ERC tanca el 2026 d'una manera molt diferent de la del 2025. Fa un any Oriol Junqueras tornava a la presidència del partit després de guanyar unes eleccions internes molt mogudes. Ho feia amb un ajustat 52%, per davant del 42% de la principal candidatura opositora, que deixava en evidència que ERC vivia un moment de fractura interna. Un any després, el panorama és un altre. Les últimes enquestes apunten a una revifada electoral després d'un cicle electoral "negatiu" i un procés congressual "no gaire edificant", tal com admetia la direcció aquest dilluns. El balanç del primer any que fa el nou equip de Junqueras és positiu malgrat la fredor del clima polític, tant a l'independentisme com a l'esquerra: "Estem tornant amb força" o "estem en camí de tornar a fer d'ERC el gran partit del sobiranisme català" són frases que se sentien aquesta setmana a la seu de Calàbria, coincidint amb el primer aniversari de la victòria de la nova direcció.
Superats els moments de més tensió, el partit enceta nou any amb reptes de diferent índole. Políticament, ERC veu la llum al final del llarg túnel de la batalla pel finançament, igual que en el traspàs de Rodalies i espera concretar bons resultats aviat. L'assoliment d'aquests compromisos signats amb els socialistes, on els republicans s'hi juguen la credibilitat, hauria de fonamentar la remuntada electoral que busca el partit, que intentarà portar Junqueras a la presidència de la Generalitat si és que els jutges ho permeten i l'habiliten aplicant-li l'amnistia total. El suport a Pedro Sánchez, la relació amb Junts o l'estratègia electoral a Madrid, amb una certa incomoditat per l'aposta de Gabriel Rufián de dinamitzar l'esquerra espanyola, són alguns dels altres reptes que haurà d'afrontar el nou equip d'ERC. D'altra banda, Junqueras també ha posat sobre la taula recentment el repte demogràfic, amb la voluntat de marcar perfil propi davant l'auge de l'extrema dreta, i ha d'activar la maquinària interna per les municipals.
El finançament i el suport a Sánchez
A ningú se li escapa ni ningú nega dins d'ERC que la gran carpeta del partit és el finançament singular que van signar amb el PSC, que va rebre l'aval del PSOE i que va fer president a Salvador Illa l'estiu de l'any passat. És l'assumpte que condiciona la legislatura a Catalunya i a l'Estat i el desenllaç sembla cada cop més prop. Ha estat una batalla llarga que, si es concreta en assumptes com l'ordinalitat, es podrà vendre com una gran victòria dels republicans. Van ser els primers a posar sobre la taula una reforma del finançament que reconegués la singularitat catalana i, per necessitats polítiques, han empès el PSC a defensar-la. Això sí, primer caldrà que la proposta que plantegi Maria Jesús Montero a principis de 2026 agradi a les files d'ERC, que fa mesos que hi negocia discretament representada per Lluís Salvadó. Si és així, hauran de buscar els suports necessaris al Congrés per tirar-la endavant. I tan Junts com alguns dels socis de Sánchez, per motius diversos, no ho tenen clar. El primer que ha de passar, però, és que el govern espanyol compleixi els acords signats pels socialistes.
D'una bona proposta de finançament i del compliment dels acords també en depèn el suport d'ERC a Sánchez. El president espanyol es troba en moment de màxima delicadesa pels casos de corrupció i de presumpte assetjament a les files socialistes. I els socis cada cop ho tenen més difícil per mantenir-li el suport, tal com admetia aquesta setmana el mateix Rufián. És per això que Junqueras ha mogut fitxa i ha instat personalment a una reunió a Sánchez dins d'una ronda de contactes amb tots els socis del president del govern espanyol. En principi, Sánchez ha accedit a posar en marxa el cicle de trobades en què el president republicà li exigirà la "democratització" d'estaments estatals, començant pel mateix PSOE; i el compliment dels acords amb Catalunya.
La Catalunya dels deu milions
Una de les "obsessions" de Junqueras és afrontar el debat demogràfic i de la immigració. Un tema delicat per tot el que representa i encara més difícil en ple auge d'una onada reaccionària que presenta propostes simplistes per un assumpte molt complex i que afecta assumptes com el model econòmic o la llengua. El partit rebutja, evidentment, qualsevol dels plantejaments xenòfobs d'Aliança Catalana, a qui vol confrontar obertament, i creu que Junts s'equivoca a "comprar-li" certa part del relat a l'extrema dreta independentista.
És per això que els republicans, preocupats per l'impacte que pugui tenir a les municipals, volen marcar perfil propi amb una idea molt clara: la Catalunya dels deu milions d'habitants no és viable. Però no per un component migratori, sinó perquè els serveis públics no estan preparats, tal com també diu part del món municipal, des de Junts fins al PSC passant per la mateixa ERC. Així doncs, la recepta es troba en el reforç de les polítiques d'habitatge, el transport públic o els serveis bàsics, que no es poden abordar sense una millora significativa del finançament. En paral·lel, però, el partit tampoc vol defugir de debats com la seguretat, la multireincidència o les ocupacions.
Relació amb Junts
El divorci entre els dos principals partits independentistes és total des que fa tres anys Junts va abandonar el Govern de Pere Aragonès. Al Parlament, continua el trencament: ERC és soci habitual d'Illa mentre que els juntaires fan d'oposició nua i crua. A Madrid, les relacions fa prop de sis anys que estan congelades i ara, i malgrat l'agror de les crítiques, Junts intenta reviure-les a la seva manera. La formació de Carles Puigdemont alimenta en els últims dies un "front comú" dels 14 diputats independentistes al Congrés per aprofitar la debilitat de Sánchez. Però a ERC, la proposta no ha caigut gaire bé, ja que consideren que són ells qui han allargat la mà constantment als juntaires i que la resposta sempre ha estat que negociaven amb la Moncloa "a canvi de res". La relació entre els dos líders a Madrid, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, tampoc ho posa fàcil. Si la legislatura es precipita a Madrid el debat sobre una agenda comuna reapareixerà.
La via plurinacional de Rufián i la cohesió interna
Si arriben eleccions a Espanya, un dels grans reptes per ERC serà buscar un bon resultat a Madrid. A hores d'ara, la direcció expressa que no hi ha dubtes: el candidat serà Gabriel Rufián. El problema és que els de Junqueras i el líder republicà a Madrid discrepen en l'estratègia. Rufián -a l'alça en entorns progressistes espanyols i ben valorat a Catalunya- abandera una via plurinacional en què proposa aglutinar els partits a l'esquerra del PSOE o, com a mínim, aquelles esquerres plurinacionals. Però la direcció republicana ja ha respost que, a parer seu, aquesta proposta només té sentit en eleccions de circumscripció única, com les europees, on ERC ja concorre amb Bildu i el BNG. Res fa pensar a hores d'ara que l'articulació del front a Madrid pugui provocar un trencament entre Rufián i Junqueras, però el partit haurà d'acabar decidint com es visibilitzen les aliances amb les esquerres nacionals o més enllà arribat el cas.
Qui també dona suport a aquesta opció és Joan Tardà, que fa unes setmanes va constituir el primer (i únic) corrent intern del partit i que, per ara, no amenaça la certa placidesa que ha recuperat ERC. L'oposició a Junqueras ha renunciat a constituir-se com a corrent intern, tal com va explicar aquest diari, i ha donat certa treva després del convuls congrés que va retornar Junqueras a la presidència. Ara bé, una part important de la militància reclamava un canvi i el president d'ERC no n'és aliè. Per això va oferir que membres de les altres candidatures mantinguessin càrrecs institucionals -com Josep Maria Jové al Parlament o Teresa Jordà al Congrés- o ha iniciat una gira per Catalunya per tornar a trobar-se amb el conjunt de la militància -com ja va fer durant la campanya interna, recorrent més de 13.000 quilòmetres per Catalunya.
Candidat a la Generalitat
L'últim repte que es proposa Junqueras no depèn ni d'ell mateix ni d'ERC. És la mostra que l'independentisme encara pateix les ferides judicials del procés: Junqueras vol ser candidat a la presidència de la Generalitat, però, de moment, no pot ser-ho. Depèn de l'aplicació completa de l'amnistia i, principalment, que el Suprem deixi d'insistir a mantenir la inhabilitació per malversació. La pena s'allarga fins al 2031 i, si no hi ha sorpreses, les pròximes eleccions catalanes seran el 2028. En tot cas, aquest any s'han de donar un seguit de decisions judicials que podrien aplanar el camí. Sigui com sigui, el partit no vol tenir la tria de candidat aturada a l'espera de què decideixin els tribunals i, per això, situa ja Junqueras en posició de sortida. Si les enquestes ja dibuixen una certa revifada, des d'ERC creuen que amb Junqueras de candidat poden anar encara més cap amunt.
