ERC ha estrenat el nou curs polític amb una conferència d'Oriol Junqueras amb l'objectiu de fixar el rumb del partit en els pròxims anys, però que internament també tenia un sentit. El partit posa un punt final a un procés intern que ha estat marcat per les tensions i que ha encetat un nou episodi a la recerca de certa pau i estabilitat. De fet, a l'acte de Junqueras d'aquest dimarts hi havia representants de totes les sensibilitats del partit. Ara bé, la setmana també ha estat marcada per algunes baixes -dels càrrecs institucionals, no de militància- dels "opositors" que contrasten amb companys de candidatura que aguanten a la nova estructura junquerista.
La primera baixa en els últims dies a les files republicanes ha estat la de Ruben Wagensberg. Darrere també hi ha anat una figura important a la cambra catalana com Raquel Sans, tots dos a la candidatura de Nova Esquerra Nacional durant el procés intern. I, des de Foc Nou, l'altre corrent crític d'ERC que aspirava a ser alternativa a Junqueras malgrat no aconseguir els avals, el líder del partit a Sabadell, Gabriel Fernández, ha estripat el carnet. Mentrestant, altres com Josep Maria Jové, Teresa Jordà, Pilar Vallugera o Sara Bailac aguanten amb càrrecs de responsabilitat al Parlament, al Congrés i al Senat.
De la mesa del Parlament a deixar la política
Els casos de Wagensberg i Sans tenen certes similituds perquè tots dos han passat de la mesa del Parlament, un paper de prou rellevància dins la cambra catalana, a deixar la política. Wagensberg va entrar al Parlament el 2018 després de saltar a primera plana social com a activista especialitzat amb moviments migratoris amb iniciatives com "Casa nostra, casa vostra". Va fer el salt a la política institucional a la llista d'ERC dels comicis del 2017, després del referèndum i l'aplicació de l'article 155. De 2021 a 2024 va ser secretari de la mesa del Parlament.
Més enllà del seu rol institucional, Wagensberg és conegut pel seu exili a Suïssa entre 2023 i 2024 per la causa de Tsunami Democràtic, el moviment originat després de la sentència contra els líders del procés independentista. El juliol de l'any passat va tornar a Catalunya un cop l'Audiència Nacional va arxivar el cas. En l'àmbit de partit, Wagensberg va donar suport a la candidatura de Nova Esquerra Nacional. De fet, va formar part de la llista que encapçalaven Xavier Godàs i Alba Camps com a candidat a secretari nacional d'aliances socials i antifeixisme. Ara, deixa la política institucional i torna a l'activisme pels drets humans.
Sans també va entrar com a diputada al Parlament l’estiu de 2018 i havia agafat rellevància dins el grup parlamentari. Tant el 2021 com el 2024 va encapçalar la llista d'ERC per Tarragona a les eleccions catalanes i fa tan sols un any el partit va situar-la a la vicepresidència primera del Parlament. Internament, va ser portaveu de la formació i responsable de Feminismes. Però en el procés intern va incorporar-se a la candidatura de Nova Esquerra Nacional com a candidata a vicepresidenta d'Afers Institucionals i portaveu. Quan acabi la legislatura, tornarà al sector privat amb la voluntat de "donar pas a persones i idees noves". S'ha limitat a dir que la relació amb Junqueras és "correcta, però no tan intensa" que quan estava a la direcció.
Cal recordar que a principis de la legislatura actual també va plegar Laura Vilagrà. L'exvicepresidenta del Govern va mantenir un perfil baix en el procés intern, però es va posicionar per la llista de Nova Esquerra Nacional. Un dia abans de la votació que va retornar Junqueras a la presidència d'ERC, Vilagrà va dir que Aragonès la va convèncer per entrar a primera línia política, però que havia de ser un "pas temporal". L'expresident de la Generalitat, que també va donar suport a Nova Esquerra Nacional, va deixar la política després de les últimes eleccions catalanes i recentment ha renunciat al sou que li correspon pel càrrec per incorporar-se a l'empresa familiar tot i que continua exercint el seu rol institucional d'expresident.
Part dels "opositors" aguanten
Amb tot, hi ha una bona plantilla dels antics "opositors" que han aguantat a l'estructura d'ERC. Els noms més clars són Josep Maria Jové, Teresa Jordà i Sara Bailac. Jové era un dels secretaris generals adjunts de la candidatura de Nova Esquerra Nacional mentre era president del grup al Parlament. Junqueras, en una estratègia per mantenir certs rols de la candidatura rival i no fer més profunda la divisió, va oferir-li continuar amb aquest rol a la cambra catalana.
La figura de Jové és d'especial rellevància dins d'ERC. Va ser secretari general d'Economia i Hisenda durant el Govern que va fer possible l'1-O i ha estat president del consell nacional, el principal òrgan de ratificació i fiscalització de les bases cap a la direcció del partit. Així mateix, s'ha encarregat de les negociacions tant amb el PSC com amb el PSOE. La decisió de mantenir Jové va tenir el resultat contrari amb la portaveu parlamentària, que llavors era Marta Vilalta. Junqueras va preferir que l'equilibri suposés tenir un membre de cada candidatura al capdavant del Parlament i el tàndem de Jové és ara Ester Capella, afina al president d'ERC. Amb tot, Vilalta s'ha mantingut com a diputada malgrat que ja no tingui un rol tan rellevant.
A Madrid s'ha replicat un escenari similar. Gabriel Rufián continua sent líder d'ERC al Congrés i també es manté el tàndem amb Teresa Jordà. Rufián, que marca perfil propi a Madrid, va defensar el retorn de Junqueras a la presidència malgrat que en les últimes setmanes el president d'ERC ha discrepat de la proposta de teixir una mena de llista unitària de les esquerres perifèriques. En les darreres setmanes les relacions entre tots dos han millorat per treballar assumptes com la proposició de llei pel finançament, que van presentar conjuntament. Jordà aspirava a una de les vicepresidències a la candidatura de Nova Esquerra Nacional i, com amb Jové, la nova direcció va decidir mantenir-li la responsabilitat com a número dos a la cambra baixa espanyola.
Encara hi ha dos noms més de la candidatura de Nova Esquerra Nacional que es mantenen a Madrid. Pilar Vallugera, que havia de ser secretaria nacional amb Godàs i Camps, continua al Congrés. I Sara Bailac, que havia d'ocupar una secretaria general adjunta, també es manté com a portaveu al Senat per decisió (i oferiment) de la nova direcció republicana. Amb Junqueras fent equilibris per girar full de les tensions amb els antics opositors i sense eleccions pròximes a la vista, sembla que la diversitat interna a ERC es mantindrà, durant un temps, a les institucions.
