- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
L'estiu del 2020 va ser especialment frenètiques a les files de l'espai postconvergent. Carles Puigdemont, després d'haver impulsat la Cridacom a plataforma aglutinadora que havia de xuclar el PDECat, havia arribat a la conclusió que Junts per Catalunya -en aquell moment només un grup parlamentari amb presència a Barcelona, a Madrid i en bona part dels ajuntaments del país- s'havia de convertir en un partit polític. Les reticències del PDECat eren severes i, de fet, els camins es van acabar separant. L'encarregat de negociar per part de Puigdemont era Jordi Sànchez, secretari general de la Crida -el ball de sigles impregnava les converses-, que el 12 de juliol va dir que, encara que hi hagués un acord amb el partit liderat per David Bonvehí -abnegat negociador del PDECat-, no es farien servir els drets electorals derivats de l'antiga Convergència.
L'episodi explica bé l'etapa fundacional de Junts, que intentava desmarcar-se de qualsevol vincle amb el partit fundat per Jordi Pujol. Però han passat quatre anys i aquell llegat s'ha anat desprecintant, desembargant, desenterrant progressivament. El partit ha passat de combatre la idea de ser la refundació de CDC a celebrar els suports de Pujol i d'Artur Mas a Puigdemont, que han arribat en plena campanya. "Em sento molt representant pel que va fer Convergència", va assenyalar aquest dijous en una roda de premsa organitzada per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) durant la qual va reivindicar haver militat al partit des del 1983 fins al 2016, quan es va fundar el PDECat.
"Al final, ens vam equivocar tancant la persiana de CDC", assumeixen més de dos i més de tres alts dirigents de Junts consultats durant aquesta campanya. Hi ha estrategs del partit que, des d'Argelers, assenyalen la lona amb el lema Catalunya necessita un bon Govern per reivindicar el passat. "Potser no ens hauríem mogut tant d'aquí", remarquen les mateixes veus consultades. En aquesta campanya es parla de gestió, es reivindica la feina feta durant la presidència de Puigdemont més enllà del procés -els atemptats del 17-A, l'accident de Freginals, l'aprovació dels pressupostos del 2017- i fins i tot es treu pit de la feina feta pels governs Pujol en el transcurs de tres dècades.
En la mateixa roda de premsa de l'ACN, Puigdemont va elogiar les polítiques de medi ambient de l'expresident, va posar de manifest la posada en marxa de la immersió lingüística, va situar com a exemples el traspàs de les presons i el model sanitari, i també va ressaltar la capacitat de dotar de "caràcter nacional" la tasca de l'executiu autonòmic. En un míting celebrat el primer dissabte de campanya, en els tres primers minuts es va produir una intervenció del candidat en què va estar a punt d'emular el "qui s'han cregut que som" de Pujol de l'any 2002. L'equip de Junts el va substitular i el va distribuir a xarxes, perquè és un dels talls més potents que farà el candidat abans del 12-M.
De què van les eleccions del #12M? pic.twitter.com/anwDtm8P4l
— Pere Martí Colom (@peremarticolom) April 28, 2024
En tot cas, el fet que Pujol i Mas facin costat a Puigdemont suposa un gir rellevant en la relació amb el passat. El primer, la tardor del 2017, li va enviar per una carta en què li demanava que no declarés la independència i optés per convocar eleccions. L'hivern del 2021, abans de les eleccions catalanes, la candidata Laura Borràs va assenyalar en una entrevista a l'Ara que mai havia votat Pujol, una frase que sublimava la distància autoimposada del partit respecte de les sigles convergents. En aquella campanya, Mas va fer costat al PDECat, on va continuar militant després de la trencadissa amb Puigdemont, i públicament va criticar la divisió de l'espai que abans representava CDC.
L'expresident, que és qui va situar el candidat a Palau el gener del 2016, va fer costat al partit de Bonvehí als comicis de fa tres anys. "Per mi és un honor que els presidents Pujol i Mas em facin suport. Fa tres anys, Mas no estava aquí. Va fer costat al PDECat, que va treure 77.000 vots i 0 diputats", va rememorar ahir el candidat, que també va carregar contra Pere Aragonès per rememorar l'etapa de les retallades. Va despatxar la polèmica posant de manifest que Aragonès ha rebut el suport en campanya d'Andreu Mas-Colell, a qui va definir com a "autor material" dels ajustaments. Mas-Colell era el conseller d'Economia quan Mas va aprimar els serveis públics.
El gir cap a la reivindicació convergent -que en privat només feien els dirigents provinents de l'anterior tradició, ara preponderants en les estructures del partit i també en aquestes llistes electorals- ja el va arrencar Xavier Trias a Barcelona. En un míting de la campanya municipal, l'exalcalde va reivindicar sense embuts el llegat pactista de CDC. Simptomàticament, també és un dels primers que va arrufar el nas quan Mas va voler carregar-se les sigles, mogut també pels casos de corrupció que afectaven Convergència. Segons Trias, si Volkswagen no havia canviat de nom a causa del Dieselgate, el partit de Pujol tampoc ho havia de fer. Vuit anys després de la demolició des de dins, el llegat convergent ja no és un tabú dins de Junts. Al contrari: ara ja és una herència que es reivindica sense fer-ho amb la boca petita.