Primers moviments a ERC de cara a les pròximes eleccions catalanes. Oriol Junqueras anunciarà que vol ser el candidat a la presidència de la Generalitat, segons ha avançat El Periódico i Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar Nació. L'anunci el farà en la conferència que se celebra aquest dimarts a l'auditori de Barcelona i on el líder republicà preveu "llegir el moment polític" i explicarà l'escenari "de present i de futur" que seguirà el partit en els pròxims mesos. Junqueras està inhabilitat i que sempre ha estat "pessimista" sobre l'aplicació de l'amnistia, però té la "voluntat de liderar" i així ho vol escenificar en la conferència d'aquest dimarts.
"No podem tenir-ho tot frenat a l'espera d'allò que decideixin els tribunals", diuen des de la formació. La inhabilitació de Junqueras arran de la sentència postprocés s'allarga fins al 2031 i els pròxims comicis catalans estan previstos, si no hi ha cap sorpresa, per al 2028. Per tant, per ser candidat, Junqueras ha d'aconseguir l'aplicació plena de la llei d'amnistia. Sense eleccions a la vista -Salvador Illa se sent còmode a Palau, tingui o no tingui pressupostos, i el PSC veu “ben perimetrades” les discrepàncies amb els republicans, com apuntava Ferran Pedret en una entrevista a Nació-, el líder d'ERC ha d'aconseguir que caigui la inhabilitació per l'1-O.
La condemna és ferma i fins al 2031 pel bloqueig del Tribunal Suprem a la llei d'amnistia, que fa més d'un any que està en vigor. El líder d'ERC necessita, doncs, que se li apliqui l'amnistia i la condemna per malversació quedi arxivada, perquè de moment no pot fer política institucional ni tampoc ostentar cap càrrec públic. Les mirades s'han de posar, primer, al Tribunal Constitucional. Fins ara, ha avalat la constitucionalitat de la llei, però això no té cap efecte ni en Junqueras ni tampoc en Carles Puigdemont, que continua a l'exili, perquè a ells no se'ls qüestiona la constitucionalitat de la llei, sinó que directament queden fora de l'àmbit d'aplicació.
En el cas del líder de Junts, la seva defensa intenta que el TC deixi sense efecte de manera cautelar l'ordre de detenció de Pablo Llarena. Junqueras va intentar el mateix amb la malversació, és a dir, que quedés en suspens mentre durava la deliberació del recurs, però el TC no ho va acceptar. Tot apunta que la majoria progressista de l'alt tribunal acceptarà els recursos d'empara dels condemnats pel procés, però caldrà veure'n la lletra petita.
En tot cas, la pilota passarà aleshores al Tribunal Suprem. En un escenari en què el TC doni la raó als condemnats, les mirades es traslladaran a la sala penal i al tribunal capitanejat per Manuel Marchena. Ho va dir Llarena fa uns mesos en una conferència: el TC decideix sobre la constitucionalitat, però no sobre l'aplicació de la llei. La decisió final la tindrà el Suprem, que fins ara ha trobat escletxes per no aplicar l'amnistia.
La que afecta Junqueras i els principals líders del procés és la malversació. El Suprem considera que no se'ls pot aplicar l'amnistia perquè hi va haver enriquiment personal de caràcter patrimonial. A partir d'una interpretació rocambolesca, la sala penal sosté que el referèndum es va pagar amb diners públics i, malgrat que no se'ls van embutxacar els membres del Govern, el fet d'haver-se estalviat diners propis per cometre una il·legalitat això implica un enriquiment personal. Per tant, queden fora de l'amnistia.
La decisió del TC no es preveu que arribi fins a l'any que ve. Les eleccions catalanes, si no hi ha sorpreses, no seran fins a l'any 2028. Mentrestant, Junqueras continuarà inhabilitat. Les enquestes, sense tenir en compte l'impacte que pot tenir que ell sigui el candidat, dibuixen un escenari difícil de gestionar. L'ascens de l'extrema dreta es dona per descomptat, en detriment de Junts. El PSC no aconseguiria capitalitzar el Govern, i recularia. ERC, després de tocar fons a les últimes eleccions, mantindria la posició. Les majories, però, serien difícils de lligar.
