Tot a punt perquè arrenqui el curs polític al Parlament, amb el primer ple a partir del 30 de setembre. Els grups ja treballen les propostes del debat de política general, que serà a primers d'octubre, i marcarà l'estat de salut de la majoria de la investidura, que ha permès a Salvador Illa navegar el primer any a la Generalitat, però que encara no ha començat a negociar els pressupostos de 2026. De tota manera, a Ferran Pedret (Barcelona, 1979), president del grup parlamentari del PSC, no li preocupa excessivament. Veu sòlida l'aliança amb ERC i els Comuns, i també en bona forma el president Illa per exhaurir la legislatura, passi el que passi aquesta tardor.

En aquesat entrevista amb Nació, Pedret aborda l'escenari parlamentari que dibuixen les enquestes, amb un ascens important de l'extrema dreta, i expressa preocupació pels posicionaments de Junts en relació al fenomen migratori, en una setmana marcada pel fracàs de la delegació de les competències en immigració. No creu que l'acord de Carles Puigdemont amb el PSOE fos "racista", però sí que lamenta la "retòrica" de Míriam Nogueras al Congrés. Segons ell, el centredreta independentista "se sent amenaçada" per Aliança Catalana, i per això fa "un determinat viratge" en el discurs. En la lluita contra l'extrema dreta, diu Pedret, és important la feina que es faci des de les institucions, però "cal anar més enllà". 

Com es prepara el PSC per a un ascens de l'extrema dreta que pronostiquen totes les enquestes, tant aquí com a l'Estat?
Cal combatre'ls parlamentàriament, amb arguments, propostes i combatent narratives i discursos. Però sobretot, socialment, per fer que tinguin menys espais a la societat. Aquí, si s'ha acreditat que funciona alguna cosa, és l'existència d'un teixit social sa i fort. Els sindicats alemanys van fer un estudi postelectoral després de l'ascens de l'AfD i van acreditar una correlació forta entre la taxa d'afiliació sindical i el menor èxit de l'extrema dreta. I això sembla que es pot repetir més enllà de l'afiliació sindical: allà on hi ha associacions de veïns fortes, associacions de famílies compromeses amb els valors democràtics, associacions esportives, partits i sindicats forts i tots treballen per evitar que calin aquests discursos d'odi, allà és molt més difícil que cal. Amb polítiques públiques que acreditin que l'estat social pot enfortir-se i arribar a tothom que ho necessita. Erradicant algunes de les causes del malestar social que Aliança o Vox pretenen convertir en arma per arribar al poder.

El president Illa posa èmfasi en la necessitat de garantir la convivència. Hi ha un problema de convivència a Catalunya?
Més enllà de casos puntuals o de circumstàncies concretes, no hi ha un problema generalitzat de convivència. Catalunya ha estat acollidora, ho és ara, i estic convençut que ho serà en el futur. La clau d'una societat on es conviu bé és que estigui cohesionada socialment. Les societats més cohesionades són més segures i felices. La clau és la cohesió social, el combat contra les desigualtats i procurar que tinguem uns serveis públics que permetin la inclusió de tothom en una societat ben travada i que funciona.

Un dels arguments que es repeteix sovint és que les esquerres han oblidat determinats problemes i això ha donat ales a l'extrema dreta. Ho comparteix? Quins són els problemes que no ha atès l'esquerra?
Molt parcialment. Culpar les esquerres de tots els mals és massa feixuc per a les espatlles de les esquerres. Hi ha qüestions que contribueixen a fer que hi hagi malestar social, per exemple l'accés a l'habitatge, de primer ordre i que el Govern està abordant. O l'increment del cost de la vida, que requereix polítiques públiques per abaixar la inflació perquè les famílies puguin arribar a final de mes. El govern de Pedro Sánchez ho està fent amb l'excepció Ibèrica. O amb l'augment del salari mínim o les pensions. Hi ha hagut errors? Sens dubte. Ara s'està posant en marxa el pla de barris, amb una intervenció integral per evitar que hi hagi entorns urbans metropolitans o del rerepaís que es puguin degradar i tinguin bona projecció de futur. I les polítiques de seguretat: sempre hem dit que és una política d'esquerres. Volem una seguretat integral, que vagi més enllà de l'ordre públic i tingui un vessant preventiu. Per això és molt important l'ampliació de la plantilla dels Mossos. Pocs complexos amb això. Però no tot és culpa de les esquerres.

"El combat contra l'extrema dreta ha d'anar molt més enllà de les institucions"

Com ara?
Si hi ha una part de la ciutadania que en sentir determinats discursos d'odi o veure com s'humilia i es persegueix determinats col·lectius, com se'ls infligeix dolor, es veu alliberada i pot manifestar públicament les seves pulsions, d'això no n'és responsable l'esquerra. Això és una llavor que hi havia dins de cadascú i que requereix un examen més profund com a conjunt de la societat per entendre què ha passat perquè determinats lideratges que fan gala de la crueltat i converteixen la manca d'empatia com a bandera política aconsegueixen que això tingui un efecte d'adhesió. Cal una societat oberta, diversa, plural, que confia en la capacitat que tenim de dotar-nos d'un futur millor.

El PSC posarà l'èmfasi en la lluita contra els discursos d'odi al Parlament. Tenen alguna proposta concreta? Reeditar el pacte antifeixista?
L'acord per votar en contra sistemàticament de les iniciatives de Vox i Aliança Catalana està funcionant bé. Amb alguna petita patinada de Junts que esperem que sigui una patinada, però està funcionant raonablement bé. Aquí, a les institucions, podem combatre discursos i narratives contraposant-hi les nostres i contraposant-hi els fets, molt sovint deformats per l'extrema dreta. Però el combat contra l'extrema dreta ha d'anar molt més enllà d'això. Requereix una presa de consciència general d'aquelles persones que vulguin preservar el caràcter social i democràtic de l'Estat. Cal actuar, més enllà de la delegació ens els partits polítics, en el combat contra l'extrema dreta. S'ha de fer a tot arreu: aturar el comentari racista que sents a l'entorn familiar o laboral, organitzar-se al barri per evitar que arrelin determinats discursos o formacions. On els intents de l'extrema dreta d'incendiar no ha tingut èxit és perquè la ciutadania organitzada ho ha frenat. No serà només amb canvis reglamentaris que combatrem aquest fenomen.

Veu "racisme" en l'acord del PSOE i Junts per delegar les competències en immigració?
No. És perfectament raonable que Catalunya, una zona on hi ha un 18% de població d'origen estranger, vulgui assumir competències que fins ara s'exercien en àmbit estatal. No canvia la distribució de competències, la legislació continuarà sent estatal. Però no ens han agradat, i cal dir-ho, determinades retòriques al voltant d'això. El contingut no és racista, només hi ha voluntat d'exercir aquí determinades competències. Algunes ja s'exerceixen i no hi ha hagut cap acusació que tinguin un biaix xenòfob o racista. Des de la proximitat és més fàcil exercir aquestes competències.

"El PP està molt preocupat per Vox, i Feijóo voxitza el PP. I aquí està passant lamentablement el mateix"

Quan parla de retòriques que no els han agradat, es refereix a la intervenció de Junts al Congrés, parlant de "col·lapse" o "desbordament" a Catalunya?
No em sento proper a la manera d'abordar qualsevol temàtica social per part de la senyora Nogueras. Més enllà del seu discurs, que no em va agradar, hi ha la qüestió material del text. Des d'aquest punt de vista, no es pot dir que hi hagi cap racisme.

Els preocupen determinats posicionaments de Junts en relació amb la immigració?
Sense dubte. La història ensenya, però no té alumnes. El PP està molt preocupat per Vox, i Feijóo voxitza el PP. Copia les temàtiques de l'extrema dreta. I aquí està passant lamentablement el mateix. Junts se sent amenaçada per Aliança Catalana i fa un determinat viratge en el discurs. Procura dissimular-ho, potser més que el PP, però es nota que hi ha una inquietud. Si mirem què ha passat amb la dreta republicana francesa, aquest és un camí que no condueix enlloc. Allà on la dreta tradicional s'ha deixat fagocitar per l'extrema dreta, finalment l'extrema dreta ha acabat menjant-se la dreta tradicional. I és una molt mala notícia.

Com s'ha d'integrar la immigració?
Portem pràcticament tota la història del país acollint persones vingudes de fora. Al segle XIX va ser punta de llança de la industrialització i des d'aleshores ha vingut gent d'altres terres. En un món globalitzat, cada cop venen persones d'orígens més diversos i això planteja reptes, com la barrera idiomàtica. Ho hem fet raonablement bé. Catalunya ha rebut una quantitat de població estrangera significativa en un període curt de temps. Ha estat intens i concentrat en el temps, però la societat catalana ha reaccionat de manera molt pròpia al que és el sentiment majoritari del país: acollint, ensenyant la nostra llengua i cultura, i de manera concertada entre institucions i societat civil.

És possible seguir-ho aplicant. Volem una societat que es projecti amb seguretat i confiança. A vegades sento els discursos de l'extrema dreta nacionalista espanyola o catalana parlant del risc de la desaparició de la nació. Quina poca confiança en la nació i en les persones que la formen. La nació és molt més forta del que l'imaginen, perquè té capacitat de fer que les persones que arriben se sentin d'aquí.

Les negociacions pel finançament no avancen a bon ritme. El PSC pot fer alguna cosa més per greixer amb el govern espanyol?
El PSC fa tot el que fa a la seva mà per donar compliment als acords d'investidura. Amb relació amb el PSOE i segur que entre governs també hi ha un diàleg permanent. El PSC i especialment el president Illa ho fa amb discreció per assegurar el millor resultat.

Els preocupa que Pedro Sánchez no hagi parlat de finançament "singular", tot i defensar la reforma del model?
No. Va parlar de finançament, cosa que expressa públicament el suport als objectius assumits conjuntament pel PSC i el PSOE. Però era una intervenció oral en un míting davant milers de persones, no ens posarem a fer una anàlisi paraula per paraula. Hi ha un compromís amb el compliment dels acords i volem que això arribi a bon port.

"Principi d'ordinalitat? Complirem els acords"

Veuen bé la proposta d'ERC d'habilitar Catalunya per recaptar l'IRPF ?
Estudiarem la proposta. És bo anar a pams i assolir les diferents fites. Primer hem d'arribar a la fita del model, les característiques que l'han de definir. I després altres qüestions. És bo que es posin les cartes sobre la taula i s'expliqui què proposa ERC per estudiar-ho, parlar-ne i eventualment arribar a un acord.

El model inclou el principi d'ordinalitat, però l'Estat no l'assumeix.
Complirem els acords d'investidura que vam subscriure. El model està en els termes que està a l'acord i això es veurà reflectit en el pacte que s'assoleixi.

Per tant, l'Estat assumirà el principi d'ordinalitat.
Complirem els acords.

"Si algú està en posició de facilitar els acords aquesta és Montero"

És un problema que María Jesús Montero negociï el finançament i sigui candidata del PSOE a Andalusia?
No. Si algú està en posició de facilitar acords és ella, per una qüestió de coneixement de les posicions de cadascú i de les propostes que ha fet cada part, i de la viabilitat de moure tots els elements per arribar a un acord. No crec que sigui un problema.

Però presentar-se a Andalusia defensant un finançament més bo per a Catalunya no sembla una garantia d'èxit.
No veig per què. La diagnosi que cal un nou model de finançament és molt compartida i l'han fet actors de diferent signe polític. És perfectament possible trobar una situació que sigui satisfactòria per a tothom. El cicle econòmic és positiu i si hi ha un bon moment per renegociar un model de finançament és en un moment de creixement econòmic.

A les autonomies espanyoles hi ha reticències al nou finançament perquè el planteja Catalunya?
Hi ha un partidisme claríssim per part del PP, que arriba al punt de l'autolesió com hem vist amb la quitança del deute autonòmic. Em sembla estrany presentar-se davant la ciutadania del País Valencià o d'Andalusia dient que renuncia a la quitança del deute i, per tant, renuncia a pagar menys d'interessos i poder aplicar l'estalvi a la millora dels serveis públics. Passarà el mateix amb el finançament? Aquesta conducta per erosionar el govern de Pedro Sánchez, i a vegades amb algun ribet d'anticatalanisme mal dissimulat, ho hem vist en altres ocasions. Hauran de donar moltes explicacions de per què és tan dolent. 

Ara fa un any que es va fer l'anunci dels 50.000 habitatges, aposten per regular els lloguers, però el problema no s'acaba de solucionar. Què més cal fer?
Tot el que se'ns acudeixi i sigui eficaç. Polítiques d'oferta, de demanda, de regulació, de promoció, de construcció d'habitatges de protecció, de regulació del lloguer de temporada, dels pisos turístics... Perquè hi ha un dèficit acumulat de fa molts anys. La competència en habitatge ha estat de la Generalitat des de fa molts anys i sovint han estat els ajuntaments que s'han trobat fent, sols, polítiques d'habitatge. Ara, la Generalitat s'hi ha incorporat, amb els 50.000 pisos, la reserva de solars, convenis amb els ajuntaments... S'han d'activar totes les palanques, perquè hi ha molta feina endarrerida i una demanda social que cal atendre. La dificultat de l'accés a l'habitatge és una llosa que pesa sobre el conjunt del funcionament social i econòmic. És un problema social de primer ordre.

"La relació amb ERC i els Comuns és bona: tenim perimetrades les discrepàncies i identificat en què podem avançar"

El PSC ha anat massa a l'esquerra en l'àmbit de l'habitatge, com diu Foment del Treball? Sánchez Llibre, de fet, demanava una entesa amb Junts. La veu viable?
No penso que el PSC hagi anat massa cap a enlloc en les polítiques d'habitatge. Ha entomat un problema de primer ordre i hi busca solucions. Ho ha fet escoltant les propostes d'altres espais, també de la CUP. Si Junts té solucions que impliquin un benefici per a les majories socials, no per les minories que hi fan negoci, segur que hi ha terreny per entendre'ns. El que nosaltres no fem és prometre una solució immediata: portem molts anys de dèficit acumulat i revertir la situació no serà fàcil. Requereix un esforç ingent i si això és estar massa a l'esquerra, no serà a mi que m'espanti.

Altres aliances amb Junts? Tenim una relació raonable amb ells, però hi ha menys afinitats programàtiques i ideològiques que amb altres grups i hi ha una política de Junts que a vegades em costa d'interpretar. Tan aviat ens demanen que no els arraconem com rebutgen qualsevol possibilitat d'entesa i fan oposició dura a Salvador Illa. Tot plegat respon a una indefinició estratègica de l'espai de Junts pels resultats electorals de 2024 i a la vista de la competència d'un sector de l'electorat que bascula cap a Aliança. Seria bo comptar amb una força catalanista i conservadora.

El debat de política general serà un test a la salut del bloc de la investidura?
En la mateixa mesura que altres plens. El debat de política general té rellevància, però ens sembla que la nostra relació amb els grups de la investidura és bona, tenim perimetrades les discrepàncies i identificat en què podem avançar i aprofundir. Té bona salut i hi ha govern de Salvador Illa fins al final de la legislatura sense cap mena d'entrebanc.

També si no hi ha pressupostos?
Evidentment preferiríem disposar de pressupostos. En un context de bonança és bo tenir pressupostos per incorporar els recursos de manera estructural a la millora dels serveis públics. Però si no es produís, a Catalunya ara mateix només hi ha un espai amb capacitat de proposar un horitzó cap al qual caminar i que pugui generar consensos, el del PSC i el Govern que lidera Salvador Illa. Hi ha una idea de país, un camí, i això compta amb prou suport social per continuar avançant.