les dues formacions. En tot cas, el fet que no calgui ser afiliat per formar part de la cúpula afavoreix una entrada a la direcció amb un càrrec que podria ser el de vicepresident, el mateix que es vincula a Nogueras. De vicepresidències n'hi haurà un màxim de quatre. Josep Rius, que actualment ocupa aquesta responsabilitat, té números de repetir, tenint en compte el vincle polític i personal que té amb Puigdemont, de qui gaudeix de la màxima confiança. Rius, des del març del 2022, també exerceix com a portaveu de Junts.
Una altra de les veus clau de Junts, molt vinculat a Puigdemont i al capdavant del grup parlamentari del partit, és Albert Batet. En la reunió de tots els diputats celebrada a Waterloo, el líder a l'exili va ser molt explícit a porta tancada a l'hora de dotar de més pes Mònica Sales en el dia a dia a la cambra catalana, i va indicar que Batet disposaria d'un rol més institucional que, per ara, inclou fer les preguntes a Salvador Illa en les sessions de control. Diverses fonts indiquen que Batet podria assumir una vicepresidència, un extrem que el seu entorn descarta. En les últimes eleccions al Parlament, el president de grup es va estrenar a la llista per Barcelona, que estava liderada per Puigdemont.
Una de les qüestions que es donen per descomptades és la continuïtat de Jordi Turull com a secretari general, que orgànicament queda per sota de les vicepresidències -amb paper institucional- però que té competències executives. Turull s'haurà d'envoltar d'un secretari d'organització -encara no està tancat; en els últims dies guanya pes la idea que sigui una dona en substitució de David Torrents, afí a Laura Borràs- i d'un secretari de finances, càrrec ara en mans de Teresa Pallarès. Què passarà amb Borràs, actual presidenta? L'opció més probable, a hores d'ara, és que assumeixi la presidència de la nova fundació del partit i no el lideratge del consell nacional, que es tracta d'un càrrec que no és remunerat.
I pel que fa a la resta de l'executiva? Hi haurà un màxim de 25 vocals, segons determina la ponència organitzativa. Entre els noms que s'hi donen per descomptats hi ha Mònica Sales, portaveu parlamentària; Salvador Vergés, cap de llista per Girona i valor a l'alça; Jeannine Abella, candidata per Lleida i també en ascens; Agustí Colomines, un dels principals ideòlegs del partit i diputat des d'aquesta legislatura; Jaume Giró, exconseller d'Economia i màxim representant de l'ànima més possibilista del partit; i David Saldoni, mà dreta de Turull en aquest mandat. Tampoc es descarta que s'hi incorpori Josep Maria Cruset, diputat a Madrid i director del congrés que se celebrarà a Calella.
El canvi generacional que quedarà reflectit en el congrés es fa evident si es compara amb la fundació de Junts, l'estiu del 2020, en un context marcat per la repressió. El retorn de Puigdemont suposa el cordó umbilical amb aquell moment -com també la permanència de Turull, que en aquell moment va ser escollit vicepresident-, però els actors que hi ha al seu voltant han anat variant. En el conclave s'hi veurà la pèrdua de pes de Borràs -que ahir no va descartar el suport de Junts a una hipotètica moció de censura del PP- i l'ascens de figures clau dels grups parlamentaris a Barcelona i a Madrid, sense oblidar la guàrdia pretoriana del líder a l'exili. El desenllaç, en els dies vinents.